Cristina de Borb¨® ja sap que la llei ¨¦s igual per a tots

El rei Joan Carles va pronunciar en el seu discurs de Nadal del 2011 una frase que molts esperaven sentir: ¡°La llei ¨¦s igual per a tots, i l'exemplaritat ha de ser una meta per als c¨¤rrecs p¨²blics. Afortunadament, vivim en un Estat de dret, i qualsevol actuaci¨® censurable haur¨¤ de ser jutjada i sancionada conforme a la llei¡±.

Tres anys despr¨¦s, la seva filla Cristina de Borb¨® s'asseur¨¤ al banc dels acusats per dos delictes fiscals pels negocis il¡¤legals del seu marit, I?aki Urdangarin, dels quals es va beneficiar la Infanta a trav¨¦s d'Aizoon, l'empresa la propietat de la qual compartia al 50% amb el seu marit.

Quan Joan Carles va pronunciar aquesta frase, la seva filla encara no estava imputada en el?cas N¨®os, un proc¨¦s judicial que posava sota sospita la instituci¨® mon¨¤rquica.

I?aki Urdangarin i el seu soci Diego Torres van muntar a finals del 2003 un negoci, l'Institut N¨®os, basat en el tr¨¤fic d'influ¨¨ncies ¨Cadministracions p¨²bliques els adjudicaven a dit contractes per organitzar esdeveniments sense cap control sobre el preu fixat ni sobre les despeses reals d'aquests actes¨C. N¨®os es presentava davant els governs del PP com una entitat sense ¨¤nim de lucre, i en la seva junta directiva hi havia, juntament amb Torres i Urdangarin, la infanta Cristina i el seu secretari, Carlos Garc¨ªa Revenga.

Amb aquestes credencials, N¨®os va organitzar entre el 2004 i el 2006 cinc esdeveniments ¨Cdos per a Balears i tres per a la Comunitat Valenciana¨C, pels quals va cobrar gaireb¨¦ sis milions d'euros, tot i que les despeses reals d'organitzaci¨® no van superar el 20% del total, segons la investigaci¨®. El 80% restant va anar a parar a empreses amb ¨¤nim de lucre creades per Urdangarin i Torres, que facturaven serveis inexistents a l'Institut N¨®os per a l'organitzaci¨® d'esdeveniments, segons les conclusions del jutge i el fiscal del cas.

Entre les societats que es van beneficiar del desviament de diners p¨²blics hi havia Aizoon, l'empresa familiar creada per Urdangarin i Cristina de Borb¨®.

El jutge i el fiscal van entendre el 2012 que Cristina de Borb¨® no havia participat en les decisions que prenia l'Institut N¨®os, ja que encara que formava part de la seva junta directiva mai va assistir a les seves reunions i, per tant, desconeixia les pr¨¤ctiques corruptes del seu marit, I?aki Urdangarin, i del soci Diego Torres.

Alertat el 2006 per una pregunta parlament¨¤ria dels socialistes de Balears sobre els contractes adjudicats a dit a l'Institut N¨®os, el rei Joan Carles va aconseguir que el seu gendre deix¨¦s el negoci. A partir d'aquest moment, els governs de Balears i la Comunitat Valenciana tamb¨¦ van deixar d'organitzar aquest tipus d'esdeveniments pagats amb diners p¨²blics.

Urdangarin va canviar llavors la seva manera de guanyar-se la vida i va passar a formar part de gaireb¨¦ una desena de consells d'administraci¨® de diferents empreses, una feina gr¨¤cies a la qual aconseguia ingressar centenars de milers d'euros l'any. Per¨° en lloc de declarar aquestes rendes a Hisenda a l'IRPF, ho feia a trav¨¦s de la seva empresa Aizoon, mitjan?ant l'impost de societats. Aix¨ª s'estalviava molts diners en impostos, desgravant-se, a m¨¦s, per diferents despeses de la seva empresa que no corresponien a la seva activitat.

Analitzat el cas, l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria va considerar que aquesta societat era una tapadora creada per Urdangarin per defraudar el fisc.

Quan el jutge Jos¨¦ Castro va ordenar aixecar el vel sobre Aizoon, una pr¨¤ctica jur¨ªdica consistent a deduir que les conseq¨¹¨¨ncies dels actes jur¨ªdics d'una entitat mercantil es poden estendre als administradors d'aquesta, el nom de Cristina de Borb¨®, fins llavors fora del proc¨¦s judicial, va ser incl¨°s l'abril del 2013 entre la llista d'imputats.

Cristina de Borb¨® havia utilitzat els diners que Urdangarin ingressava a Aizoon per a despeses particulars

Castro havia vist en la conducta de la Infanta, administradora d'Aizoon amb el seu marit, prou indicis d'un delicte de blanqueig de capitals i dos delictes fiscals m¨¦s pels quals s'havia de jutjar. Cristina de Borb¨® havia utilitzat els diners que Urdangarin ingressava a Aizoon per a despeses particulars.

El fiscal anticorrupci¨®, Pedro Horrach, va entendre que la Infanta no era responsable de les operacions del seu marit ni coneixia les pr¨¤ctiques il¡¤legals d'Urdangarin per defraudar el fisc. L'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i l'Advocacia de l'Estat van compartir aquesta tesi i van informar contra la imputaci¨® de la infanta en les seves conclusions sobre l'empresa Aizoon.

El jutge Castro es va trobar amb el rebuig de l'Audi¨¨ncia Provincial de Palma a la primera imputaci¨® de la Infanta, per¨° va entrar per la porta oberta que van deixar els tres magistrats d'aquesta instituci¨® judicial per investigar Cristina de Borb¨® per delictes fiscals i va acabar imputant de nou a principis del 2014 la filla del rei Joan Carles.

A Espanya resulta controvertit jutjar alg¨² per un delicte del qual no l'acusa ni el perjudicat directe ni el fiscal

Aquesta segona imputaci¨®, a la qual nom¨¦s d¨®na suport l'acusaci¨® popular de Manos Limpias, asseur¨¤ Cristina de Borb¨® al banc dels acusats amb el seu marit, el soci d'aquest i exc¨¤rrecs p¨²blics dels Governs de Balears, la Comunitat Valenciana i l'Ajuntament de Madrid.

A Espanya resulta controvertit jutjar alg¨² per un delicte del qual no l'acusa ni el perjudicat directe del delicte (acusaci¨® particular) ni el ministeri fiscal. El Tribunal Suprem va dictar dues sent¨¨ncies contradict¨°ries en aquest sentit relacionades amb el cas Bot¨ªn (arxivada la causa perqu¨¨ nom¨¦s demanava condemna l'acusaci¨® popular) i el cas Atutxa (condemnat despr¨¦s de l'¨²nica petici¨® de l'acusaci¨® popular).

El Tribunal Constitucional es va pronunciar sobre aquesta controv¨¨rsia sense aclarir quin ¨¦s el criteri a seguir, ja que va argumentar que el cas Bot¨ªn i el cas Atutxa eren diferents i, per tant, no es podien jutjar de la mateixa manera.

El desenlla? definitiu d'aquesta ¨²ltima pol¨¨mica judicial abans que Cristina de Borb¨® sigui examinada en judici oral correspondr¨¤ al tribunal encarregat de la vista. ¡°Contra aquesta resoluci¨®¡±, va escriure el jutge Jos¨¦ Castro, ¡°no es pot rec¨®rrer, per¨° es poden reproduir davant l'¨°rgan d'enjudiciament les peticions no ateses¡±.

La llei, com va dir el rei Joan Carles en el seu discurs de Nadal del 2011, ¨¦s igual per a tots. La seva filla ja ho sap.