Quan Joe Cocker era la poderosa veu de l¡¯exc¨¦s
El m¨²sic es va guanyar un lloc d'honor en el rock de la contracultura pels seus primers discos i la seva llegend¨¤ria actuaci¨® al festival de Woodstock
Com aquesta veu que retrunyia als altaveus fins que semblava que havien d'esclatar a With a little help from my friends, la innocent i bonica composici¨® dels Beatles a la qual va insuflar litres de sang i tot un univers de r¨¤bia i energia nova, el millor Joe Cocker, el m¨¦s llegendari, va ser l'excessiu. Abans que tot el planeta el conegu¨¦s com un supervendes, la gola que havia incitat com poques al desig carnal en la contagiosa can?¨® de la pel¡¤l¨ªcula Nou setmanes i mitja, capa? d'encarar qualsevol composici¨® de l'estil que fos, gr¨¤cies a l'h¨¤bil combinaci¨® de la seva veuassa i l'experi¨¨ncia, el cantant brit¨¤nic va ser representant d'un soul fero? i imbatible, que encaixava perfectament en l'agitat m¨®n del rock dels seixanta.
T¨¦ alguna cosa de gesta el fet que Cocker entr¨¦s a l'Olimp de la contracultura dels seixanta des del soul, un estil allunyat de la psicod¨¨lia i l'experimentaci¨® el¨¨ctrica, tan pr¨°pia dels puntals sonors de l'estiu de l'amor. Tamb¨¦ el fet que es dediqu¨¦s al soul al Regne Unit, quan tots els seus companys de generaci¨® es movien entre el rock i el blues. Per¨° si ho va fer va ser per un car¨¤cter musical trencador i addictiu des que va debutar el 1969 amb dos ¨¤lbums impactants, com With a little help from my friends i Joe Cocker!
Entre els solcs d'aquests artefactes, hi havia un veritable soulman, una veu blanca amb el punt d'honor de les negres, que com els grans mestres del g¨¨nere, entre els quals es poden citar influ¨¨ncies directes com Ray Charles o Otis Redding, tenia la seva pr¨°pia f¨®rmula per fer de can?ons d'altres les seves pr¨°pies armes emocionals, revestides d'un poder¨®s dramatisme. Algunes vegades redu?a el seu ritme, com a?Just like a woman,?de Bob Dylan, o Bird on wire, de Leonard Cohen, d'altres frasejava, com si es trob¨¦s al p¨²lpit d'una esgl¨¦sia meridional, com a?Something, dels Beatles, o Delta lady, de Leon Russell, i en altres ocasions ho accelerava tot fins a embogir d'¨¨xtasi com a?With a little help from my friends,?dels Beatles.
Aquest ¨¨xtasi era el que reclamava la generaci¨® contracultural dels seixanta abans d'esclatar en mil bocins, com aquests somnis adolescents que acaben convertint-se en un acudit d'adults. Per aix¨°, la seva actuaci¨® en directe al fam¨®s festival de Woodstock ¨¦s tan recordada com la de Jimi Hendrix i es va incloure com el millor de l'esdeveniment multitudinari. De fet, l'altra virtut de Cocker va ser portar a l'escenari tot el seu soul?turmentat.
Amb la seva imatge de jove grenyut i descurat, movent-se com posse?t per un diable bene?t pel ritme, el m¨²sic nascut a Sheffield, que, a difer¨¨ncia de moltes estrelles brit¨¤niques dels seixanta, era d'origen obrer i va ser lampista abans que cantant, representava tot el turment de la seva pr¨°pia m¨²sica tensa, dram¨¤tica i passional. A banda de l'enregistrament del festival de Woodstock, el disc en directe Mad Dogs & Englishmen, publicat el 1970, mostra el poder d'aquesta veu cavernosa i plena de nervi. Per rematar-ho, en aquells primers anys, Cocker, que pecava de violent, portava un estil de vida desastr¨®s, que abra?ava tots els excessos de l'¨¨poca amb les drogues i l'alcohol. Com amb la seva m¨²sica, no tenia terme mitj¨¤, i es recreava en l'extrem.
Joe Cocker amb Mad Dogs & Englishmen interpreta The?Letter .
Despr¨¦s d'una travessia pel desert, va sobreviure als seus propis excessos. Ajudat per un m¨¤nager conscienci¨®s, Cocker es va ajustar des dels vuitanta a les expectatives d'una ind¨²stria que sabia que aquesta veu greu podia adaptar-se a balades per a tots els p¨²blics. Per les seves cordes vocals van comen?ar a passar cl¨¤ssics com When a man loves a woman o What becomes of the broken hearted. Tamb¨¦ les bandes sonores que el van portar a encap?alar la llista d'¨¨xits, com les de pel¡¤l¨ªcules molt taquilleres:?Oficial i cavaller, amb Up where I belong,?o Nou setmanes i mitja, amb You can leave your hat on.
Despr¨¦s ja nom¨¦s lluiria aquesta imatge de dandi madur, com sortit d'un anunci d'una marca de roba de luxe, que cantava l'emotiu You're so beautiful en l'homenatge a Diana de Gal¡¤les. Per¨° si s'ha de reivindicar un dels Joe Cocker ¨Cper molt que siguem centenars de milers els qui alguna vegada hem volgut ser Mickey Rourke contemplant en viu i en directe Kim Basinger durant els poc m¨¦s de quatre minuts que dura You can leave your hat on¨C,?ha de ser el jove desfermat dels seixanta, aquesta encarnaci¨® de l'exc¨¦s sentimental que va fer que una can?¨® dels mateixos Beatles ja sigui patrimoni seu, i hagi esdevingut el nostre himne de l'amistat, una fortalesa contra el malestar.
Joe Cocker canta With a little help of my friends?al festival de Woodstock.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.