¡°El pessebre ¨¦s un ¡®collage¡¯ de s¨ªmbols d¡¯antigues cultures¡±

Altre cop per Nadal ens submergim en un marasme no tan sols de compres i tensions familiars, sin¨® de s¨ªmbols, encara que cada vegada siguin menys els capa?os de distingir-los. La pel¡¤l¨ªcula b¨ªblica que acompanya aquestes festes, l'espectacular Exodus: d¨¦us i reis (la segona part del t¨ªtol sembla extreta directament de Henri Frankfort, encara que ¨¦s molt imaginar que Ridley Scott hagi llegit el gran orientalista), n'¨¦s una bona prova. Bona part del p¨²blic jove, i no tant, ho ignora gaireb¨¦ tot de la hist¨°ria sagrada i considera les plagues d'Egipte una ocurr¨¨ncia de Hollywood, i el vedell d'or ni t'ho explico. ?s clar que el director contribueix a confondre les coses inventant-se una plaga m¨¦s, de cocodrils, que no estava en l'original, pir¨¤mides en construcci¨® (amb elefants de tir!) que feia mil anys que estaven acabades, o l'enterrament de Seti I al temple de Rams¨¨s II a Abu Simbel, que ni era una tomba ni llavors estava constru?t. Per no parlar d'aquests egipcis deliq¨¹escents dignes d'Alma Tadema o de la destrucci¨® de centenars de carros de guerra en un corriment de terres com si no n'hi hagu¨¦s prou amb la idea de D¨¦u d'ofegar a tot l'ex¨¨rcit del fara¨® tancant les aig¨¹es del mar Roig al seu pas (li haur¨¤ semblat poc espectacular al Javh¨¦ del cel¡¤luloide nord-americ¨¤). Gregorio del Olmo, un dels nostres grans orientalistes, catedr¨¤tic em¨¨rit de Llengua i Literatura hebrees de la Universitat de Barcelona (UB) i fundador de l'Institut d'Estudis del Pr¨°xim Orient Antic, observa totes aquestes coses, la ignor¨¤ncia, la tergiversaci¨® i les manipulacions de la hist¨°ria, amb paci¨¨ncia de savi. La mateixa B¨ªblia, recorda, tamb¨¦ ¨¦s una gran fabuladora i depredadora d'hist¨°ries alienes.

Pregunta. Qu¨¨ hi veu un orientalista, al pessebre?

Resposta. Un collage de s¨ªmbols. Des de la data del naixement, el solstici d'hivern rom¨¤, de manera que el cristianisme usurpava i eradicava el festival del sol invicte ¡ªbasat en tradicions orientals¡ª, fins a la pres¨¨ncia dels Reis Mags i la seva adoraci¨®, una forma d'exal?ar la figura de Jes¨²s com d¨¦u rei.

P. El bou i la mula...

R. Com tots els altres animals del pessebre, simbolitzen la natura que rever¨¨ncia a l'¨¦sser div¨ª i li reten tribut, un tema molt socorregut. ?s al mite ugar¨ªtic de Baal, fill del d¨¦u Dagan. Fins i tot trobem una expressi¨® molt semblant a la del passatge del naixement de Jes¨²s a l'Evangeli de Lluc, en qu¨¨ les hosts celestials proclamen "gl¨°ria a D¨¦u en les altures i a la terra pau". ?s com el de la creaci¨® en el G¨¨nesi, la partici¨® de les aig¨¹es, "va fer D¨¦u el firmament separant aig¨¹es d'aig¨¹es", que arrenca del mite cananeu del doble oce¨¤ i el caos primordial.

Mois¨¨s ¨¦s un personatge inventat a partir de relats egipcis¡±

P. La virginitat de Maria, ho assenyala el docte Llovet en aquest mateix suplement, procedeix probablement d'un error d'interpretaci¨®.

R. Aix¨ª ¨¦s. D'una lectura inexacta per Mateu de l'Antic Testament tradu?t al grec. L'evangelista va llegir en un passatge d'Isa?es que parlava d'un infantament tingut per la profecia del naixement del Messies la paraula Parth¨¦nos, verge, ¨¦s a dir que una verge donaria a llum. Per¨° de fet el text original empra una expressi¨® cananea habitual, Almah, que significa simplement donzella, noia n¨²bil, casadora, i que no pressuposa per res virginitat. Per¨° aqu¨ª va quedar l'error i per descomptat que don¨¦s a llum una verge era prodigi¨®s...

P. En relaci¨® a la pel¡¤l¨ªcula de Ridley Scott, vost¨¨ ¨¦s de l'opini¨® que Mois¨¨s no va existir. Si Charlton Heston aixequ¨¦s el cap...

R. No hi ha cap garantia que aix¨ª fos. Com tampoc que exist¨ªs Josep, el fill de Jacob responsable pr¨¨viament, segons la B¨ªblia, que els hebreus s'instal¡¤lessin a Egipte. La B¨ªblia no ¨¦s un llibre d'hist¨°ria, sin¨® un relat ¨¨pic creat en bona part a partir de models literaris d'altres pobles. Mois¨¨s ¨¦s un personatge inventat sobre ressons de la revoluci¨® atoniana d'Akenat¨®n, o copiat de la hist¨°ria d'un visir que es va rebel¡¤lar contra el fara¨® i va fugir pel desert seguint la mateixa ruta.

P. I l'¨¨xode, res de res.

R. No apareix en cap font hist¨°rica. I un esdeveniment d'aquesta magnitud hauria de figurar en els annals egipcis.

P. Aix¨ª, no t¨¦ sentit buscar la tomba de Mois¨¨s, les restes dels carros del fara¨® o l'esbarzer ardent.

R. Cap sentit. ?s convertir la faula en hist¨°ria.

P. L'arca de No¨¨ ¨¦s un altre element b¨ªblic posat d'actualitat pel cinema.

R. ?s la gran c¨°pia dels mites mesopot¨¤mics. La difer¨¨ncia ¨¦s que en ells els d¨¦us ofeguen la humanitat perqu¨¨ els avorreixen. I la B¨ªblia, com sempre, d¨®na un sentit moral a l'episodi. Es val de tradicions d'altres pobles, per¨° injecta aquesta perspectiva moral, de pecat i c¨¤stig. De fet, en realitat Israel ¨¦s un poble cananeu m¨¦s, politeista, en qu¨¨ nom¨¦s molt lentament s'imposa el monoteisme.

P. Escolti professor, i l'altra arca, la de Spielberg?

R. Podem pensar que va existir. Era un instrument religi¨®s que servia de recipient o pedestal d'un d¨¦u anic¨°nic, sense forma, sense ef¨ªgie, dels quals en coneixem molts a orient. La usaven com a estendard els israelites durant la seva etapa nom¨¤dica i despr¨¦s la van instal¡¤lar al temple de Jerusalem</CF>. Est¨¤ perduda del tot, a m¨¦s, l'¨²ltima segurament ja era una c¨°pia. Poders? La B¨ªblia ens diu que els filisteus la van tornar perqu¨¨ els causava problemes i que un sacerdot israeli¨¤ va caure fulminat en recolzar-s'hi un moment... tradicions folkl¨°riques! ?s com aix¨° de Sams¨®... ja em dir¨¤s!