La federalitzaci¨® pendent

Una segona opci¨® federalista es manifesta amb menys claredat per¨° tamb¨¦ est¨¤ present en el debat. S'inspira en l'experi¨¨ncia d'algunes federacions contempor¨¤nies en qu¨¨ destaquen elements poc o gens esmentats a la federalitzaci¨® ¡°natural¡± de la primera opci¨®. S¨®n elements que suposen un reconeixement pol¨ªtic mutu i rec¨ªproc entre els que acorden el pacte federal i situen aquell reconeixement com a pedra angular dels r¨¨gims federals m¨¦s acreditats. D'aquest reconeixement se'n deriva l'aprovaci¨® de constitucions pr¨°pies en cadascuna de les unitats federades sense que intervingui el Legislatiu de la federaci¨®. Alhora, pressuposa l'obligat¨°ria intervenci¨® de les unitats o comunitats territorials en qualsevol reforma de la constituci¨® federal. ?s a dir, una situaci¨® inversa a la que es d¨®na a l'Estat de les autonomies. ?s tamb¨¦ tret federal l'exist¨¨ncia separada i coordinada de dos sistemes judicials: un d'¨¤mbit federal i un altre de car¨¤cter territorial per a cada comunitat federada. El mateix passa amb la delimitaci¨® d'un doble ¨¤mbit hisend¨ªstic: la Hisenda federal i la Hisenda de cadascun dels territoris o comunitats. Finalment, sol reservar a les entitats federades ¡ªi no a la federaci¨®¡ª la compet¨¨ncia sobre els seus respectius sistemes de govern local o municipal.

Es requeriria un impuls pol¨ªtic de gran calibre per fer possible una transubstanciaci¨® del nostre Estat en estat pr¨°piament federal

D'aquesta enumeraci¨® incompleta es despr¨¨n f¨¤cilment la considerable dist¨¤ncia existent entre aquest model federal i l'actual Estat de les autonomies. Una dist¨¤ncia que afebleix la idea que el nostre Estat es troba a pocs passos d'una federalizaci¨® efectiva. Si els canvis proposats pel federalisme light de la primera versi¨® s'han revelat dif¨ªcils d'executar, una dist¨¤ncia molt m¨¦s gran encara hauria de rec¨®rrer l'Estat de les autonomies per a una homologaci¨® que l'incorpor¨¦s al club de les federacions acreditades.

Es requeriria, doncs, un impuls pol¨ªtic de gran calibre per fer possible una transubstanciaci¨® del nostre Estat en estat pr¨°piament federal. No nom¨¦s per la gran complexitat del proc¨¦s de reforma constitucional que exigeix el text del 1978, sin¨® per la fragilitat de punts d'ancoratge prou s¨°lids per construir-hi a sobre el nou edifici.

?s innegable que el cam¨ª recorregut durant la vig¨¨ncia de la Constituci¨® del 1978 ha condu?t a una distribuci¨® territorial del poder pol¨ªtic sense precedents en la hist¨°ria contempor¨¤nia espanyola. Mentre que a alguns els sembla excessiva, a d'altres els sembla que ¨¦s relativament poc el que li falta per fer el salt a la federaci¨®. Per¨° aquesta interpretaci¨® ignora la persist¨¨ncia de pulsions centralitzadores molt arrelades que responen a concepcions situades als ant¨ªpodes de la teoria federal. Perqu¨¨ caldria preguntar-se si la crisi actual de l'Estat de les autonomies prov¨¦ precisament d'haver practicat la descentralitzaci¨® territorial del poder sense creure-hi gaire o, almenys, sense assumir a consci¨¨ncia els principis que haurien de justificar-la i garantir-la.

Les constants al¡¤lusions despectives al fat¨ªdic n¨²mero 17 s¨®n l'expressi¨® malhumorada del rebuig a la pluralitat territorial?

Aix¨ª ho suggereixen les constants al¡¤lusions despectives al fat¨ªdic n¨²mero 17 ¡ªel nombre de comunitats aut¨°nomes¡ª com a expressi¨® malhumorada del rebuig de fons a la pluralitat territorial tant en institucions com en pol¨ªtiques. Tamb¨¦ ho donen a entendre les invocacions solemnes i reiterades a la igualtat, esgrimida com a fre a la possible diversitat de resultats obtinguts en cada comunitat per obra de pol¨ªtiques desenvolupades en ¨²s del seu autogovern. La desconfian?a cap a la descentralitzaci¨® es manifesta tamb¨¦ en la resist¨¨ncia de l'Administraci¨® central de l'Estat a desprendre's d'unitats i organismes que una concepci¨® federalizant de l'Estat de les autonomies hauria suprimit o traslladat a les comunitats aut¨°nomes.

Sense computar relacions exteriors i defensa, perqu¨¨ s¨®n mat¨¨ries intransferibles, el nombre total de secretaries d'Estat, sotssecretaries, secretaries generals, direccions generals de l'Administraci¨® estatal i equivalents ¨¦s pr¨¤cticament el mateix avui que el 1983, quan amb prou feines s'havien produ?t transfer¨¨ncies a les comunitats aut¨°nomes. Ni tampoc s'havien traslladat atribucions a la Uni¨® Europea. Tenint en compte el considerable transvasament d'efectius personals i recursos materials des de l'Estat a les comunitats aut¨°nomes, costa entendre per qu¨¨ es conserva el mateix nucli directiu estatal per exercir moltes menys compet¨¨ncies i gestionar molt menys personal i pressupost. Tret que subsisteixi la desconfian?a pol¨ªtica cap a qualsevol model de distribuci¨® territorial del poder, una gran incapacitat per adaptar-se a tal model o l'acumulaci¨® de tots dos motius.

Per conv¨¨ncer els dubtosos, caldria que els promotors de la idea federal definissin millor el seu prop¨°sit

Tot aix¨° introdueix ombres de dubte ¡ªper expressar-ho ben¨¨volament¡ª sobre la viabilitat d'una transformaci¨® de l'Estat en clau federal, ja sigui en la seva versi¨® light, o en la seva versi¨® m¨¦s genu?na. Potser aquest dubte no ¨¦s prou motiu per descartar una obstinaci¨® benintencionada. Perqu¨¨ tot cam¨ª ha de ser explorat per sortir de l'emb¨²s en qu¨¨ ens trobem. Per¨° per construir una oferta m¨¦s persuasiva per als dubtosos i evitar la creaci¨® d'expectatives sense fonament als conven?uts, caldria que els promotors de la idea federal definissin millor el seu prop¨°sit, calculessin honestament les forces pr¨°pies i mesuressin de manera realista les contr¨¤ries. D'una altra manera ser¨¤ dif¨ªcil evitar que el seu projecte acabi convertit en una sempiterna federalitzaci¨® pendent.

Josep M. Vall¨¨s ¨¦s professor em¨¨rit de ci¨¨ncia pol¨ªtica (UAB).

?