Desinflada

La desinflada de l¡¯independentisme ¨¦s rotunda, per b¨¦ que amb un mat¨ªs: el presumpte avantatge parlamentari dels dos partits convencionals secessionistes (Converg¨¨ncia i Esquerra).

La baixada de l¡¯independentisme ¨¦s molt substancial: comparats amb altres tres opcions, els partidaris d¡¯un Estat independent aconsegueixen el seu pitjor resultat (36,2%) des de la tardor del 2012 (44,3%), quan va comen?ar la gran moguda de les Diades sobiranistes i es va disparar encara m¨¦s ara fa un any (48,5%). La nova realitat demosc¨°pica ¨Cque ja veurem si es transforma en tend¨¨ncia sostinguda¨C es dibuixa tamb¨¦ per una dada cruel: per primer cop des del 2011, preguntats a seques entre el s¨ª o no a una independ¨¨ncia, els secessionistes (44,5%) perden respecte als que declaren no ser-ne (45,3%).

En aquest nou clima segurament que hi han influ?t diversos factors. El primer, l¡¯agre despertar al final de la ¡°unitat¡± del sobiranisme. Abans del 9-N ja va quedar bastant escap?ada, quan molts van endevinar en la estrat¨¨gia d¡¯Artur Mas no un abecedari per a l¡¯Estat propi, sin¨® un manual per a guanyar (ell) les pr¨°ximes eleccions, sensaci¨® que es va convertir en evid¨¨ncia amb la seva confer¨¨ncia (25 de novembre) demanant unes eleccions plebiscit¨¤ries a favor del seu plantejament. Al nostre pa¨ªs, la unitat t¨¦ molt de glamur: durant la Transici¨® el consens era la vareta m¨¤gica per enfortir la resist¨¨ncia antifranquista (Assemblea de Catalunya, Consell de Forces Pol¨ªtiques) i per a tota conjunci¨® t¨¤ctica, grandiosa o utilit¨¤ria; el president Tarradellas va convertir la m¨ªstica unit¨¤ria en al?aprem del seu poder provisional; i el gregarisme, la manca d¡¯idees i la feble autoestima de molts van fer la resta. Per¨° quan la unitat s¡¯esberla, els seus bocins esquincen la pell de la idea de la qual ha extret els profits. Sembla que aix¨° ¨¦s el que estigui passant.

Al mateix temps es produeix tamb¨¦ una saturaci¨®, un cansament l¨°gic, rotundament hum¨¤. Una ciutadania no pot estar tots els dies de l¡¯any en estat de rebel¡¤li¨® (pac¨ªfica), sense preguntar-se pels resultats de la utopia o ficci¨® que li proposen. No n¡¯hi ha cap, de gran ¨Cni petit¨C resultat d¡¯aquest esfor? tit¨¤nic engegat ara fa dos anys i escaig. Si de cas, una governan?a tan lamentable com la del pa¨ªs europeu m¨¦s mediocre, que oblida, a m¨¦s, els reptes socials m¨¦s urgents: un Parlament que amb prou feines legisla, un Govern que no t¨¦ m¨¦s programa que el d¡¯aprofitar un ¨²nic somni; unes institucions locals segrestades pel festival monotem¨¤tic de l¡¯Estat propi, el Tricentenari i altres focs d¡¯artifici del mateix g¨¨nere. I un discurs que ha passat de l¡¯elogi d¡¯all¨° ¡°unitari¡± a la claudicaci¨® davant d¡¯all¨° ¡°¨²nic¡±, aquest esllavissament cabdillista. En breu: la gent comen?a a estar-ne tipa.

I el que es encara m¨¦s significatiu, els ciutadans que fugen del separatisme (un 9,1%, difer¨¨ncia entre 45,3% i 36,2%), s¡¯apunten priorit¨¤riament (6,7 punts) al federalisme, seguit d¡¯altres opcions autonomistes. A partir d¡¯ara caldr¨¤ que els l¨ªders sobiranistes descavalquin del seu n¨²vol i menystinguin menys els Miquel Iceta, Josep Antoni Duran Lleida i companyia. Catalunya, amb perd¨®, no ¨¦s cap Movimiento Nacional en versi¨® de la ceba. Catalunya ¨¦s plural.

Ara b¨¦, l¡¯alegria a casa del pobre no dura sempre, i l¡¯ensulsiada secessionista (en vot majoritari) queda ben disfressada en la seva traducci¨® parlament¨¤ria (per vot desproporcionat a favor de les comarques). Contra recents enquestes privades, la de la Generalitat atorga majoria parlament¨¤ria a l¡¯inestable t¨¤ndem Converg¨¨ncia-Esquerra. Esclar que al partit del president se li atorga la primera posici¨® de vot estimat, a partir d¡¯un intens treball de cuina (se li sumen gaireb¨¦ vuit punts sobre la intenci¨® directa, que s¨®n dif¨ªcilment justificables per la seva resurrecci¨® respecte a Oriol Junqueras), mentre que aquesta generositat ¨¦s m¨¦s gasiva amb Esquerra (nom¨¦s quatre punts). Alguns recordaran potser que al candidat Mas-Mois¨¨s l¡¯enquesta oficial d¡¯abans del 25-N del 2012 li pronosticava una majoria aclaparadora. I que el Gran Timoner va perdre aleshores bous i esquelles.