2015: neteja general

Avui, te¨°ricament, ¨¦s el dia de l'home de les orelles i, dem¨¤, el de l'home dels nassos; tots dos tenen tantes orelles o nassos com dies t¨¦ l'any. Els nens sempre se sorprenen davant la monstruosa afirmaci¨®: una altra enganyifa. Com que aquest ¨¦s un pa¨ªs infantilitzat, captiu de tradicions in¨²tils, valgui, benvolguts friquis, aquest autohomenatge/penit¨¨ncia de columnista descregut, elitista, xarnego i dissident. Que serveixi aquest gram de cultura folkl¨°ricoficiosa per celebrar l'alegre perspectiva: s'acaba l'excusa del Tricentenari! Queden nom¨¦s dos dies perqu¨¨ els fastos del 2014 emparin les forces vives patri¨°tiques habituals. S'acaba la ganga. ?s una gran not¨ªcia per a tothom: el m¨®n continua el 2015 sense tricentenaris!

Aquesta troupe, als quals ?ngel Casas anomena amb bonhomia m¨°mios (aix¨ª es parlava en aquella divina Barcelona), tornar¨¤ ara obligat¨°riament a les seves casernes d'hivern televisives, medi¨¤tiques i associatives: ¡°ara ¨¦s l'hora!¡±. En aquest territori amic l'ex¨¨rcit m¨°mio afilar¨¤ les armes: arriba un any superelectoral enrevessat. Ells estan disposats a recollir el fruit dels seus esfor?os historicopedag¨°gics. Per¨°, en suma: el 1714 ja no ser¨¤ excusa, la propaganda anir¨¤ per altres camins. Per cert, qu¨¨ farem amb el Born?

Davant nostre, el 2015 promet. Promet un horitz¨® de reorganitzaci¨® i neteja general, que ja fa falta. Hi ha dues eleccions clares: les municipals del maig i possiblement les generals abans de finals d'any. Les primeres porten alcaldes i equips nous als ajuntaments; les segones podrien deixar l'amic Rajoy aparcat c¨°modament amb ell mateix. A Barcelona veurem, segur, cares noves que hauran de pactar perqu¨¨ la ciutat deixi de fer de guardiola de la Generalitat i torni a posar-se les piles. Descobrirem amb aquesta elecci¨® fins on arriba l'empipament i la paci¨¨ncia d'uns barcelonins burlats, apallissats i adormits.

El gran any electoral de fons que es prepara el 2015 es completar¨¤ amb alguna resoluci¨® sobre la fantasia independentista. Aventuro que si Mas ¨¦s capa? de jugar-se el c¨¤rrec en unes eleccions auton¨°miques deu ser perqu¨¨ ja no pot fer el m¨¤rtir sense enfonsar-se en una impopularitat guanyada a pols. Com aquest 2014, Mas no sortir¨¤ de les nostres vides: ser¨¤ inoblidable; aquest ha estat l'any en el qual molts hem sentit vergonya per ser reconeguts com a catalans.

Catalans? Aquella gent que durant 23 anys van donar democr¨¤ticament el poder a un senyor que es va dedicar a defraudar-los econ¨°micament, com va confessar ell mateix el 25 de juliol del 2014? Catalanes, ¨¤nimes bene?des, plenes de bondat, miopia i mandra per assabentar-se de les males not¨ªcies produ?des a casa! El 2014, s¨ª, inoblidable: mai tants catalans havien estat conscients del joc de poder organitzat a costa seva.

Mai tants catalans s'havien quedat amb tres pams de nas davant el patr¨® de patrons, Jordi Pujol, conf¨¦s defraudador que esbroncava tothom. Aix¨° no s'oblida; tampoc els embolics, fraus i ast¨²cies d'un Artur Mas amb al¡¤l¨¨rgia a l'inter¨¨s col¡¤lectiu i a governar. Inoblidable burla pol¨ªtica. Cartes marcades: s'ha tocat fons en els esc¨¤ndols. No tot s'hi val i la resta ¨¦s esperan?a. Esperan?a que se s¨¤piga d'una vegada quants independentistes hi ha. I a partir d'aqu¨ª, fair play democr¨¤tic: respecte a les idees i als procediments, amics, el m¨¦s b¨¤sic.

El 2014 ha estat, doncs, un gran any. Hem entrevist els budells podrits d'institucions imm¨°bils. S'ha destapat una polseguera corrupta, ja tocava! Les vergonyes intu?des van apareixent. I ja no es poden dissimular: la credibilitat dels corruptes il¡¤lumina un oce¨¤ d'escepticisme i de maduresa. L'any 2014 ha obert una neteja gr¨¤cies a jutges i joves motivats: ¨¦s el llegat amb el qual obre el 2015.

Els ¨ªdols caiguts han trobat contrapunts. Noves cares emergeixen: un rei ¨CFelip VI¨C, dos socialistes anomenats S¨¢nchez i D¨ªez, un professor indignat ¨CPablo Iglesias¨C, un periodista na?f ¨CJordi ?vole¨C. Tots s¨®n joves i directes, diuen que estimen els catalans, i per qu¨¨ han de mentir? A la rereguarda de la nova onada hi ha el papa argent¨ª, Francesc, que vol ¡°enrenou a les di¨°cesis¡±. Es mou l'enfocament: mai s'ha parlat m¨¦s de desigualtat, de pobresa, de canvi; qui vol ser casta?

L'aire social i cultural es mou, es recupera Marx a trav¨¦s de Piketty o Laclau: el saber s'encadena i les generacions es troben. La societat xarxa comen?a a descobrir que el 1890 Gabriel de Tarde ja parlava d'aquesta xarxa social en el seu Actor-Network Theory i el m¨¤rqueting, sense saber-ho, posa en pr¨¤ctica el coneixement de Les lois de l'imitation (mai tradu?t al catal¨¤). Es recupera, per regirar-la i espr¨¦mer-la, la Vieja y nueva pol¨ªtica d'un Ortega avui dissecat en els seus valors i arcaismes (en l'estupenda biografia de Jordi Gracia, Taurus). Tothom sap que torna a ser necessari parlar de classes socials i viatjar per no entumir-se. Clareja una ¨¨poca prometedora, feli? 2015.

Margarita Rivi¨¨re ¨¦s periodista.