¡°L¡¯extensi¨® de l¡¯Estat Isl¨¤mic al nord de l¡¯?frica amena?a la nostra seguretat¡±

El seient que ocupa des de l'1 de gener al Consell de Seguretat de l'ONU atorga a Espanya una nova dimensi¨®: la de compartir la m¨¤xima responsabilitat en la salvaguarda de la pau i la seguretat internacionals. El ministre d'Afers Exteriors, Jos¨¦ Manuel Garc¨ªa-Margallo, ha parlat amb EL PA?S al Caire (Egipte), on ha passat els ¨²ltims dies de l'any 2014, sobre els reptes que aquest paper suposa per a la diplom¨¤cia espanyola.

Pregunta. Quines seran les prioritats d'Espanya al Consell de Seguretat?

Resposta. Coincideixen amb les del mateix consell, que giren entorn dels conflictes al Pr¨°xim Orient i el nord de l'?frica, una situaci¨® m¨¦s complicada despr¨¦s de l'aparici¨® de l'Estat Isl¨¤mic (EI). Per aquesta ra¨®, he visitat Egipte aquesta setmana, i els pr¨°xims dies viatjar¨¦ a Jord¨¤nia, Palestina i Israel. Crec que hi ha indicis que es poden produir canvis importants en una l¨ªnia positiva a la regi¨®. Dit aix¨°, ¨°bviament, per a Espanya sempre ¨¦s tamb¨¦ una prioritat Am¨¨rica Llatina, i concretament la situaci¨® a Cuba.

P. Quins canvis preveu al?Pr¨°xim Orient?

R. En els dos anys que li queden a Obama a la Casa Blanca la diplom¨¤cia nord-americana ser¨¤ m¨¦s activa. El desbloqueig de la situaci¨® a Cuba indica que vol complir la seva agenda en pol¨ªtica exterior. El seu objectiu ¨¦s passar a la hist¨°ria com el president que m¨¦s ha fet en la lluita contra la proliferaci¨® nuclear, cosa que indica que apostar¨¤ fort per aconseguir un acord sobre el panorama nuclear irani¨¤. Si ho aconsegueix, tindr¨¤ repercussions importants en altres escenaris, com S¨ªria.

P. Creu que l'Iran podria deixar caure Baixar al-Assad?

R. L'Iran pot facilitar una soluci¨® pol¨ªtica que passi per la formaci¨® d'un govern de transici¨® sense Assad, per¨° amb una important pres¨¨ncia de la seva comunitat, l'alauita. Les perspectives de pau s¨®n les millors dels ¨²ltims anys. El canvi fonamental prov¨¦ de la posici¨® dels estats ¨¤rabs m¨¦s oposats al r¨¨gim siri¨¤, l'Ar¨¤bia Saudita i la Uni¨® dels Emirats ?rabs. El consens ¨¦s un¨¤nime a Occident que Assad no pot continuar en el poder. El primer pas cap a aquest escenari, que R¨²ssia tamb¨¦ accepta, ¨¦s un alto el foc en alguns fronts d'una guerra que nom¨¦s beneficia l'EI.

P. Li preocupa la implantaci¨® de l'EI al nord de l'?frica?

R. S¨ª, i molt especialment a L¨ªbia. La bandera negra ja oneja en algunes ciutats del pa¨ªs. Cal facilitar un final del conflicte b¨¨l¡¤lic, ja que la seva prolongaci¨® propicia la implantaci¨® dels extremistes. I el risc de contagi per tot el nord de l'?frica ¨¦s molt seri¨®s, una aut¨¨ntica amena?a per a la nostra seguretat nacional. Crec que l'enfocament de ¡ªl'enviat de l'ONU¡ª?Bernardino Le¨®n, que creu que no hi ha una soluci¨® militar sin¨® pol¨ªtica al conflicte, i que aquesta soluci¨® nom¨¦s pot arribar a trav¨¦s del di¨¤leg entre els dos parlaments, ¨¦s l'adequada. Les parts estan convocades a una reuni¨® el dia 5. Si les converses s¨®n reeixides, la nostra aspiraci¨® ¨¦s convocar una cimera a Madrid.

P. Per on ha d'anar la reforma del Consell de Seguretat?

R. Formem part d'un grup de pa?sos conegut com Units per al consens. No pensem que sigui assenyat augmentar el nombre de membres del Consell de Seguretat, per¨° s¨ª prolongar la durada del mandat dels no permanents. Aix¨ª mateix, apostem per introduir alguns l¨ªmits a la capacitat de veto dels membres permanents, i un canvi en les relacions entre el Consell de Seguretat i l'Assemblea General.

P. Despr¨¦s del desgla? entre Cuba i els Estats Units, quina ser¨¤ la pol¨ªtica d'Espanya amb relaci¨® a l'illa?

R. La mateixa que fins ara: buscar la normalitzaci¨® de les nostres relacions. No es pot tenir una pol¨ªtica a Am¨¨rica Llatina sense aquesta condici¨®. Si vaig viatjar a Cuba va ser perqu¨¨ era conscient que aviat hi hauria un desgla? amb els Estats Units. Llavors part de l'opini¨® p¨²blica no ho va entendre. Despr¨¦s el seu diari va dir que la Uni¨® Europea ha seguit els Estats Units, per¨° ¨¦s al rev¨¦s. El novembre del 2012, el Consell de la UE va aprovar un mandat de negociaci¨® amb Cuba gr¨¤cies a la iniciativa d'Espanya.

P. Un dels reptes del 2015 pot ser l'aprovaci¨® d'una declaraci¨® d'independ¨¨ncia de Catalunya despr¨¦s d'unes eleccions anticipades. Creu que algun Estat reconeixeria Catalunya?

R. Apostaria al fet que no, cap. Per comen?ar, no tindria els vots suficients al Consell de Seguretat per entrar a l'ONU. A m¨¦s, quedaria fora de la UE. Per tant, no tindria acc¨¦s al finan?ament de l'FMI ni del Banc Central Europeu. La seva economia es veuria molt perjudicada. No crec que ning¨² que estimi Catalunya desitgi aquest escenari.