Carlos Barral, l'editor que va matar la cultura oficial

¡°A la fam¨ªlia no hem estat mai dels que estan tota l¡¯estona reivindicant, per¨° ¨¦s cert que ni el sector editorial li ha fet mai cap gran acte de reconeixement p¨²blic, ni la Generalitat que li va concedir la Creu de Sant Jordi el 1983, ni la ciutat de Barcelona que ni tant sols li ha donat el nom a un carrer¡±. No ¨¦s cap atac de megalomania familiar el que argumenta el destinatari dels X poemas para el nieto Malcom, que el tamb¨¦ poeta va escriure el 1985. A la inopinada desaparici¨® el 12 de desembre de 1989 --per un ¡°incidente corporal¡±, com ell hauria batejat la seva mort per aneurisma d¡¯horta abdominal tot manllevant-ho del t¨ªtol d¡¯un dels seus poemes--, l'alcalde de la ciutat del moment, Pasqual Maragall, va dir d¡¯ell que havia estat ¡°una de les 15 o 20 persones que han influ?t en un grau m¨¦s elevat en la hist¨°ria de la ciutat¡±.

Barral, recorda Otero, ¡°va ser editor per casualitat, un lletraferit que va agafar l¡¯empresa familiar per convertir-la en una editorial liter¨¤ria; ara mateix ¨¦s un figura rom¨¤ntica d¡¯un sector que es regeix per altres par¨¤metres, b¨¤sicament econ¨°mics¡±. S¨ª, una mica l¡¯atzar, sempre: ¡°Se?orito barcelon¨¦s de clase media¡±, com va descriure¡¯s, Carlos Barral (Barcelona, 12 de juny de 1929) estudi¨¤ Dret a una Universitat de Barcelona on pels passadissos s¡¯anava creuant amb uns tals Jaime Gil de Biedma, Alberto Oliart, Josep Maria Castellet, Alfonso Costafreda i Manuel Sacrist¨¢n, entre d¡¯altres. La majoria formaran el gran pal de paller de l¡¯Escola de Barcelona i alguns com Castellet acabaran al ¡°quarto dels savis¡±, ¡°cova de pols afectuosa o asfixiant¡± de l¡¯editorial on, malgrat que no hi volia treballar com confessava als companys universitaris, hi acabaria aterrant la tardor de 1950, tot just acabada la carrera, amb prou feines cinc anys despr¨¦s de la separaci¨® de les arts gr¨¤fiques de l¡¯editorial a Gr¨¢ficas Seix i Barral Hermanos. ¡°S¨®c un home de lletres convertit en editor per circumst¨¤ncies familiars¡±, confess¨¤ a Castellet. El pare havia mort i la mare li havia demanat que s¡¯hi pos¨¦s. Aix¨ª comencen a vegades, tamb¨¦, els mites.

Pasqual Maragall va dir d¡¯ell que havia estat ¡°una de les 15 o 20 persones que han influ?t en un grau m¨¦s elevat la hist¨°ria de la ciutat¡±.

Faria cas a la mare, Barral... a la seva manera. Castellet, per¨° tamb¨¦ Gabriel Ferrater i els germans Juan i Luis Goytisolo, serien des de llavors assidus a la ¡°casa fosca¡±, com ell mateix va batejar la seu de l¡¯editorial, al carrer de Proven?a, 219 de Barcelona. Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde i Antonio Vilanova es sumarien a un comit¨¨ on ja hi havia el cult¨ªssim i repressaliat Joan Petit, juntament amb Oriol Martorell i Enric Bagu¨¦. ¡°Entr¨¤vem al mat¨ª tard, cap a les 11, fins a l¡¯hora de dinar, i a la tarda pleg¨¤vem tamb¨¦ una mica tard, cap a quarts de vuit; era un horari estrany per¨° ja ens anava b¨¦, tot funcionava una mica aix¨ª¡±, recorda avui Montserrat Sabater, secret¨¤ria de Barral als anys 60 i de qui la primera imatge que en recorda era ¡°la d¡¯ell i Luis Goytisolo, tots dos vestits amb pantalons i camises de color caqui i el cabell molt curt...No, no feien la mili, anaven aix¨ª i jo em vaig pensar que eren germans¡±.

Era dif¨ªcil arribar m¨¦s d¡¯hora perqu¨¨ algunes reunions del consell editorial, ben regades amb ginebra Gir¨® (m¨¦s econ¨°mica que el whisky) es celebraven al mateix pis particular de Barral o al de Jaime Salinas, que Barral havia incorporat, en unes tasques mai del tot ben definides de ¡°secretari general¡±, a l¡¯empresa per intentar millorar la productivitat dels tallers.

El diagn¨°stic era clar i, per tant, el remei a aplicar, tamb¨¦: Barral creu que aterra en una ¡°editorial en embri¨®¡±, encara ¡°fant¨¤stica i preprofessional¡±, amb ¡°un fons que representava una considerable inversi¨® de rendibilitat molt baixa¡±. Al segon dels seus llibres de mem¨°ria que publicar¨¤ a partir de 1975, Los a?os sin excusa, explica que una de les seves primeres maniobres fou ¡°intentar conv¨¨ncer els Seix que em deixessin transformar una col¡¤lecci¨® d'nformaci¨® curiosa i general, la col¡¤lecci¨® Estudio, que havia creat el meu pare pensant en les biblioteques escolars que ara no existien, en una biblioteca liter¨¤ria i human¨ªstica¡±. Dels dos arguments, un era s¨°lid i l¡¯altre estava explicat amb el punt de seducci¨® que sabia tenir Barral. Suficient: Estudio anava perdent quota de mercat i hi havia, segons el patr¨® del vaixell Capit¨¢n Arg¨¹ello, intr¨¨pid conqueridor mar¨ª real i editorial, un n¨ªnxol de mercat format per malaltons de la bona (i alta) literatura, assedegats per anys de silenci i abandonament i autoritarisme editorial fruit de la Guerra Civil.

El jardinet va quallar en la col¡¤lecci¨® Biblioteca Breve, que va acollir els llavors imperants corrents de realisme social i el fam¨®s boom llatinoameric¨¤ que en molt bona part ell mateix va ajudar a construir. Si Alain Robbe-Grillet (per la banda del nouveau roman) i els aut¨°ctons renovadors Luis Mart¨ªn Santos i Juan Mars¨¦ eren els seus trumfos, Mario Vargas Llosa seria la clau de volta de la tercera pota: el 1962, per La ciudad y los perros, li atorgaria el premi Biblioteca Breve que l¡¯editorial convocava des de 1958, any que guany¨¤ Las afueras de Luis Goytisolo. Sis dels 13 premis que s'otorgarien fins al 1972 recaurien en escriptors sud-americans. Entre ells no hi seria Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez, que al final va acabar entrant en la juguesca del mateix Barral, que feu c¨®rrer que havia deixat sense llegir el manuscrit de Cien a?os de soledad?pel despatx per contrarestar el rumor que corria pel gremi que no li havia agradat i que el refus¨¤; hi havia una variant a la de l¡¯oblit: que esperava confirmaci¨® d¡¯un misteri¨®s telegrama per tancar el tema.

¡°Jo mai vaig veure que arrib¨¦s el sobre a l¡¯editorial¡±, recorda avui Sabater. I el mateix Gabo va negar, molts anys despr¨¦s, haver-lo tram¨¨s. El que s¨ª que era veritat, sembla ser, ¨¦s que Barral havia rebutjat algun llibre anterior de Gabo; li agradava molt m¨¦s l¡¯estil de Vargas Llosa, de qui se'n va fer un bon amic (s¡¯enviaven cartes en un catal¨¤ de broma des que el peru¨¤ va fer p¨²blica la seva admiraci¨® pel Tirant lo Blanc) i a qui, fins i tot, li deix¨¤ estar-se a la seva casa de Calafell durant un mes mentre enllestia La casa verde (¨¦s ¡°une b¨ºte ¨¤ ¨¦crire¡±, va dir a un amic explicant-li les hores que dedicava a l'ofici). Vargas Llosa li va voler tornar l¡¯amistat tot regalant-li un petit tigre americ¨¤ que va fer portar del Per¨² i que mor¨ª al poc temps d¡¯arribar a terres catalanes.

Les regles van canviar del tot i el 1977 ho deixava c¨®rrer

Mentre escoltava al seu equip m¨¦s que llegir informes o originals, Barral va refor?ar la seva amistat (i el fet de parlar alemany, franc¨¨s i itali¨¤) amb editors internacionals com Heinrich Maria Ledig-Rowohlt, Giulio Einaudi o Claude Gallimard, amb els quals, a base d¡¯intercanvi de parers i coneixements, va anar farcint un cat¨¤leg de somni (Svevo, Gombrowicz...) i les renovadores trobades i premis Formentor (Garc¨ªa Hortelano, Sempr¨²n...) i l'Internacional de Literatura (Borges, Beckett...). S¨ª, Barral havia fet de Barcelona la capital editorial internacional d¡¯Espanya. ¡°Va agafar el tim¨® d¡¯una nau arriscada en la qual vam viatjar-hi tots¡±, resumiria Castellet.

Tenia temps, a m¨¦s, d¡¯escriure. Des del 1952, amb Las aguas reiteradas --pr¨°leg de Metropolitano y poemas (1957)--, comen?ava la seva carrera po¨¨tica, d¡¯una desena de llibres. Encara seria m¨¦s bon memorialista, amb el tan m¨ªtic com inexacte fris compost per A?os de penitencia (1975), Los a?os sin excusa (1978) i?Cuando las horas veloces (1988, premi Comillas). Nom¨¦s hi haur¨¤ una novel¡¤la, Pen¨²ltimos castigos, i alguns llibres en catal¨¤, com ara Catalunya des del mar i Catalunya a vol d¡¯ocell.

La resist¨¨ncia inversemblant d¡¯aquell cos esprimatxat es tradu?a en una pres¨¨ncia notable en les nits de la Barcelona de la Gauche Divine, tot i que no era tant assidu del Bocaccio (¡°un local que va voler ser garatge de les matinades intel¡¤lectuals¡±, va escriure), com del Boliche de la Diagonal.

Tant gener¨®s (va cedir els drets del seus autors a una joven¨ªssima agent Carmen Balcells, amb la qual treball¨¤ dos anys la seva dona Yvonne Hortet) com sentit (va sortir plorant de casa de Beatriz de Moura despr¨¨s d¡¯una forta discussi¨® amb Jos¨¦ Donoso, poc temps despr¨¦s es reconciliaren), el seu m¨®n al voltant d¡¯un segell modern que sacsejava el panorama literari s¡¯ensorr¨¤: V¨ªctor Seix, el cervell comercial de l¡¯editorial i l¡¯home que amortia els nervis que provocava a l¡¯empresa familiar la pol¨ªtica de Barral i els xocs amb les estructures de l¡¯Estat (un director general d¡¯Informaci¨® va recomanar a Barral que pass¨¦s una temporada a l¡¯exili) moria atropellat per un tramvia a la Fira de Frankfurt de 1967. Poc despr¨¨s Salinas, fart del caos inherent al personatge (¡°amb aquest llibre hi perderem; amb aquest ja hi guanyarem¡±, li deia Barral) i temptat per la madrilenya Alianza, tamb¨¦ deixava la casa.

Seria precisament estant a Barral sota l¡¯¨¨gida de Labor que un dia li coment¨¤ a Salvador Clotas: ¡°Franco es morir¨¤ i nosaltres hem de decidir-nos per alguna cosa¡±. Desenganyat, ja d¡¯alguna manera de retirada de l¡¯ofici malgrat dirigir des de 1981 a Argos-Vergara la Bibliotheca del F¨¦nice i fent balan?os de vida des de les mem¨°ries, el 1982 surt escollit senador per Tarragona pel PSOE i acaba essent membre del Parlament Europeu. Com a editor, ja gaireb¨¦ ha acabat. ¡°Empreses com les meves ja no s¨®n factibles fa temps, requerien programes a llarg termini, no rendiments immediats i aix¨° avui ja no ho fa ning¨²¡±, resumia el 1989.

¡°Va ser un visionari de l¡¯edici¨® en castell¨¤, entenent que la d¡¯aqu¨ª i la de l'Am¨¨rica Llatina s¨®n una tradici¨® ¨²nica; i despr¨¦s remarcant el paper de l'editor, que ¨¦s el que porta el lector i no a l¡¯inrev¨¦s: ¨¦s ell qui proposa el seu cat¨¤leg i imposa la seva voluntat al mercat; va crear la figura de l'editor humanista a Espanya¡±, conclou el seu n¨¦t. Sembla que fos ahir. Els anys han passat velo?os sense Barral.