Records del professor Duverger

La mort, aquest 17 de desembre, amb 97 anys, del professor Maurice Duverger, m'evoca els records de quan vaig ser alumne seu, del 1960 al 1962. Duverger procedia del camp del dret, a la universitat de Bordeus, per¨° va anar derivant cap a un ¨¤mbit aleshores nou, el de la ci¨¨ncia pol¨ªtica, fins a desembarcar amb aires renovadors a la Facultat de Dret i Ci¨¨ncies Econ¨°miques i Pol¨ªtiques de la Sorbona de Par¨ªs, a la pla?a del Panth¨¦on. En aquesta facultat abundaven els fills de magistrats i advocats, i l'ambient era m¨¦s aviat dret¨¤. Hi dominava el sindicat estudiantil de dretes, mentre que a la ve?na Facultat de Lletres, a la pla?a Richelieu, manava el sindicat d'esquerres i l'ambient marxista preludiava la revolta estudiantil del maig del 68. Jo era gran, en comparaci¨® amb els condeixebles. Duia arreu l'h¨¤bit benedict¨ª, amb caputxa i tot.

A l¡¯Institut Catholique, on seguia algunes mat¨¨ries, em deien devotament mon P¨¨re; a la conservadora Facultat de Dret, on feia els cursos de doctorat, em tractaven respectuosament de monsieur l¡¯abb¨¦ i a la revolucion¨¤ria de Lletres, on estudiava psicologia social, simplement, era monsieur. Per¨° enlloc no hi havia ni clericalisme ni anticlericalisme. Quina difer¨¨ncia amb la Universitat de Barcelona, on havia estudiat del 1945 al 1950, militaritzada, dogmatitzada i controlada pel SEU de Pablo Porta, que apallissava els dissidents!

A la conservadora Facultat de Dret, els catedr¨¤tics s'adre?aven a l'aula revestits de la toga i precedits d'un appariteur (bidell). Duverger prescindia de la toga i de l'appariteur. Pressentint la tempesta que esclataria el 68, deia i repetia que la universitat francesa estava irremissiblement podrida.

Aquell curs de doctorat versava sobre dretes i esquerres a la Fran?a contempor¨¤nia, per¨° era l'ocasi¨® d'explicar la noci¨® de dretes i esquerres i, m¨¦s generalment, d'iniciar en la ci¨¨ncia pol¨ªtica i en els seus m¨¨todes. La seva tesi, o la seva hip¨°tesi de treball, era que a Fran?a hi ha una ret¨°rica patri¨°tica vinculada a la revoluci¨® francesa, per¨° repassava la hist¨°ria contempor¨¤nia i arribava a la conclusi¨® que, llevat d'uns comptats i breus per¨ªodes, sempre han manat les dretes.

Duverger prescindia de la toga a la universitat. Pressentint la tempesta que esclataria el 68, deia que la universitat francesa estava irremissiblement podrida

A classe sovint feia digressions sobre problemes pol¨ªtics actuals. Ell, de jove, havia sigut de dretes per¨° havia evolucionat cap a l'esquerra. Quan alg¨² li va retreure aquest canvi, va respondre que m¨¦s valia aix¨° que a la inversa, comen?ar de jove a l'esquerra i acabar a la dreta, que ¨¦s el m¨¦s freq¨¹ent. Admirava el radicalsocialista Mend¨¨s-France. Un dia va confessar que no era partidari de nacionalitzar les empreses; m¨¦s valia que els amos en conservessin te¨°ricament la propietat, per¨° que l'Estat, amb mesures fiscals i administratives, els dict¨¦s qu¨¨ havien de produir, qu¨¨ no convenia emprendre, influ¨ªs en els salaris i impos¨¦s una s¨°lida seguretat social i encara, amb els impostos, se'ls qued¨¦s una part important dels beneficis per finan?ar una redistribuci¨® de la riquesa en forma de serveis.

Sobre dretes i esquerres, que era el tema del seu curs, recordo sobretot aquesta sent¨¨ncia: ¡°Quan alg¨² diu que actualment la difer¨¨ncia entre dretes i esquerres ja no t¨¦ sentit, no en dubteu: ¨¦s de dretes, i molt de dretes!¡± Deia que hi ha alguns criteris caracter¨ªstics d'aquesta contraposici¨®; per exemple, les dretes prefereixen l'ordre a la just¨ªcia, i les esquerres opten per la just¨ªcia abans que l'ordre. Per¨° hi ha, hist¨°ricament, criteris que s¨®n caracter¨ªstics d'una ¨¨poca, i poden canviar. Al segle XIX, l'antisemitisme caracteritzava les dretes; entrat el XX, per obra entre altres raons de l'holocaust, ha sigut al rev¨¦s (i pel meu compte afegir¨¦ que, m¨¦s recentment, la q¨¹esti¨® palestina ha tornat a invertir els criteris). Explicava que la guerra d'Espanya havia polaritzat a Fran?a dretes i esquerres fins arribar quasi a una guerra civil, i que en aquell context una esquerra cat¨°lica francesa va prendre consci¨¨ncia de la seva identitat.

No sempre es detecta f¨¤cilment l'orientaci¨® dretana o esquerrana. Va organitzar un seminari en el qual cada alumne havia d'estudiar un cert per¨ªode d'un diari o revista, amb el m¨¨tode de l'an¨¤lisi de continguts, i registrar quins valors propugnava i quins contravalors combatia. Aix¨ª, unes publicacions que es declaraven independents, i que a primera vista ho eren, descobrien amb tota evid¨¨ncia el seu partidisme.

Ocasionalment va dir un dia que les idees pol¨ªtiques que dif¨ªcilment es modificaran en el futur, ens s¨®n inculcades a l'escola prim¨¤ria, a la classe d'hist¨°ria nacional, que ¨¦s on ens ensenyen qui s¨®n els bons i qui els dolents del nostre pa¨ªs. Aix¨° passa a Fran?a, que t¨¦ clar¨ªssima i indiscutida la seva identitat nacional. Pensant en Catalunya, on la situaci¨® ¨¦s molt m¨¦s complicada, em feia descobrir la import¨¤ncia decisiva del sistema escolar, que marcar¨¤ fortament no nom¨¦s l'orientaci¨® pol¨ªtica, sin¨® tamb¨¦ la nostra pertinen?a nacional.

A classe, i en el seu llibre Metodologia de les ci¨¨ncies socials, donava molta import¨¤ncia a les entrevistes personals. Va acceptar el meu projecte de tesi sobre Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya durant la Rep¨²blica i la guerra civil, a base sobretot d'entrevistes amb els dramatis personae encara vivents. Anys m¨¦s tard, vaig demanar al professor Jim¨¦nez de Parga, que tamb¨¦ havia sigut deixeble de Duverger i feia traduir i publicar les seves obres, si m'acceptaria aquella mem¨°ria per al doctorat a Barcelona. Va respondre: ¡°Duverger el va aprovar? Tradueixi-la i queda acceptada¡±.

Hilari Raguer ¨¦s historiador i monjo de Montserrat.