El m¨²sic que duu un animal actor dedins

El m¨²sic domina l'escena i si fos el cas tamb¨¦ davant la c¨¤mera. C¨¤lid, ¨ªntim, histri¨®, autobiogr¨¤fic sempre, el guitarrista, cantant i productor Joan Bibiloni s¡¯ageganta com si fos personatge de les rondalles a Damunt sa roca (poemes i m¨²sica per no emmalaltir). A l¡¯espectacle de butxaca que ha fet quatre cops, amb Toni Gomila de director, l¡¯artista ha amollat ¨Camb brides de contenci¨®¨C l¡¯animal actor que duu dedins.

A estones sembla que ¨¦s en un plat¨® de la televisi¨® americana, com un gran showman de mon¨°legs i inserts musicals. Un home entotsolat, dramatitzant i cantant llegendes de Manacor o detallant intimitats de fill que enyora sa mare, l'home que ara no creu i que anava davant el santcrist local escoltat per bombes del 36 roges que no rebentaren.

Bibiloni ha estat quatre dies a l¡¯escenari del teatre Principal de Palma per explicar una hist¨°ria local universal i fer m¨²sica essencial. Ens ha dit que al seu poble capital, Manacor, que t¨¦ Felanitx de ve?nat ("tan enfora de per tot i tan a prop de Manacor"), hi ha una pedra gegantina (Sa Roca d¡¯es Castellet) que irradia arts i intel¡¤lig¨¨ncies, poetes, pintors i m¨²sics.

Usa de pare Guillem d'Efak. Puny ir¨°nicament el mite local del tennista Rafel Nadal ¨Cla perla de Manacor per dir-se "Rafa" i "vamos"¨C o detalla el gran capell¨¤ Lluis Ladaria, que ¨¦s l¡¯inquisidor de la nova doctrina de la fe al Vatic¨¤. Recita, xiuxiueja, siula, canta, fa el bonjes¨²s enclavat, explica detalls d¡¯escolanet.

Representa un gran mon¨°leg trampa sobre una al¡¤lota (n¨²via) que no podia esser seva mai, no era una dona sin¨® que acaba sent una guitarra, i balla amb ella. T¨¦ tres instruments sobre l¡¯escenari amb m¨ªnima llum, amb el tel¨® de Sa Roca. Fa sonar les guitarres com ell sap, a l'oratge de les grans m¨²siques del m¨®n, del jazz al rock m¨¦s progressiu, de les balades a les can?ons de bra?ol d¡¯amor. I canta. Els poemes no col¡¤lapsen, dits per ell semblen cartes a cau de l¡¯orella: Miquel ?ngel Riera, ¡°miquelangelar¡±; el gruixut Jaume Santandreu, m¨¦s el finit Gabriel Galm¨¦s, el dol? Bernat Nadal, i el musical Guillem Sans¨®.

Domina la veu de ferro vell de Blai Bonet, un bramul de cavall, els sons del camp, el toc d¡¯un barralet, l¡¯apoteosi en espectacle ¨ªntim. I ens mostra en mot bell: ¡°toixarrut¡±, una paraula per servar els mots. I mantenir les ganes de no perdre el fil del l¨ªder Joan Bibiloni, un home que estima les guitarres i els cavalls trotadors, en t¨¦ nou.