El meu oncle Hanns i el nazi Rudolf H?ss

La hist¨°ria que ha convertit el periodista Thomas Harding (1968) en l'autor d'un best-seller internacional s'amagava entre la penombra de la seva pr¨°pia fam¨ªlia. Harding ve d'una saga d'alemanys jueus que van salvar la pell en fugir al Regne Unit durant el nazisme. Del seu besoncle, Hanns Alexander, en sabia que era un bromista una mica fantasi¨®s que els nens adoraven. Va ser durant el seu funeral, una tarda plujosa del 2006, ¡°quan ja no podia fer-li preguntes¡±, explica Harding durant una entrevista a Madrid, quan va descobrir que l'oncle Hanns havia estat l'home que va detenir el kommandant d'Auschwitz, Rudolf H?ss, el 1946.

Els dubtes de Harding, periodista avesat als documentals, el van portar a indagar en la biografia del germ¨¤ de la seva ¨¤via. ¡°La idea que aquell home bo per¨° que no cridava l'atenci¨® hagu¨¦s estat un heroi de la Segona Guerra Mundial semblava inversemblant. Potser all¨° no era m¨¦s que una altra de les faules de Hanns¡±. Va regirar cartes, hemeroteques, arxius, enregistraments¡­ va corroborar que Hanns havia estat un ca?anazis de l'Ex¨¨rcit brit¨¤nic. Pel cam¨ª va rastrejar la vida de la seva pe?a m¨¦s excel¡¤lent: Rudolf H?ss, l'home que va dirigir durant tres anys i mig el camp d'Auschwitz i que, en ser destitu?t, va mostrar un pesar burocr¨¤tic: ¡°Estava molt lligat a aquest camp, on tantes dificultats i abusos vaig haver de v¨¨ncer, i on encara quedaven per resoldre tants problemes pesats¡±.

Despr¨¦s d'anys d'investigaci¨®, Harding va tra?ar dues biografies en paral¡¤lel que esquiven la temptaci¨® del maniqueisme. ¡°Tots dos eren adorats per les seves fam¨ªlies i respectats pels seus col¡¤legues. A vegades Rudolf H?ss, el brutal kommandant, mostrava una certa capacitat de compassi¨®. I la conducta del seu perseguidor, Hanns Alexander, no sempre va estar lliure de sospita¡±. El resultat, Hanns y Rudolf (Galaxia Gutenberg), ¨¦s trepidant com una ficci¨® i s¨°lid com un assaig. S'ha tradu?t a una dotzena d'idiomes i ser¨¤ adaptat al cinema. Harding va culminar el projecte en circumst¨¤ncies terribles, despr¨¦s de la mort del seu fill Kadian, de 14 anys, el juliol del 2012. Finalitzar-lo va ser un ¨ªntim homenatge.

Si les biografies dels dos alemanys haguessin culminat en l'adolesc¨¨ncia, Hanns hauria passat a la hist¨°ria com un dels fills de la burgesia jueva adinerada. El seu pare era el metge d'Albert Einstein, Max Reinhardt, Marlene Dietrich o Richard Strauss. Rudolf, en canvi, va n¨¦ixer a la Selva Negra en un entorn desequilibrat per un pare fanatitzat i una mare distant. Als 13 anys es va allistar per combatre a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit i condecorat. A partir d'aqu¨ª la seva traject¨°ria tendeix cap a posicions pol¨ªtiques violentes, com els Freikorps (comandos paramilitars de veterans de guerra).

En la reconstrucci¨® del passat, Harding combina els perfils p¨²blics i privats de cada personatge. Hanns d¨®na allargues i m¨¦s allargues a la seva n¨°via a Londres durant la guerra. Rudolf crea una gran fam¨ªlia (cinc fills), que instal¡¤la en un xalet des de les finestres del qual s'albirava el forn crematori d'Auschiwtz I. Res m¨¦s sinistre que les innocents estampes infantils al jard¨ª d'un lloc on peririen m¨¦s d'un mili¨® de persones. El mateix home que compartia taula amb ells era qui escriuria: ¡°Havia de romandre all¨¤ de nit i de dia mentre en treien els cad¨¤vers, els incineraven, els arrencaven les dents d'or o els tallaven els cabells. A petici¨® dels metges, em va tocar observar com morien les v¨ªctimes a trav¨¦s de les lluernes de la cambra de gas¡±.

Per endavant, el periodista tenia el mutisme de la fam¨ªlia del dirigent nazi, que va acabar vencent a for?a de perseveran?a. M¨¦s sorpreses li va causar un cert rebuig de la seva pr¨°pia a furgar en el passat del seu oncle. El silenci de Hanns Alexander obe?a en part a una visi¨® autocr¨ªtica forjada amb el temps. ¡°Crec que no se sentia orgull¨®s d'alguns esdeveniments¡±, comenta Harding. La detenci¨® de H?ss l'11 de mar? de 1946 no va ser una lli?¨® impecable de drets humans. Alexander havia arribat fins a ell despr¨¦s d'amena?ar la seva esposa, Hedwig H?ss, de deportar a Siberia un dels seus fills. Va acreditar la seva identitat gr¨¤cies a l'anell de noces. Hanns va donar curs a l'odi dels seus homes, que van apallissar el nazi, amagat en una granja a Gottrupel, amb m¨¤necs de destral. A la pres¨®, explica Harding, ¡°el van obligar a beure alcohol i el van assotar amb el seu propi fuet. En tot moment va estar emmanillat, i at¨¨s que la temperatura de la cel¡¤la estava molt per sota zero, els peus descal?os de Rudolf van mostrar ben aviat signes de congelaci¨®¡±.

Rudolf H?ss va compar¨¨ixer com a testimoni a Nuremberg, on va sorprendre el m¨®n en recon¨¨ixer l'abast del pla d'extermini. Despr¨¦s va ser lliurat a les autoritats poloneses, que el van jutjar el mar? del 1947 a Crac¨°via, on va escoltar supervivents sense ni immutar-se. A l'abril va ser condemnat a la forca. Es va construir a pocs metres del xalet i de la cambra de gas d'Auschwitz I. ?s el lloc que van visitar junts Thomas Harding i Rainer H?ss, un dels n¨¦ts del kommandant, l'¨²nic que desitjava con¨¨ixer el seu passat. ¡°Aquest ¨¦s el millor lloc que hi ha aqu¨ª. El lloc on el van matar¡±, va dir H?ss a Harding.