Desmesura per acumulaci¨®

A la p¨¤gina 133 d'un llibre de 228 p¨¤gines, Bilbo Bols¨®n, el seu protagonista, ho clava: ¡°Aquesta ¨¦s la part m¨¦s mon¨°tona i grisa d'una desgraciada, fatigosa i inc¨°moda aventura! Voldria tornar al meu forat-h¨°bbit al costat del meu propi foc i a la claror del llum¡±. I si ell, nyicris passiu, despr¨¦s de m¨¦s de mig llibre (el que, tradu?t al cinema de Peter Jackson, significa no menys de 240 minuts de pel¡¤l¨ªcula), continua sense el m¨¦s m¨ªnim inter¨¨s aventurer, per qu¨¨ l'hav¨ªem de tenir nosaltres?

En aquest moment, hist¨°ria rere hist¨°ria, batalla rere batalla, tot continua igual a?El Hobbit, novel¡¤la de J.R.R. Tolkien adaptada per Peter Jackson en una trilogia desorbitada. Cap dels seus personatges ha evolucionat gens ni mica malgrat aquest perill¨®s trajecte f¨ªsic que triga massa a convertir-se en trajecte moral. T¨¦ 228 p¨¤gines, per¨° b¨¦ podria tenir-ne 128 o, ben mirat, 1.228. Tant se val, si es tracta d'acumular successos sense que aix¨° afecti els rols, benvinguda la hipertr¨°fia. Fins i tot la de Jackson. De fet, el director canvia d'ordre alguns dels passatges simplement perqu¨¨ s¨®n iguals els resultats de cada batalla, perqu¨¨ poc o gens afecten als seus car¨¤cters. Cal esperar massa al fet que Bilbo surti de les faldilles de Gandalf, al fet que per fi prengui la iniciativa, a 40 minuts del final d'aquest ¨²ltim lliurament de la trilogia, El Hobbit: la batalla de los cinco ej¨¦rcitos; de tota manera, potser la millor de les tres, la m¨¦s curta, la menys tediosa. Almenys Thorin, un dels nans, es torna un rei corrupte i fins i tot opta a la redempci¨®.

Hem dit amb reiteraci¨® que, m¨¦s enll¨¤ del benefici comercial, poc sentit tenia allargar un llibre aix¨ª fins a les tres pel¡¤l¨ªcules d'unes vuit hores de durada. Per¨°, si converteixes el berenar-sopar de presentaci¨® de personatges (20 p¨¤gines) en 40 minuts de pel¡¤l¨ªcula, i culmines la trilogia amb una batalla de 45 minuts, ¨¦s f¨¤cil. I aquest ¨¦s l'error, la hip¨¨rbole per la hip¨¨rbole. Robert Siodmak i Don Siegel van allargar un conte de Hemingway, The Killers, d'amb prou feines un grapat de p¨¤gines, fins a conformar dues obres mestres del cinema: Forajidos?i?C¨®digo del hampa. Mario Camus va perllongar la trentena de p¨¤gines de Young S¨¢nchez, d'Ignacio Aldecoa, fins a una hora i mitja de gran pel¡¤l¨ªcula. Per¨°, sense canviar l'ess¨¨ncia, va entrar al fons de la q¨¹esti¨®, no nom¨¦s al minuts. Aix¨ª, tot queda en mans de la presumpta pot¨¨ncia visual de Jackson, d'imprimir espectacle digital ¡ªaqu¨ª ho hi ha amb comptagotes: els orcs trencant la muralla a caparrades¡ª i de donar vida a l'espectacular Terra Mitjana de Tolkien. Per¨° aix¨° ja existia a?El senyor dels anells, de manera que el conjunt adquireix sensaci¨® d'una cosa ja vista. Durant massa minuts, durant massa pel¡¤l¨ªcules.