La inversi¨® immobili¨¤ria torna als nivells d¡¯abans de la crisi

L'arribada de fons internacionals a la recerca d'edificis a bon preu i la irrupci¨® a Espanya de noves societats cotitzades dedicades al lloguer ¡ªles socimi¡ª han al?at de nou la inversi¨® immobili¨¤ria a Barcelona, que torna a situar-se als nivells de 2005. Despr¨¦s d'un sot d'un lustre, la capital catalana tancar¨¤ aquest any amb un volum d'operacions que sumen 1.314 milions d'euros, segons la consultora CB Richard Ellis. La majoria d'aquesta inversi¨® va destinada als mercats d'oficines i al segment hoteler, que viu el seu particular boom amb l'anunci de nous projectes com el de la Torre Agbar o el de l'edifici del Deustche Bank al Passeig de Gr¨¤cia.

Les operacions comptabilitzades per les consultores immobili¨¤ries es refereixen a inversions en edificis terciaris, ¨¦s a dir, per a ¨²s d'oficines, hotels, ind¨²stria o locals comercials. Aquestes estad¨ªstiques recullen, per tant, les transaccions m¨¦s grans fetes al marge del mercat de l'habitatge, que avan?a a un altre ritme. El principal segment al qual es dirigeixen els inversors ¨¦s el d'oficines, en el qual aquest any el capital s'ha deixat 777 milions d'euros. Aquesta quantitat duplica la que va rebre l'any passat la ciutat, que va tocar fons l'any 2011, quan nom¨¦s va captar 142 milions d'euros.

El 42% dels diners desemborsats en oficines correspon als edificis que ha venut la Generalitat. Segons les ¨²ltimes dades del Departament d'Economia, les vendes aconseguides aquest any ascendeixen a 330,3 milions d'euros. Entre d'altres immobles dels quals s'ha despr¨¨s l'Executiu catal¨¤ hi trobem el de la seu d'Economia, a la Rambla de Catalunya; la de Medi ambient, a la Diagonal; i les de Just¨ªcia i Benestar i Fam¨ªlia. Nom¨¦s?a l'agost la companyia d'assegurances Zurich va adquirir un paquet de 13 edificis p¨²blics per 201 milions d'euros.

El director de Capital Markets de la consultora a Barcelona, Xavier G¨¹ell, considera que la ¡°recuperaci¨®¡± del mercat immobiliari ja ¨¦s ¡°estructural¡±. ¡°A difer¨¨ncia d'anys anteriors, els inversors ja estan deixant de fer n¨²meros calculant les caigudes que experimentaran els immobles en els propers anys. El seu raonament passa per mirar cap a endavant i veure el valor que poden generar i considerar un augment dels lloguers¡±, assegura G¨¹ell.

L'inter¨¨s dels inversors es dirigeix sobretot a la zona tradicional de negocis de la ciutat, constitu?da per l'eix del Passeig de Gr¨¤cia i la Diagonal, per¨° tamb¨¦ a noves ¨¤rees empresarials com el 22@ o la pla?a d'Europa de l¡¯Hospitalet. Els fons institucionals han tornat a ser els inversors m¨¦s actius en concentrar el 34% del capital que ha arribat. Els segueixen les companyies d'assegurances, amb el 26%; les socimi, amb el 20%; les societats patrimonialistes familiars ¡ªconegudes com family offices¡ª, amb el 13%; i els instruments de capital de risc, amb el 7%. La majoria de la inversi¨® ¡ªel 56%¡ª ha procedit de l'estranger. G¨¹ell considera que no hi ha ¡°cap factor¡± que faci pensar que aquesta tend¨¨ncia alcista hagi de canviar, si b¨¦ recorda que a la capital catalana hi ha ¡°escassetat de producte¡± del que requereixen els inversors.

Malgrat la tornada del furor inversor, la crisi ha deixat a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona 875.000 metres quadrats d'oficines buides, la qual cosa representa el 15,5% de tot el parc empresarial, de prop de 5,6 milions de metres quadrats. El gruix es concentra a la perif¨¨ria, ¨¦s a dir, en localitats com Sant Cugat, Cornell¨¤ o Viladecans, tot i que tamb¨¦ en el centre de negocis en qu¨¨ l'11% de les oficines estan desocupades.