De les caricatures de Mahoma a la del Brillant Camarada

L'estrena, el dia de Nadal, de The interview (L'entrevista), la s¨¤tira del dictador nord-core¨¤ Kim Jong-un, s'ha celebrat com un triomf de la llibertat d'expressi¨®, un desafiament a l'amena?a de repres¨¤lies per ofendre l'anomenat Brillant Camarada. La pel¡¤l¨ªcula, una com¨¨dia de sal grossa protagonitzada per Seth Rogen i James Franco, es va estrenar en uns 300 cinemes alternatius per tot els Estats Units i pot descarregar-se a Internet. En el seu primer dia va fer una taquilla d'un mili¨® de d¨°lars, segons Sony Pictures.

En els dies que els?EUA normalitzaven les relacions amb Cuba, un dels vestigis de la Guerra Freda, l'incident amb Sony recorda al m¨®n que a ?sia la Guerra Freda segueix viva. Els atacs inform¨¤tics contra la multinacional tamb¨¦ recorden que, a l'era de la ciberguerra ¡ªo el ¡°cibervandalisme¡±, com el va definir el president Barack Obama¡ª, la primera pot¨¨ncia i la seva ind¨²stria m¨¦s universal, Hollywood, s¨®n vulnerables.

El debat sobre els l¨ªmits de la llibertat d'expressi¨® no ¨¦s nou. Ara arriba a Hollywood i a la cultura popular. La f¨¤tua de l'imam Jomeini el 1988 contra l'escriptor Salman Rushdie per la seva novel¡¤la?Els versos sat¨¤nics va ser un dels primers casos amb ressons globals d'intimidaci¨® per una suposada ofensa religiosa. El 2005, la publicaci¨® al diari dan¨¨s Jyllands Posten d'unes caricatures de Mahoma va desencadenar protestes a pa?sos de majoria musulmana i va obrir una discussi¨®: els mitjans, els artistes, s'han d'abstenir d'ofendre col¡¤lectius o persones per evitar repres¨¤lies?

Les difer¨¨ncies entre les caricatures de Mahoma al Jyllands Posten i la caricatura de Kim a?La entrevista van des de l'objectiu de la s¨¤tira a la reacci¨® dels ofesos. El 2005, l'objectiu era l'islamisme violent. I el context era el d'una Europa amb minories musulmanes i episodis de tensi¨® amb la majoria aut¨°ctona.

Aquesta vegada ¨¦s diferent. L'objectiu de la s¨¤tira ¨¦s un aut¨®crata en un pa¨ªs lluny¨¤, sense connexions culturals amb el m¨®n desenvolupat. No hi ha comunitats nord-coreanes als EUA i Europa. La por dels que aquesta setmana van estrenar la pel¡¤l¨ªcula no era tant d'atemptats com de ciberatacs com els que en les ¨²ltimes setmanes ha patit Sony.

Flemming Rose acaba de publicar als EUA The tyranny of silence (La tirania del silenci), un assaig sobre els l¨ªmits a la llibertat d'expressi¨® als pa?sos occidentals. Rose va ser el responsable, com a cap de Cultura del Jyllands Posten, de la publicaci¨® de les caricatures de Mahoma. Desaprova la decisi¨® de Sony, la setmana passada, de retirar la pel¡¤l¨ªcula, decisi¨® corregida parcialment en estrenar-se ara en 300 cinemes independents i a Internet.

¡°Pots dir que Sony ¨¦s una corporaci¨® d'entreteniment i estan en el negoci per fer diners. Per tant, han de decidir en funci¨® del negoci, i no d'acord amb la seva responsabilitat davant el p¨²blic com un mitj¨¤ de comunicaci¨® que es veu a si mateix com una instituci¨® que defensa un b¨¦ p¨²blic¡±, diu Rose en una entrevista per tel¨¨fon. Per¨° afegeix: ¡°Sense la llibertat d'expressi¨® Sony no seria capa? de fer moltes de les pel¡¤l¨ªcules que est¨¤ fent. Si oper¨¦s en un ¨¤mbit com el de Corea del Nord, diria que potser el 90% de les seves pel¡¤l¨ªcules no es podrien produir. Aix¨ª que des d'un punt de vista del negoci Sony tamb¨¦ es beneficia de la llibertat d'expressi¨®¡±.

Que finalment Sony hagi dif¨®s La entrevista ¨¦s digne d'aplaudiment, segons Rose. Demostra, en la seva opini¨®, que la realitat de la globalitzaci¨® impedeix calcular-ne els efectes. El que calmaria el l¨ªder de Corea del Nord ¡ªretirar la pel¡¤l¨ªcula de circulaci¨®¡ª mereix els retrets del president dels EUA i pot perjudicar la multinacional al mercat nord-americ¨¤.

Despr¨¦s de publicar-se les caricatures de Mahoma, el discurs de la majoria de l¨ªders europeus i del llavors president dels EUA, George W. Bush, va ser ambigu: van defensar la llibertat de premsa per¨° van ressaltar les responsabilitats que aquesta llibertat comporta. El periodista dan¨¨s recorda que, com ara, les amenaces no van resultar efectives del tot. ¡°Diria que en un 60% de pa?sos europeus va haver-hi grans diaris que van republicar les caricatures¡±, recorda.

Rose no ¨¦s optimista. Veu una tend¨¨ncia cap a l'autocensura fins i tot als EUA, on la Primera Esmena garanteix la prevalen?a de la llibertat de premsa. ¡°Em preocupa el que passa als campus dels Estats Units i el Regne Unit¡±, diu. Esmenta els debats, en universitats nord-americanes, sobre la necessitat d'alertar els alumnes que obres com El gran Gatsby o Les aventures de Huckleberry Finn contenen passatges que alguns alumnes poden considerar misogins o racistes i, per tant, ofensius.

Rose sost¨¦ al seu llibre que en una democr¨¤cia no hauria d'existir el dret a no ser of¨¨s. ¡°Quan celebres la diversitat cultural i religiosa, tamb¨¦ has de celebrar la diversitat a l'hora d'expressar-te¡±, diu. ¡°Per¨° anem en sentit contrari. Volem tenir m¨¦s diversitat cultural per¨° al mateix temps tindrem menys diversitat d'expressi¨®. Quan [el cineasta holand¨¨s] Theo Van Gogh va ser assassinat, el ministre de Cultura d'Holanda va dir que si les lleis sobre els discursos de l'odi haguessin estat m¨¦s dures i les obres de Van Gogh s'haguessin prohibit, seguiria viu¡±.

El triomf de la llibertat d'expressi¨® en el cas de la s¨¤tira sobre el dictador nord-core¨¤ ha estat a mitges. Les amenaces no han impedit que qui vulgui pugui veure la pel¡¤l¨ªcula als EUA, en sales o en l¨ªnia. Per¨° els 3.000 cinemes comercials que havien d'estrenar La entrevista no ho han fet. En el futur, abans d'invertir en un projecte que pugui ofendre un pol¨ªtic o un col¡¤lectiu s'ho pensaran.