L¡¯enemic del cava ve d¡¯It¨¤lia

El gran enemic del cava catal¨¤ no ¨¦s dins d'Espanya, sin¨® fora. Per¨° el sector ha estat tan preocupat pel boicot a les marques de Catalunya i l'expansi¨® dels caves valencians o extremenys, que s'ha descuidat de la veritable amena?a que ha sorgit des de la regi¨® del V¨¨neto amb el ja fam¨®s prosecco. L'avan?ament de l'espum¨®s itali¨¤ s'ha notat sobretot a les vendes externes. Fins al primer semestre d'aquest any, la tend¨¨ncia a les exportacions era a la baixa. Les caigudes van ser molt fortes al mercat brit¨¤nic, el segon del cava, on les vendes van baixar el 2013 un 17%, de 36 a 30 milions d'ampolles. Tamb¨¦ a B¨¨lgica, el tercer comprador, on van passar de 27 a 25 milions d'ampolles.

No ¨¦s que el culpable de tot sigui el prosecco, per¨° com reconeixen a la zona del Pened¨¨s, l'epicentre de la producci¨® del cava, s¨ª que hi t¨¦ molt a veure. Tot i que el sector del cava insisteixi que l'espum¨®s itali¨¤ ¨¦s una altra cosa (no s'elabora pel m¨¨tode tradicional champenoise, amb segona fermentaci¨® en ampolla, sin¨® pel Charmat, en tanc), no sembla que als consumidors els preocupi la difer¨¨ncia. Mentre que les vendes de cava (i fins i tot del xampany) van baixar a la primera meitat de l'any al Regne Unit, les vendes de prosecco es van disparar al mateix per¨ªode un 40%. El mercat brit¨¤nic ¨¦s clau perqu¨¨, com explica Guillem Grael, director de m¨¤rqueting de Codorniu, "¨¦s l'origen de l'expansi¨® de l'espum¨®s itali¨¤, que despr¨¦s ha passat ?a altres pa?sos". Als EUA, la tend¨¨ncia ¨¦s similar. En total, i segons Corriere Vinicolo, la publicaci¨® del sector del vi a It¨¤lia, les exportacions de prosecco van cr¨¦ixer un 30% el 2013. Ja exporten uns 210 milions d'ampolles, mentre que el cava n'exporta 160 milions.

El producte itali¨¤ no es fermenta en ampolla sin¨® en tanc

La progressi¨® del vi itali¨¤, pr¨¤cticament desconegut fins fa 10 anys, ha estat de tal magnitud que en algunes classificacions apareixen m¨¦s marques del vi veneci¨¤ que del catal¨¤. En una llista d'espumosos de menys de 32 euros de Gayot.com apareixen quatre proseccos i tres caves. I a la de Food and Wine hi ha dos?proseccos i un cava. A favor seu hi ha que ¨¦s un vi f¨¤cil de beure, lleuger i amb gustos afruitats. Ja s'ha posat de moda en molts pa?sos, sobretot als anglosaxons, on cada vegada m¨¦s gent (especialment els joves) opta per beure una copa de prosecco, igual que una de cervesa. El gran ¨¨xit dels cellers adherits al Consorzio per la Tutela del Prosecco ha estat aconseguir que se'l vegi com una beguda de consum diari, als ¨¤pats, a la nit, a les trobades d'amics, i no nom¨¦s en celebracions o per Nadal. A m¨¦s, la marca gen¨¨rica, que abans designava el cep i ara la regi¨® d'origen, ¨¦s tan potent que ¨¦s habitual que els consumidors demanin prosecco, a seques.

M¨¦s que al producte en si, l'espectacular progressi¨® d'aquest vi es deu al mestratge amb qu¨¨ han sabut vendre'l. Pedro Bonet, president del Consell Regulador del Cava, reconeix que l'espum¨®s veneci¨¤ "ha estat un ¨¨xit de distribuci¨® al m¨®n. Els italians han fet una posada en escena molt bona, a m¨¦s que compten amb una xarxa de restaurants, botigues i distribu?dors italians, que els facilita la difusi¨®". No cal dir que a la zona del Pened¨¨s estan inquiets, i molt, amb el fenomen. Al contrari del xampany, que mai va ser un adversari, a causa de la difer¨¨ncia de preus, l'espum¨®s itali¨¤ s'ha situat al mateix segment, amb costos similars. I si molts dels consumidors de prosecco s¨®n nous, d'altres que abans bevien cava ara demanen l'espum¨®s de V¨¨neto.

Els productors del Pened¨¨s ja han comen?at a tramar el contraatac. Codorniu, que ha doblat el seu pressupost de m¨¤rqueting a Espanya, ha anunciat fa poc una campanya al Regne Unit en qu¨¨ s'oferiran copes de cava als espectadors als cinemes durant unes quantes setmanes. I a?Juv¨¦ & Camps, el seu president, Joan Juv¨¦ Santacana, ha dit que "potenciaran la marca i la comunicaci¨® al Regne Unit". Hi ha, de totes maneres, cert desconcert provocat pel fet que, mentre els cellers del Pened¨¨s estaven ocupats a cr¨¦ixer amb productes m¨¦s cars i de m¨¦s qualitat, l'amena?a s'ha materialitzat on menys s'esperava.

Les vendes a preus molt baixos estava danyant la imatge del cava, per la qual cosa gaireb¨¦ totes les marques estan tractant de crear i vendre productes de gamma m¨¦s alta. Almenys marques com Codorniu, Freixenet o Juv¨¦ & Camps. "El nostre producte m¨¦s representatiu", diu Juv¨¦ Santacana "¨¦s el Juv¨¦ & Camps Reserva de la Fam¨ªlia Brut Nature Gran Reserva, que costa uns 15 euros". L'empresa, que ha introdu?t un gran reserva procedent d'una vinya especial, a 65 euros, t¨¦, assegura Juv¨¦ Santacana, "el 75% de la producci¨® a la categoria superior".

L'¨¨xit m¨¦s gran de m¨¤rqueting ha estat vendre el ¡®prosecco¡¯?com un producte per consumir tot l'any, no nom¨¦s per Nadal

Tamb¨¦ a Codorniu, explica Grael, "estem enfocats als productes de m¨¦s valor". "L'empresa", prossegueix l'executiu, "ha llan?at dues grans innovacions, l'Anna Blanc de Blancs, amb una ampolla blanca, una picada d'ullet al m¨®n de la moda, i el Cuv¨¦e 1872, un producte fet com els primers caves". Tot i aix¨°, l'estrat¨¨gia de situar els caves entre els 15 i els 20 euros resulta dif¨ªcil, a causa de la pressi¨® de les grans distribu?dores per vendre producte barat, i perqu¨¨ el cava continua tenint fora d'Espanya una imatge d'espum¨®s econ¨°mic. Cosa que reconeix el mateix Bonet en assenyalar que "vendre aquestes gammes altes fora d'Espanya no ¨¦s feina f¨¤cil".

L'estrat¨¨gia d'augmentar el nivell del producte per col¡¤locar-lo en un segment de preus superior ha donat, de moment, resultats poc encoratjadors. Algunes marques com Juv¨¦ & Camps han aconseguit un lloc en aquest segment de m¨¦s nivell, per¨° la majoria ho est¨¤ tenint dif¨ªcil. En part perqu¨¨ a aquest nivell de preus el cava comen?a a trobar-se amb marques de xampany de la categoria inferior. El m¨¦s urgent, sostenen els experts, seria combinar aquesta estrat¨¨gia d'augmentar el nivell de la gamma amb una resposta contundent al prosecco en el seu mateix terreny. Bonet, del Consell Regulador, ho veu dif¨ªcil a causa que "no comptem amb tota aquesta xarxa de restaurants i botigues de vins italians al m¨®n, que ¨¦s el que ha propiciat que el prosecco es pos¨¦s de moda". Grael es mostra optimista i afirma que "el fet que s'estigui obrint l'espum¨®s a altres p¨²blics ¨¦s una oportunitat. Als ¨²ltims anuncis de la marca ja es visualitzen altres moments per al consum d'espum¨®s que no els estrictament nadalencs, com era l'habitual".