El frac¨¤s de la votaci¨® presidencial aboca Gr¨¨cia a les urnes al gener

L'envit del primer ministre conservador, Andonis Samar¨¤s, en avan?ar dos mesos la votaci¨® parlament¨¤ria per triar president, l'ha deixat sense cartes, i fins i tot sense Govern. Els grecs acudiran a les urnes el 25 de gener en unes eleccions legislatives avan?ades despr¨¦s que ahir fracass¨¦s al Parlament, en tercera ronda, la designaci¨® del conservador Stavros Dimas com a cap de l'Estat. Malgrat el rebuig del 58,2% dels ciutadans, que preferirien haver-los evitat, els comicis que tindran lloc d'aqu¨ª a un mes s¨®n un mirall en qu¨¨ es miren grecs i estranys, ja que d'aquests pot sortir un Govern presidit per l'esquerrana Syriza, al capdavant dels sondejos amb el 28% de suports. Les eleccions generals s'haurien d'haver celebrat el juny del 2016.

La seva seria la primera vict¨°ria de l'esquerra a Gr¨¨cia ¨Cel socialista Pasok no compta: fa anys que est¨¤ instal¡¤lat al centreesquerra¨C, i la primera d'un partit antirescat a la UE, que contempla amb inquietud l'hipot¨¨tic Govern d'una formaci¨® radicalment oposada a les draconianes condicions de la troica i partid¨¤ria de reestructurar part del deute, i fins i tot d'una gran confer¨¨ncia europea semblant a la de Londres del 1953, que va alleujar una part dels pagaments imposats a Alemanya despr¨¦s de la guerra. Syriza recorre sovint al s¨ªmil de Gr¨¨cia com un paisatge de postguerra ¨Cdevastat per sis anys de recessi¨®, un pa¨ªs on els ciutadans s¨®n un 40% m¨¦s pobres que el 2008¨C, i en aquesta l¨ªnia d'antiausteritat van anar les primeres declaracions ahir, a la sortida de la cambra, d'Alexis Tsipras, el seu l¨ªder: ¡°Amb la voluntat de la nostra gent, la pol¨ªtica d'austeritat ser¨¤ en breu cosa del passat¡± a Gr¨¨cia. ¡°Ja ha comen?at el futur¡±, va afegir.

Malgrat la derrota, Samar¨¤s seguia mostrant ahir un cert optimisme. ¡°Crec fermament que prevaldran les forces proeuropees i les altres partid¨¤ries de les reformes estructurals que necessita aquest pa¨ªs. S¨®c molt optimista sobre aquest tema, ¨¦s l'¨²nica sortida¡±, va declarar, mentre l'habitual brega pol¨ªtica del pa¨ªs s'elevava a l'en¨¨sima pot¨¨ncia, exacerbada per aquesta conjuntura in¨¨dita: el radical canvi de rumb en el poder.

Amb poca difer¨¨ncia entre els dos durant les ¨²ltimes setmanes, els sondejos situen els conservadors de Nova Democr¨¤cia (ND) en segon lloc amb el 25% dels vots, si b¨¦ una enquesta divulgada aquest dilluns xifra en sis punts la difer¨¨ncia entre Syriza (29,9%) i els conservadors (23,4%). Cap d'aquestes quantitats permetria la majoria absoluta, motiu pel qual es preveuen ardus pactes, i aix¨° que les enquestes s¨®n des de fa setmanes tan vol¨¤tils com creixent la crispaci¨®. De fet, el m¨¦s ser¨¨ despr¨¦s de l'anunciat cataclisme pol¨ªtic ha estat el candidat a president, Stavros Dimas, que a la seva sortida de la cambra ha assegurat que s'esperava el resultat, i que l'ha encaixat amb la mateixa serenitat amb la qual, ha subratllat, espera que ¡°tots treballin pels interessos de Gr¨¨cia en aquests moments cr¨ªtics. Gr¨¨cia ¨¦s el que ens uneix¡±, ha afirmat, en refer¨¨ncia a una dr¨¤stica bipolaritzaci¨® entre els que miren a Brussel¡¤les, com el bipartit ND-Pasok, i els que miren a Syriza.

Les comparacions d'aquesta amb Podem com a for?a que amena?a el sistema pol¨ªtic tradicional i el bipartidisme obvien que el partit de Tsipras es reconeix inequ¨ªvocament d'esquerres (en la l¨ªnia d'Esquerra Unida a Espanya), mentre que la formaci¨® de Pablo Iglesias prefereix una indefinici¨® ambigua. Syriza (sigles gregues de Coalici¨® de l'Esquerra Radical) ¨¦s una formaci¨® nova ¨Ccom a partit es va constituir el 2012¨C, per¨° amb experi¨¨ncia pol¨ªtica i que ha tocat totes les tecles, des dels governs locals fins al Parlament o l'Eurocambra, o fins i tot, des de les eleccions locals del maig, el govern d'?tica, la regi¨® m¨¦s important de Gr¨¨cia i la que concentra m¨¦s vots.

Els seus or¨ªgens es remunten a principis de la d¨¨cada del 2000, quan grups i moviments d'esquerra van fundar una alian?a que agrupava des de socialdem¨°crates a marxistes, verds o trotskistes, en l'¨°rbita de l'eurocomunisme i als ant¨ªpodes del Partit Comunista grec (KKE, molt ortodox), amb el qual defensaven un proc¨¦s de di¨¤leg i unitat que no s'ha substanciat ni se substanciar¨¤. El KKE mai acceptar¨¤ ser soci de Govern de Syriza; a banda que les enquestes li donen poca volada.

Syriza no va assumir aquest nom fins al 2009, i en les eleccions d'aquest any, guanyades per majoria absoluta pel Pasok, va aconseguir el 5% dels vots i Tsipras va ser escollit diputat. El desenvolupament del partit va ser discret fins al 2012, quan, cavalcant els efectes de la crisi, es va convertir en la principal for?a d'oposici¨® (26,9%, 71 escons). El desgast del bipartit, que ha aguantat dos anys i mig en el poder, i la deterioraci¨® de les condicions de vida ¨Cun atur superior al 25% i que arriba al 50% entre els joves; un ter? de la poblaci¨® sota el llindar de pobresa; tres milions de persones sense cobertura sanit¨¤ria normalitzada¨C ha servit en safata a Syriza la vict¨°ria, i ha encoratjat la creaci¨® de petits partits que poden ser claus a l'hora de formar Govern al gener.

A aquestes formacions, entre les quals destaca To Potami (El Riu), que va donar la sorpresa en les europees del maig en aconseguir dos escons malgrat haver estat fundat dos mesos abans ¨Cuna analogia m¨¦s amb Podem¨C, se sumar¨¤ el nou partit de Iorgos Papandreu, que est¨¤ previst que es presenti aquest dimarts. L'hemorr¨¤gia interna del Pasok, del qual Papandreu, primer ministre fins a la tardor del 2011, va sortir defenestrat per la vella gu¨¤rdia, ja ¨¦s incontenible, amb un 5% de suports en els sondejos. Tant com la vendetta que pot esclatar en el si de ND contra la pirueta mortal de Samar¨¤s en avan?ar la votaci¨® presidencial. Una aposta forta que ha col¡¤locat Gr¨¨cia, un altre cop, a la corda fluixa.