Una ciutat decent

Sota aquest t¨ªtol i des de Nova York, acad¨¨mics del Social Science Research Council posen en relleu el significat de nivells de vida adequats i sostenibles a les ciutats (http://citiespapers.ssrc.org ). El terme decent (que el diccionari Mar¨ªa Moliner relaciona amb honrat i digne) sembla apropiat pel que implica i per la mod¨¨stia aparent de l'objectiu al qual apunta. Ciutat decent entesa com a ciutat justa, humana, habitable. La senzillesa de l'objectiu se situa adequadament entre la utopia i el pragmatisme. Entre el comprom¨ªs normatiu d'una ciutat somiada, i les limitacions (econ¨°miques i sociopol¨ªtiques) que patim i que ens impedeixen acomodar-nos en el simple desig d'una ciutat millor.

No ens podem limitar a somiar, per exemple, una Barcelona ideal, per¨° aix¨° no implica que ens resignem al que decideixin els governs de torn, les estrat¨¨gies dels operadors financers o empresarials, o als condicionants socials del moment i de la mateixa traject¨°ria de la ciutat. Acceptant que aquest punt mitj¨¤ sembla raonable, hem de respondre igualment al que Charles Tilly preguntava: ¡°Com sabrem quan hi hem arribat?¡±. Com sabrem si ja estem en una ¡°ciutat decent¡±?

Una perspectiva que ens pot ajudar ¨¦s veure si millorem. El problema ¨¦s que la concepci¨® mateixa de "millor" est¨¤ subjecta a controv¨¨rsia. Dep¨¨n de qui fixi els criteris i els par¨¤metres de valor. Potser molts dels problemes que patim com a ciutat deriven precisament de certes estrat¨¨gies de ¡°millora¡±. Necessitem indicadors que apuntin a elements nodals de la dignitat humana: expectativa de vida, condicions b¨¤siques de subsist¨¨ncia (habitatge, abric, aliment, educaci¨®), possibilitat d'aconseguir suport vital (treball, recursos).

En un llibre ja cl¨¤ssic, Len Doyal i Ian Gough van definir les necessitats humanes b¨¤siques, que incorporaven salut, autonomia (educaci¨®, treball,¡­) i autonomia cr¨ªtica (capacitat de ser subjecte, de participar i decidir), com a substrat essencial i universal. Aix¨ª, els par¨¤metres per avaluar una ciutat decent podrien derivar d'una conceptualitzaci¨® semblant. Tamb¨¦ ¨¦s important veure fins a quin punt els ciutadans estan implicats, formen part dels processos de millora, ja que aix¨° evita situar els impactes com l'¨²nica cosa que cal tenir en compte, deixant de banda el protagonisme i la mobilitzaci¨® com un element clau de la ciutat decent.

Cal actuar en les causes de la desigualtat abans que fer-ho en els efectes

En aquests debats, el factor de desigualtat ¨¦s clau. Nom¨¦s cal veure l'impacte dels treballs de Piketty o de Wilkinson-Pickett per entendre la sensibilitat especial existent, ja que el que est¨¤ en joc ¨¦s la credibilitat i la legitimitat d'un sistema d'organitzaci¨® social i econ¨°mica que prometia el que no ¨¦s capa? de proveir. ?ltimament, l'informe de Fedea sobre ciutats espanyoles i el del mateix Ajuntament de Barcelona sobre distribuci¨® de renda per barris mostren que la desigualtat interna a Barcelona no tan sols ¨¦s elevada, sin¨® que augmenta.

No seria just atribuir responsabilitats nom¨¦s a l'equip de govern actual, ja que els efectes de la crisi es van notar abans. Per¨° igualment ens hauria de preocupar, atesa la compacitat urbana que tenim, que les difer¨¨ncies en renda, en esperan?a de vida i, per tant, en oportunitats, ens segueixi conduint tossudament a una desigualtat cronificada i situada a pocs minuts de dist¨¤ncia. El m¨¦s important seria discriminar els efectes zona de la resta de condicionants de la desigualtat. O dit d'una altra manera, si el que una persona amb pitjors condicions i expectatives vitals visqui a Trinitat Nova (el barri en qu¨¨ la mitjana de renda ¨¦s m¨¦s baixa) nom¨¦s es pot atribuir a un factor de localitzaci¨®, o si precisament sigui viure aqu¨ª el que explica que la seva situaci¨® sigui la que ¨¦s i que tendeixi a empitjorar.

?s evident que els diferents preus de l'habitatge a la ciutat, juntament amb altres factors de mobilitat, acc¨¦s o equipaments, expliquen en part les distribucions de persones amb m¨¦s o menys renda. Per¨° el tema ¨¦s veure quines tecles cal tocar per aconseguir revertir o almenys mitigar els efectes zona que compten. No es tracta nom¨¦s de refor?ar les pol¨ªtiques socials de car¨¤cter redistributiu, per importants que continu?n sent. S¨®n pol¨ªtiques que no atenen a les causes, sin¨® nom¨¦s als efectes. Seria important refor?ar mesures predistributives que rectifiquin les causes (acc¨¦s universal a l'educaci¨® infantil, atenci¨® domicili¨¤ria a gent gran, treball, mobilitat¡­), i donar m¨¦s responsabilitat directa a les persones i a les comunitats en les decisions que els afecten.

La igualtat ¨¦s un tema de vida social, i no nom¨¦s de just¨ªcia individual. ?s una noci¨® tan pol¨ªtica (el que ¨¦s com¨²), com econ¨°mica (el que ¨¦s just). Tindrem una ciutat m¨¦s decent si tots sentim que la protagonitzem i la produ?m.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.