Luis Enrique paga la seva gosadia a Anoeta

Luis Enrique va dir abans del partit una sensatesa molt perillosa. Va dir que al Bar?a li quedava marge d'error perqu¨¨ els seus rivals directes perdrien punts en el que queda de Lliga. Sensatesa a peu de p¨¤gina, perqu¨¨ gaireb¨¦ ning¨² no guanya tots els partits i perqu¨¨ les derrotes formen part de les vict¨°ries finals. Aquesta afirmaci¨®, no obstant aix¨°, es va convertir en un cami¨® de gasolina avariat a l'autopista quan despr¨¦s que el Madrid perd¨¦s a Val¨¨ncia, o sigui que es compl¨ªs la primera de les premisses, va decidir asseure a la banqueta Messi, Neymar, Piqu¨¦ o Alves quan tenia l'oportunitat retallar marge en la classificaci¨®. Sobretot en un territori tan hostil, el d'Anoeta, en qu¨¨ no havia guanyat els ¨²ltims cinc partits disputats (un de Copa del Rei, intranscendent). Al minut i mig, les paraules de Luis Enrique el van ennuegar quan Jordi Alba va convertir un rebuig en una inapel¡¤lable rematada de cap contra el seu porter Claudio Bravo.

L'impossible, l'imprevisible, va dominar el partit. Ni la Reial esperava una circumst¨¤ncia similar ni el Bar?a estava preparat per a un partit tan urgent. La Reial s'havia organitzat per protegir-se del rival per intentar despullar-lo al contraatac amb una centrada del camp m¨¦s exquisida que forta. I de sobte es va trobar que, sense haver comen?at a suar la samarreta, necessitava un club de gladiadors disposat a defensar el gol que no havia marcat per¨° que s¨ª que havia aconseguit. Al minut i mig, a la Reial li molestava la pilota, l'espantava com un repel¡¤lent de mosquits i al Bar?a li sobrava quan abandonava els peus d'Iniesta. Per la banda dreta, la de Munir i Montoya no hi havia res a gratar. Cap dels dos tenia l'eina adequada per fer-ho. Per l'esquerra, Pedro era tan viu com innocu. Entre tots ells, Luis Su¨¢rez resultava un davanter anecd¨°tic.

Era un mon¨°leg blaugrana, sense faltes d'ortograf¨¬a, per¨° sense accent propi, per m¨¦s que el mig camp fos el de tota la vida, per¨° els murs en el futbol ¨¦s millor saltar-los que derrocar-los. Els qui podien saltar l'enorme reixat de la Reial descansaven a la banqueta. El monopoli del futbol era del Bar?a, per¨° no n'obtenia beneficis. Un xut de Pedro, que va impactar en un defensa, va ser el seu ¨²nic exercici de rendibilitat a la primera meitat.

No se sap si amb l'equip titular de Luis Enrique n'hi havia prou per guanyar. El que va revelar l'autogol de Jordi Alba ¨¦s que era el m¨¦s inadequat per convertir el seu mon¨°leg en una orat¨°ria convincent. Despr¨¦s del descans, Luis Enrique va fer marxa enrere. De vegades, les derrotes s¨®n m¨¦s convincents que les vict¨°ries. Va fer sortir Messi, despr¨¦s Neymar, m¨¦s tard Dani Alves, rajos l¨¤ser per demolir el mur darrere del qual s'enrocava una Reial reconfortada pel patiment: els atacs del Bar?a es multiplicaven, per¨° la Reial es feia forta amb la minutera.

El Bar?a va ajustar l'ofensiva, cercant per totes bandes. Messi, encara displicent, Neymar hiperactiu, van recercar entre el bosc de cames de la Reial opcions per guanyar, despr¨¦s per empatar, per¨° les resolucions de gol o morien en l'¨²ltima passada, o en els reflexos de Rulli, un porter argent¨ª de 22 anys, que va comen?ar una mica miniaturitzat pel seu debut a Anoeta, per¨° que va acabar gegant¨ª, especialment davant de Luis Su¨¢rez, qui m¨¦s li va exigir.

La Reial, que ja havia guanyat el Madrid i l'Atl¨¨tic, tots dos remuntant-los en el marcador, va fer el mateix amb el Bar?a sense necessitat que els seus homes fessin cap gol. Luis Enrique els va aplanar el cam¨ª i la gosadia del t¨¨cnic asturi¨¤ va tenir un preu elevat . Com si volgu¨¦s donar versemblan?a als seus pron¨°stics, el Bar?a va consumir una mica m¨¦s de marge d'error. Luis Enrique sabr¨¤ perqu¨¨ va triar aquest cam¨ª davant el rival i l'estadi m¨¦s inoportuns. I en el dia m¨¦s inoport¨² i amb molts dels jugadors m¨¦s inadequats. I ¨¦s que la gosadia, com el ver¨ª, cal saber administrar-la.