La literatura segueix viva a la r¨¤dio

A poc a poc, les paraules aconsegueixen que la nostra ment comenci a recrear un altre lloc, personatges que inesperadament cobren vida i es mouen en aquest altre m¨®n que es va construint en la nostra imaginaci¨®. L'oient es trasllada a un altre espai, el mateix efecte que aconsegueixen les p¨¤gines d'un llibre per¨°, en aquesta ocasi¨®, ¨¦s l'o?da el sentit que est¨¤ alerta. La responsable que aix¨° pugui passar ¨¦s el que alguns anomenen la m¨¤gia de la r¨¤dio. Encara que el radioteatre fa temps que va perdre la batalla davant del m¨®n audiovisual, la literatura es resisteix a desapar¨¨ixer de les ones i segueix reclamant el seu espai a la programaci¨® radiof¨°nica.

Com l'any passat, el Nadal torna a ser el moment triat per la?Cadena SER per tractar de congregar els oients disposats a gaudir d'una experi¨¨ncia diferent. Si l'any passat va ser Cuento de Navidad, de Charles Dickens, el que va amenitzar el mat¨ª del 25 de desembre de l'emissora, aquest any ser¨¤ la hist¨°ria de Nuestra ciudad, obra de Thornton Wilder, la que s'estrenar¨¤ a les 12.00 del dia de Nadal. ¡°L'any passat va ser tot un ¨¨xit la representaci¨® de Cuento de Navidad i aquest any calia triar una obra a l'altura i que tingu¨¦s en certa manera l'¡®esperit nadalenc¡¯. Vam pensar en obres com El trencanous o El llarg dinar de Nadal, per¨° eren massa visuals, m¨¦s complicades¡±, explica el guionista i director Juan Cavestany, responsable de la versi¨® i direcci¨® d'aquesta representaci¨® nadalenca. El mateix esperit que l'any passat i, tamb¨¦, repartiment de luxe davant els micr¨°fons, amb actors com Josep M. Pou, Carmen Machi, Elvira M¨ªnguez, Javier C¨¢mara, Juan Echanove o Pepe Viyuela. ¡°El text ¨¦s una apel¡¤laci¨® a viure el moment, a aprofitar la vida, un missatge molt po¨¨tic que transcendeix el punt de vista religi¨®s del Nadal¡±, afegeix Cavestany sobre l'obra, que es va gravar entre finals de novembre i principis de desembre.

RNE prepara per al 2015 una nova adaptaci¨® d'¡®El Quixot¡¯

Traslladar a les ones un text que va ser concebut per representar-se sobre un escenari no ¨¦s senzill. ¡°Hi ha dos reptes principals. D'una banda, la dificultat actoral, com agafar un text dels anys trenta, molt americ¨¤, i fer que ressoni ara¡±. Per a aix¨°, va recomanar als actors que s'oblidessin de la por de semblar que estiguessin doblant una pel¡¤l¨ªcula antiga i aportessin la seva pr¨°pia personalitat als personatges. L'altra dificultat que es va trobar van ser els canvis de localitzaci¨®. ¡°T¨¦ un muntatge molt cinematogr¨¤fic, i aix¨° ¨¦s tot un repte a la r¨¤dio. ?s el narrador qui introdueix les coses, els personatges, detalla les el¡¤lipsis¡­¡±.

La literatura segueix viva en la r¨¤dio

Cavestany destaca la il¡¤lusi¨® que genera als actors, acostumats a cinema, teatre i televisi¨®, aquestes representacions radiof¨°niques, la mateixa il¡¤lusi¨® que demostren els responsables de la versi¨® del Quixot?que R¨¤dio Nacional d'Espanya prepara per al 2015, quan es compleixi el quart centenari de la publicaci¨® de la segona part de la novel¡¤la de Cervantes. ¡°?s un repte, per¨° aquesta casa ha d'estar en aquestes coses¡±, explica Ignacio Elguero, cap de programes de RNE. Per a aquesta producci¨®, que es troba en fase d'enregistrament, s'ha habilitat un dels hist¨°rics estudis de radioteatre. ¡°Estarem uns sis mesos preparant l'adaptaci¨®, ¨¦s una tasca complicada. En volem presentar una part coincidint amb el 23 d'abril, Dia del Llibre¡±, afegeix Elguero, que destaca l'elenc d'actors ¡ªamb noms com els de Jos¨¦ Luis G¨®mez com a narrador, Josep Maria Pou com a Quixot i Javier C¨¢mara posant veu a Sancho Panza¡ª i el treball de l'acad¨¨mic de la llengua Francisco Rico com a guionista i adaptador.

L'adaptaci¨® d'una novel¡¤la aix¨ª a la r¨¤dio planteja grans dificultats. Tot i aix¨°, Francisco Rico assegura que es tracta d'una feina amb la qual est¨¤ gaudint molt. ¡°No ¨¦s tan dif¨ªcil adaptar-lo, perqu¨¨ ¨¦s una obra plena de di¨¤legs, sobretot entre el Quixot i Sancho, que s¨®n el millor de la novel¡¤la. A la gent li agrada sentir parlar b¨¦, i ¨¦s un plaer sentir parlar el Quixot¡±, explica l'acad¨¨mic i expert en l'obra de Cervantes. Cadascun dels deu cap¨ªtols ¡ªencara que podria ser necessari algun extra, com confessa Elguero¡ª d'una hora de durada que compondran aquesta adaptaci¨® suposen unes 8.000 paraules de text que requereixen revisions constants en qu¨¨ encara est¨¤ treballant Rico. ?s la segona gran adaptaci¨® que RNE fa de la novel¡¤la despr¨¦s de la del 1965, que es va fer amb veus com les d'Adolfo Marsillach, Fernando Rey, Francisco Rabal o Nati Mistral. ¡°Conec part de la versi¨® anterior, per¨° no he volgut aprofundir-hi per fer-ho sense influ¨¨ncies, per fer una cosa pr¨°pia¡±, explica per tel¨¨fon Francisco Rico, que es mostra completament a favor d'aquest tipus d'adaptacions. ¡°Les grans obres s¨®n les que es coneixen sense haver-les llegit¡±, sentencia.