Elaborar el pujolisme

La famosa ¡ªi incomprensible¡ª carta de Jordi Pujol del juliol passat va provocar un impacte considerable en tres nivells. Els electors fidels que l'havien votat sempre, que haurien considerat pecat abandonar-lo per una altra opci¨®, que aplaudien cegament les seves pr¨¨diques i que l'identificaven amb el pa¨ªs, van quedar avergonyits, atordits, incr¨¨duls, profundament dolguts. A les elits empresarials, pol¨ªtiques i medi¨¤tiques de Catalunya es va entendre que s'obria una porta que ja no es podria tornar a tancar i ning¨² gosava imaginar quantes estances hi havia al darrere. Que al voltant de la fam¨ªlia Pujol passaven coses greus era sospita estesa i hi havia rumors molt diversos sobre l'extensi¨® de la trama. El que ning¨² no s'esperava ¨¦s que fos una declaraci¨® del president la que fes passar la q¨¹esti¨® de les clavegueres on pol¨ªtica i diners es barregen a l'escena p¨²blica. I una pregunta s'imposava: com pot ser que si tothom ho sabia, i fins i tot estava escrit en llibres i articles, hagu¨¦s tardat tant a arribar al Parlament i la just¨ªcia?

Els que de lluny o de la vora podien sentir-se implicats van passar alguna nit sense dormir, Converg¨¨ncia va comprendre la debilitat dels seus fonaments i es va comen?ar a plantejar canviar d'edifici abans que caigu¨¦s, i en el m¨®n independentista va entrar el temor als efectes desmoralitzadors de la desmitificaci¨® dels anys del pujolisme. Fora de Catalunya es va donar per fet que el cas Pujol era el final del proc¨¦s sobiranista i van comen?ar a acomiadar-se'n abans d'hora.

Va passar l'estiu. I la mobilitzaci¨® de l'Onze de Setembre es va produir com si el cas Pujol estigu¨¦s amortitzat. La gent va sortir al carrer com si res no hagu¨¦s passat. Ni un sol senyal ni a favor ni en contra de l'expresident. I encara que la seva compareixen?a parlament¨¤ria, on Pujol va apar¨¨ixer amb tots els trets d'Ubu Rei, va revifar el debat, el 9-N, quan l'expresident va anar a votar va ser rebut amb la m¨¦s absoluta indifer¨¨ncia. Com si es volgu¨¦s apartar aquest calze, com si es pretengu¨¦s enviar-lo al bagul de la hist¨°ria.

C¨ªclicament, alguna not¨ªcia judicial o parlament¨¤ria (la creaci¨® de la comissi¨® d'investigaci¨®) torna a fer sortir el cas Pujol a portada. I amb la mateixa cad¨¨ncia, torna a desapar¨¨ixer. Malgrat que continua condicionant la vida pol¨ªtica. No ¨¦s aliena a l'obsessi¨® del president Artur Mas de la llista ¨²nica suprapartid¨¤ria la voluntat de fer desapar¨¨ixer Converg¨¨ncia i provocar aix¨ª la mutaci¨® en un altre partit sense que se s¨¤piga gaire com ha estat.

Perqu¨¨ el passat no ens ofegui cal fer-lo aflorar, i m¨¦s quan forma part del nostre present

Entre la voluntat d'oblidar el pujolisme, en nom de la nova etapa del pa¨ªs, i el seu rebrot judicial o parlamentari, el cas Pujol va cam¨ª de prendre la forma d'un Guadiana que surt a la superf¨ªcie i s'amaga permanentment. Per¨° el pujolisme ha estat el model de govern durant m¨¦s de dues d¨¨cades i, per tant, les seves petges estan presents a la Catalunya actual. I seria terror¨ªfic que qued¨¦s enterrat a la foscor de l'inconscient col¡¤lectiu. Aquestes c¨¤rregues, si no s'afronten, si no es fa net, acaben retornant i condicionant l'avenir del pa¨ªs. La hist¨°ria d'Espanya ens ensenya molt b¨¦ les conseq¨¹¨¨ncies de no afrontar el passat. Sigui quina sigui la perspectiva de futur de Catalunya, si volem continuar endavant no es pot passar de puntetes sobre el pujolisme. Cal clarificar tot el que calgui en el terreny judicial i cal assumir les responsabilitats pol¨ªtiques pertinents, per¨° tamb¨¦ cal tenir sense por els debats pol¨ªtics i culturals necessaris sobre les conseq¨¹¨¨ncies d'aquest peculiar model de patrimonialitzaci¨® i repartiment del poder. ?s cert que l'independentisme ¨¦s en una part important una reacci¨® contra el sistema tancat de poder del pujolisme. Ra¨® de m¨¦s encara perqu¨¨ la independ¨¨ncia no s'utilitzi com a coartada per tapar les mis¨¨ries d'aquella ¨¨poca i enviar-la a l'oblit. Catalunya ha d'elaborar aquest per¨ªode de la seva hist¨°ria si no el vol arrossegar indefinidament. Les ruptures en la hist¨°ria no existeixen, mai no es comen?a de zero, per¨° precisament per aix¨°, perqu¨¨ el passat no ens ofegui, cal fer-lo aflorar, i m¨¦s quan forma part del nostre present.