Una catedral de l¡¯aigua a Sant Gervasi

Descendir a l'interior de la terra, fins i tot quan baixem per viatjar amb metro, t¨¦ molt de misteri i una mica de retrobament amb la mare natura, la deessa que grecs i romans personificaven en Gea o Terra, dues de les seves divinitats m¨¦s destacades, que, segons creien, vivien al subs¨°l. Aquest misteri tel¡¤l¨²ric ¨¦s el que se sent en baixar per l'empinada escala met¨¤l¡¤lica que condueix a l'antic dip¨°sit d'aigua, conegut com el dip¨°sit del rei Mart¨ª, situat a cinc metres sota terra, al districte de Sarri¨¤-Sant Gervasi, al costat de la torre de Bellesguard, on se suposa que el rei Mart¨ª I d'Arag¨®?estiuejava i que va restaurar Gaud¨ª el 1909, en un solar delimitat pels carrers Jaume C¨¤ncer 32 i Bellesguard 14.

La construcci¨®, datada al segle XIX, despr¨¦s de d¨¨cades tancada i en des¨²s, passar¨¤ a ser un dels espais polivalents m¨¦s excepcionals del districte i de tot Barcelona, quan obri les seves portes a finals del 2015.

Res no permet saber que sota els pins pinyoners d'aquesta parcel¡¤la rectangular de m¨¦s de 4.000 metres quadrats ¡ªde les poques que queden sense construir a la zona¡ª, s'amaga una construcci¨® subterr¨¤nia amb capacitat per a 3.100 metres c¨²bics d'aigua. De fet, l'edifici es va redescobrir a finals dels anys noranta del segle passat, per casualitat, quan es va construir una promoci¨® d'habitatges d'alt standing al costat del solar. En rebaixar uns quants cent¨ªmetres la capa d'herba va aflorar la part superior dels arcs. L'¨²nic element en altura relacionable amb el dip¨°sit ¨¦s una petita caseta situada en un dels angles, que s'ha convertit en l'acc¨¦s actual. El regidor de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, als anys noranta president del districte, explica que quan es va descobrir el dip¨°sit va baixar-hi per primera vegada penjat d'un arn¨¦s, pel forat que es va practicar al sostre, i l'aigua el cobria fins al genoll.

Costa de creure que aquesta sala hip¨°stila, de m¨¦s de 600 metres quadrats, de planta trapezo?dal, gaireb¨¦ quadrangular, amb set naus de 24 metres de llarg i 3,30 d'ample, amb 30 pilars de m¨¦s de 3 metres d'altura, fos nom¨¦s destinada a contenir i repartir aigua. Per¨° aquesta ¨¦s la seva bellesa. Aquesta catedral de l'aigua no es va construir perqu¨¨ ning¨² la vei¨¦s, ni perqu¨¨ ning¨² la gaud¨ªs, nom¨¦s per ser ¨²til, per¨° aix¨° no va ser obstacle perqu¨¨ s'acab¨¦s amb detalls com paviment a tot el terra o la utilitzaci¨® de totxo mass¨ªs, com pot veure's a la volta catalana de la part superior dels arcs, l'¨²nica zona que no est¨¤ revestida d'un a?llant hidr¨¤ulic, que s'ha mantingut fins ara, gaireb¨¦ en perfecte estat.

Quant a la data de construcci¨®, l'Ajuntament explica que s¨®n poques les dades que se'n coneixen. Nom¨¦s que el 1876 el fuster Salvador Homs va comprar la parcel¡¤la que contenia un safareig o aljub ¡°que limitava amb la propietat de Bellesguard¡± i el pas d'una mina d'aigua pel subs¨°l l'exist¨¨ncia del qual es coneix des del segle XIV, quan la corona va concedir a Bartomeu de Santcliment la propietat i l'¨²s de l'aigua d'un torrent en aquest mateix punt i que servia per regar les propietats dels senyors de ¡°la casa de Sant Gervasi¡±. Va ser despr¨¦s que Homs adquir¨ªs la propietat que es va comen?ar la construcci¨® del dip¨°sit que ara es recupera, per¨° en l'informe hist¨°ric arquitect¨°nic encarregat per l'Ajuntament es reconeix que ¡°dins de la s¨¨rie de permisos d'obra de l'antic ajuntament de Sant Gervasi no s'ha localitzat cap expedient relatiu a aquesta construcci¨®¡±.

La restauraci¨® est¨¤ previst que comenci el primer trimestre del 2015, amb la intenci¨® d'obrir el dip¨°sit el 2016 com a equipament cultural multifuncional. La idea, segons que va explicar ahir Ciurana i el regidor del districte, Joan Puigdollers, ¨¦s impermeabilitzar-lo perqu¨¨ no hi hagi filtracions de l'exterior, traslladar alguns dels pins que estan sobre l'estructura i instal¡¤lar-hi un ascensor per fer-lo accessible a tothom. ¡°Es tractar¨¤ no de destinar-ho a un ¨²s concret, sin¨® que serveixi per acollir esdeveniments culturals de tota mena, com un festival de literatura o m¨²sica¡±, va assegurar Ciurana, que va explicar que s'estan fent estudis de la reverberaci¨® i de l'ac¨²stica d'aquesta nova sala. A la superf¨ªcie, el districte obrir¨¤ un jard¨ª p¨²blic, amb una zona infantil i de descans, que quedar¨¤ tancada. El projecte t¨¦ un pressupost d'1,7 milions d'euros, dels quals 1,3 seran destinats a l'obra.