El Madrid posa el m¨®n als seus peus

Ni un equip arrencaqueixals va poder frenar el Madrid, que es va coronar rei de l'univers a Marr¨¤queix, on la FIFA ha ficat amb cal?ador aquest maquillat Mundial de Clubs, que no ¨¦s altra cosa que la Intercontinental de tota la vida entre els millors equips d'Europa i l'Am¨¨rica del Sud amb uns quants teloners de m¨¦s.

San Lorenzo de Almagro, el campi¨® de la Libertadores, va voler improvisar la gl¨°ria de l'equip modest amb un partit vinagr¨®s, amb molta cicuta i tacs de paper de vidre. Tant se valia. Sergio Ramos, imperial en el seu cicle europeu, va tancar un curs c¨¨lebre: va triturar el Bayern a la semifinal de la Champions, va malmetre l'Atl¨¦tico a la final, va empinar el Madrid davant el Cruz Azul i va descargolar el San Lorenzo a l'hivernal cim mundial del Marroc. Any de la Desena, any de Ramos, aquest tit¨¤ andal¨²s que es distingeix per Chamart¨ªn com a cl¨°nic de Pirri, Stielike o Fernando Hierro.

El Madrid de tota la vida, aquest Madrid de les 22 vict¨°ries consecutives, un Madrid que ja suma 20 t¨ªtols internacionals. Imperial.

En un partit d'ullal retor?at, de futbol subterrani, ning¨² podia ser millor cap de cartell que Sergio Ramos. Al camp de mines que va plantejar l'equip argent¨ª, el central sevill¨¤ no es va arrugar. No hi havia pista per a Cristiano ni els seus auxiliars, aix¨ª que el Madrid va trobar el cam¨ª de Ramos, arribat des de la seva ¨¤rea. Un c¨®rner llan?at per Kroos i el defensa va desboscar l'¨¤rea dels corbs de l'Argentina. Va agafar vol i va arribar a la rematada de cap com un bucaner. Sergio en estat pur. En un partit de descampat, ell va decidir sense miraments.

Per valent, Ramos. I com a colof¨®, Bale, oscarizat?a les finals. De futbol, ni una paraula. No ho va voler el San Lorenzo i no ho va necessitar el Madrid, que va fer el que havia de fer. Pocs rebobinaran el partit passats anys i potser d¨¨cades, per¨° aqu¨ª quedar¨¤ per a la grandiositat i les vitrines polides del club espanyol de Chamart¨ªn. Aix¨° ¨¦s el que compta, i molt.

Amb els seus reclutes, San Lorenzo va acreditar segon a segon la seva condici¨® de conjunt inferior. Ni tans sols va tenir a la vista Iker Casillas en cap moment. Es va enclaustrar, va afilar els tacs, va voler brega a les clavegueres i res m¨¦s. En va tenir prou per desnaturalitzar una mica el quadre de Carlo Ancelotti, que es va veure abocat al partit pronosticat pels argentins. Gens versallesc, futbol amb el ganivet entre les dents. No va servir de res al San Lorenzo: en el xoc plantejat tamb¨¦ va triomfar el Madrid. No va poder ser un equip estilista, no va ser el paisatge id¨ªl¡¤lic per a gent de toc com Isco o James, i tampoc va deixar molles Cristiano, sec en aquest campionat marroqu¨ª. Amb tot, en el fang en qu¨¨ es va convertir la contesa tamb¨¦ va anar millor el conjunt espanyol, per talent i disposici¨®.

Els sud-americans van voler la gl¨°ria del club modest amb un partit vinagr¨®s

El Madrid no va caure a la provocaci¨®, va esperar els seus moments i de seguida es va adonar que el seu rival nom¨¦s hi era per capar el joc. Va arribar el torn de Ramos, i, com ja ¨¦s habitual a les finals, el de Bale, aquest jugador instantani que goleja des de la invisibilitat. Un solista de primera, ali¨¨ a tota producci¨® coral. Va fer bingo a la final de Lisboa, i a la de Copa. A Marr¨¤queix, un porter anomenat Torrico li va obrir el pany de bat a bat. De tornada del descans, Bale va armar una rematada inesperada als peus de gal¡¤l¨¨s despr¨¦s de rebre a la l¨ªnia de l'¨¤rea, tot sol, una passada vertical d'Isco. La va enganxar el gal¡¤l¨¨s amb l'esquerra, on t¨¦ un arsenal, per¨° el tret li va sortir d¨¨bil. Pitjor va ser el del meta de San Lorenzo, que va cometre una p¨ªfia colossal. La pilota, mansa, li va treure la llengua i se'n va burlar sota el tronc. El comiat per San Lorenzo, que, despr¨¦s de moltes fanfarroneries durant la setmana, arribada l'hora de jugar no va dir ni piu, excepte exhibir un complet cat¨¤leg de cops de peu. No va ser la millor exposici¨® del futbol argent¨ª, un futbol sempre fort en llegend¨¤ries finals intercontinentals, per¨° habitualment amb m¨¦s virtuts que aquest equip papal.

El m¨¨rit del Reial Madrid

El m¨¨rit del Madrid davant la baralla plantejada a la tova gespa marroquina va ser no contestar sin¨® mantenir la tempran?a que tan b¨¦ li va ¨²ltimament per aixecar la seva quarta Intercontinental: a la c¨²spide amb el Milan, una del¨ªcia d'¨¨poca per Ancelotti, jugador rossonero i entrenador dels dos equips.

I qu¨¨ dir d'Iker Casillas, que en el seu partit 700 amb el Reial Madrid va brindar al cel amb l'¨²nica copa que li faltava, excepte algun trofeu de la galeta. Va tenir un aire estiuenc aquest Mundialet, per¨° es tractava de complir i el Madrid ho va fer amb solv¨¨ncia i va evidenciar la difer¨¨ncia actual entre Europa i Am¨¨rica. Aquest ¨¦s un Madrid feli?, un equip plet¨°ric, com demostren les 51 vict¨°ries que ha aconseguit durant el 2014 (m¨¦s del 80% de les trobades disputades) i els seus gaireb¨¦ tres gols de mitjana per partit. Aquest Madrid ¨¦s el rei de l'univers. El m¨®n als seus peus.