Uns menjars clandestins

Va existir una alimentaci¨® immediata de subsist¨¨ncia, que va seguir, al m¨®n no urb¨¤, fins i tot sense el discurs elaborat de la correcci¨® i alguna extravag¨¤ncia com la dieta prehist¨°rica, de l'edat de pedra, del cavern¨ªcola, sense productes de conreus i animals d¡¯explotacions ramaderes.

Entre els qui encara trepitgen o recorden les perif¨¨ries de la societat antiga, els cicles anuals queden definits per les ¨¨poques de ca?a i pesca, per la pres¨¨ncia al bosc i a la mar d'avifauna i fruits ocasionals que s¨®n preses, trofeus, tamb¨¦ comestibles. Aquest costum ¨¦s una prolongaci¨® curiosa de la societat del recol¡¤lector i depredador, del dominador de les terres i els cicles.

La dedicaci¨® als menjars arcaics, silvestres, suscita de vegades saltar-se els marges de la correcci¨®, del que ¨¦s p¨²blic i privat i, de vegades del que ¨¦s legal. A la captura o consum de tords, aus petites, migrat¨°ries, de peixos de temporada i en la recol¡¤lecci¨® de subjectes de litoral o dels bolets o de caragols hi ha un h¨¤bit d'extramurs, clandest¨ª.

En una taula de men¨² assilvestrat, amb captures de ca?a, recerques al litoral i als murs possiblement, tamb¨¦, s'hi vulneren les maneres, usos i costums socials, convencions d'educaci¨® i comportament.

Consumir caragols, crancs o tords provoca una simfonia b¨¤rbara. Sorolls, glops, mossegades que sonen al jazz d¡¯un pat¨¨tic cruixir d'ossets. ?s el regust poc escrupol¨®s per les bestioles v¨ªctimes i les seves restes, una exaltaci¨® de les menudeses, despr¨¦s de la carnisseria de caceres. Ca?ar evoca un instint primitiu, el poblador en les seves relacions de superioritat amb la natura.

La ca?a del tord va ser un exercici social i una activitat sorgida sobre la necessitat al sud d'Europa, on migra, des de 2.500 quil¨°metres, per fugir de la neu i sobreviure. Als pa?sos del nord ¨¦s una companyia en zones urbanes, parcs i jardins privats.

Un dels modes de ca?a tradicional, sense foc ni plom, s¨®n les xarxes altes, amb canyes, aguantades amb les mans en els passos entre arbres, als colls, en les seves rutes de matinada i en l'oc¨¤s entre el seu refugi i les oliveres.

A Esporles, un sabater ca?ador amb xarxes atenia el p¨²blic amb la pitrera tacada de sang i plomes, tamb¨¦ el barb¨®. Si no s'hi poden amollar canyes, els filaters diuen que la manera directa de sacrificar la captura ¨¦s com s'imaginen, entre dents.

Entre les mossegades filles d'aquestes activitats primitives de depredadors, les ¡®butzetes de tord¡¯ deuen ser la m¨¦s rara, una manifestaci¨® de la cuina de miniatures, complexa en la seva elaboraci¨®. Sobre un bocinet de pa fregit o rostit, una culleradeta d'aquestes v¨ªsceres ¨¦s gaireb¨¦ un pat¨¦ de tra?os minerals, amb gust de bosc, una filigrana d'escassa massa.

Els budellets, el fetge i el cor -sa freixura- ben guisats traslladen sensacions curioses. En el llistat dels men¨²s rars ocupa un lloc sense ¨°rbita. Potser ¨¦s al relat de la cuina esclava pels requisits en la seva preparaci¨®.

De vegades hi ha qui s'esfor?a m¨¦s en l'ofrena d'amistat i desossa els tords i serveix les piteres m¨ªnimes gaireb¨¦ crues en canap¨¨, o, les aporta per enriquir l'arr¨°s 'brut', tumultu¨®s, amb bolets, algunes escapcions de porc i la selecci¨® de verdures i esp¨¨cies que el temps ofereix.

La prohibici¨® de la comercialitzaci¨® de la ca?a menor, va evitar una escenografia t¨¨trica formada per enfilalls de tords morts sense plomar enganxats pel bec que s'exhibien en botigues i mercats. Eren el decorat d¡¯un instint i ritual. A la fira pagesa del Dijous Bo, a Inca, a mitjans de novembre, es consumien desenes de milers de tords, embolicats en col -una delicadesa- o en 'cassola' un guisat amb moltes d'aus salvatges o silvestres, com una s¨ªntesi de sacrifici.

Emper¨° un dels artefactes essencials que a les illes es mant¨¦ des de fa quatre mil anys, tal qual, s¨®n les 'lloses de pedra', que resumeixen arquitectura, hist¨°ria i natura, una civilitzaci¨® perduda.

?s una trampa feta de quatre pedres planes, de pam. ?s fa una caseta amb portal obert, amb uns bastonets m¨ªnims que ho aguanten tot, sobre un clotet de terra gratada, amb un aliment atractiu per l¡¯au: llavors o cuc. S¨®n mini taules o talaiots, una deixalla viva de la cultura de nosaltres quan ¨¦rem prehist¨°rics. Hauria d¡¯¨¦sser documentada i protegida aquesta miniatura ¨²til, construcci¨® de ca?a ecol¨°gica, silenciosa, per agafar aucells.