Sense frens contra el c¨¤ncer
El tractament amb anticossos es perfila com a tractament habitual en poc temps
La immunoter¨¤pia ha passat a un primer pla de les opcions futures de tractament per al c¨¤ncer. L'evid¨¨ncia demostrada en estudis cl¨ªnics que una proporci¨® de pacients amb melanoma, malaltia de Hodgkin, c¨¤ncer de pulm¨®, rony¨® i bufeta poden beneficiar-se del tractament amb anticossos permet pensar que aquests nous f¨¤rmacs es convertiran en un tractament est¨¤ndard d'aqu¨ª a poc temps.
L'inter¨¨s dels onc¨°legs i pacients per activar el sistema immune contra el c¨¤ncer ve de molt lluny. Aquest sistema t¨¦ capacitat de mem¨°ria, de recordar qu¨¨ ha atacat i fer-ho de nou davant de la mateixa agressi¨®. Aquesta propietat permetria fer front al c¨¤ncer. Per¨° durant molts anys la promesa de la immunoter¨¤pia solament es veia en molt pocs pacients i en molt pocs tipus de tumors. Ara sabem que el problema principal era que aquests intents d'activar el sistema immune estaven limitats pels seus mecanismes d'autoregulaci¨® (els propis frens del sistema defensiu). El que necessit¨¤vem no era donar vacunes o altres tractaments per activar el sistema immune, sin¨® que calia treure-li els mecanismes inhibidors que impedeixen que mati les c¨¨l¡¤lules tumorals.
A mitjans dels anys 2000 es van desenvolupar anticossos que bloquejaven un d'aquests frens. Es tracta de la mol¨¨cula CTLA-4, que es troba en la superf¨ªcie dels limf¨°cits T (c¨¨l¡¤lules del sistema immune) i mitiga la resposta immunol¨°gica. Un d'aquests anticossos ¡ªipilimumab, amb nom comercial de Yervoy¡ª est¨¤ actualment aprovat per al tractament del melanoma metast¨¤sic. Aquest antic¨°s pot donar respostes duradores que persisteixen durant anys, per¨° ho fa en una proporci¨® molt baixa de pacients i amb el risc d'induir efectes secundaris relacionats amb una hiperactivaci¨® del sistema immune atacant ¨°rgans normals (autoimmunitat).
Un altre dels frens s¨®n les mol¨¨cules PD-1, que tamb¨¦ estan en els limf¨°cits T. La seva funci¨® consisteix a identificar les c¨¨l¡¤lules sanes per no atacar-les. Per a aix¨°, cerca en la superf¨ªcie cel¡¤lular el receptor PD-L1. Si una c¨¨l¡¤lula t¨¦ aquestes mol¨¨cules, els limf¨°cits T la identifiquen com a sana i no l'agredeixen. Per¨° entre els mecanismes de resist¨¨ncia que han desenvolupat alguns tumors est¨¤ el de camuflar-se incorporant el PD-L1. D'aquesta forma, el limf¨°cit identifica la c¨¨l¡¤lula tumoral com no perillosa i no l'ataca. I el tumor continua proliferant sense que es deslligui una resposta del sistema immune.
Els anticossos que bloquegen tant el PD-1 com el PD-L1 per evitar que es produeixi aquest camuflatge de les c¨¨l¡¤lules tumorals tenen una pot¨¨ncia m¨¦s gran contra els tumors i presenten menys efectes secundaris que els que bloquegen la mol¨¨cula CTLA-4; i probablement s¨®n els agents antitumorals amb m¨¦s projecci¨® en aquests moments. En els ¨²ltims tres anys hem vist respostes duradores (mesurades en anys) en pacients amb melanoma avan?at, c¨¤ncer de pulm¨® i de rony¨®.
El 2014 s'han aprovat els primers medicaments destinats a bloquejar el PD-1 per al tractament del melanoma. A m¨¦s, estem entenent per qu¨¨ alguns pacients responen a aquest tractament i uns altres no, la qual cosa permet pensar que podrem desenvolupar combinacions de f¨¤rmacs que aportin benefici a un nombre de pacients m¨¦s gran i de tumors.
Antoni Ribas (Barcelona, 1966) porta 18 anys als EUA. Treballa al Jonsson Comprehensive Cancer Center de la Universitat de Calif¨°rnia, Los Angeles (UCLA). ?s un dels investigadors m¨¦s respectats del m¨®n en aquest camp.
Altres reptes cient¨ªfics
- Torna el LHC.?El juliol de 2012, el Gran Col¡¤lisionador d'Hadrons (LHC) de Ginebra va capturar el bos¨® de Higgs. El 2015 torna a arrencar per arribar m¨¦s enll¨¤ del model est¨¤ndard de f¨ªsica de part¨ªcules.
- Acabar amb l'¨¦bola. L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut confia que a mitjan 2015 es disposi d'una vacuna contra el virus de l'Ebola. Els experts esperen controlar el brot.
- El canvi clim¨¤tic. La desaparici¨® del gel multiplica els efectes de l'escalfament sobre l'?rtic. El 2015, la revista Science prediu que s'avan?ar¨¤ a determinar com influeix el que passa a l'?rtic milers de quil¨°metres m¨¦s al sud.
- Visita a dos planetes nans. Els protagonistes de dues esperades visites seran Plut¨®, a la frontera exterior del Sistema Solar, i Ceres, l'objecte m¨¦s gran integrat en el cintur¨® d'asteroides que s'est¨¦n entre Mart i J¨²piter.
- Avan?aments en medicina. El juliol passat es va aprovar al Jap¨® l'¨²s del nivolumab per tractar el melanoma. Ajuda a aprofitar la capacitat de les defenses de l'organisme per combatre el c¨¤ncer. Entre els reptes hi ha el de combinar varis d'aquests tractaments per millorar la resposta.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
