L¡¯hora de Felip VI

El Rei ha aprovat amb nota els primers sis mesos de mandat, en els quals ha dibuixat una nova Monarquia basada en la transpar¨¨ncia, l'exemplaritat i la utilitat. Des del 19 de juny, en qu¨¨ va pronunciar el discurs de proclamaci¨®, ha anat pujant el to de les seves intervencions fins a concloure la Nit de Nadal amb un missatge potent i directe en el qual va fixar les seves prioritats com a cap d'Estat: la regeneraci¨® pol¨ªtica i la lluita contra la corrupci¨®, la defensa de l'Estat del benestar i la unitat de l'Espanya diversa. Va suggerir, a m¨¦s, la possibilitat d'actualitzar el marc de conviv¨¨ncia entre els espanyols, com ja va assenyalar el seu pare, el rei Joan Carles, el 2013.

Som conscients que les funcions que atribueix la Constituci¨® al Rei s¨®n molt limitades: ho recull b¨¦ l'expressi¨® que assegura que el Rei regna, per¨° no governa. No obstant aix¨°, regnar pot significar molt en una Monarquia parlament¨¤ria que atorga al Rei les funcions de cap d'Estat, s¨ªmbol de la seva unitat i perman¨¨ncia i ¨¤rbitre i moderador de la vida pol¨ªtica (T¨ªtol II, article 56), a m¨¦s de representar internacionalment l'Estat i ser el cap de les Forces Armades.

En el cas de Catalunya, el rei Felip pot jugar un paper destacat sense sobrepassar els l¨ªmits que marquen la seva funci¨® constitucional. Fa uns anys que ho est¨¤ fent com a Pr¨ªncep de Girona, especialment des que va empitjorar el proc¨¦s independentista. Els viatges continus a Catalunya (pr¨¤cticament cada mes), el tarann¨¤ obert i la crida al di¨¤leg i al consens haurien de ser tinguts en compte pel Govern de Mariano Rajoy, que podria rec¨®rrer amb m¨¦s confian?a la seva funci¨® mediadora en aquest assumpte. No seria la primera vegada que passa a Espanya: Felipe Gonz¨¢lez, sent president del Govern, va demanar diverses vegades al rei Joan Carles que intervingu¨¦s en q¨¹estions diverses.

Espanya necessita que Felip VI exerceixi de Rei dins del marc constitucional. A m¨¦s de vetllar per la unitat de l'Estat i de continuar representant Espanya en un moment en qu¨¨ bona falta li fa, podria impulsar aquest proc¨¦s regeneracionista pel qual cal ¡°tallar d'arrel i sense contemplacions la corrupci¨®¡±, com ell mateix va dir en el missatge de Nadal. Encara que per a aix¨° ha d'estar lliure de c¨¤rregues i, desgraciadament, el processament de la seva germana Cristina de Borb¨® ¨¦s un llast que li resta credibilitat mentre ella romangui en el sis¨¨ lloc en la l¨ªnia de successi¨® a la Corona espanyola.

No n'hi ha prou amb dir que la ren¨²ncia ¨¦s decisi¨® personal de la Infanta; caldr¨¤ buscar solucions per a la Infanta Cristina al m¨¦s aviat possible, perqu¨¨ el prestigi de la Corona ¨¦s tamb¨¦ el de tots els espanyols. La Constituci¨® diposita la sobirania en mans del poble, i s¨®n els espanyols ¡ªels representants leg¨ªtims del Congr¨¦s¡ª els que han de decidir qui ocupen la l¨ªnia de successi¨®. No ¨¦s una cosa que, a hores d'ara, es pot deixar al caprici d'una persona amb l'orgull ferit i que menyspre? les decisions judicials. Per resoldre aquest i altres assumptes que puguin sorgir en el futur i dotar al Rei del marc legal que faciliti el treball que li reclamem, no hi ha una altra f¨®rmula que l'aprovaci¨® d'un Estatut de la Corona. Al ritme que es desenvolupen els esdeveniments a l'Espanya actual, aquesta ¨¦s una missi¨® urgent que els partits pol¨ªtics haurien d'escometre sense demora.