La fera adormida

?s dissabte i camino cap als cinemes Girona, que programen petites joies que no encaixen en un esquema convencional. En creuar el Passeig de Gr¨¤cia ¨Cl¡¯avinguda que l¡¯Ajuntament ha deixat impecable, sense ni una l¨ªnia dissonant¡ªveig avan?ar la manifestaci¨® contra el cas Pandora, dirigida des de l¡¯Audi¨¨ncia Nacional contra un suposat terrorisme anarquista, s¨®n paraules dures. Al cinema som poc m¨¦s de 12 persones. S¡¯hi projecta Ciutat morta, un documental hipn¨°tic sobre el tr¨¤gic cas del 4-F. Quatre de febrer de 2006: la gu¨¤rdia urbana procedeix al desallotjament, o similar, d¡¯una festa salvatge que se celebra en un antic teatre okupat, propietat municipal del barri de Sant Pere. Els urbans s¡¯acosten desprotegits i des del terrat llencen un test, que impacta en el cap d¡¯un agent. Coma irreversible. En l¡¯angoixa del moment, els urbans detenen uns quants joves que miren l'escena des del carrer, que potser acaben de sortir de la casa. A comissaria els claven una pallisa, les fotos s¨®n impressionants.

Els porten a l¡¯Hospital del Mar, on els metges semblen estar acostumats al panorama perqu¨¨ ni tan sols pregunten per les lesions. A la sala d¡¯espera d¡¯Urg¨¨ncies arriba una parella d¡¯amics que han caigut de la bicicleta. Van una mica col¡¤locats i llueixen pintes g¨°tiques, roba negra, p¨ªrcings. Els detenen tamb¨¦, per si de cas hi tenen alguna cosa a veure, que no ¨¦s el cas. Tots ells entren en un espiral diab¨°lic de mentides i prejudicis que es transmeten i s¡¯accepten en tots els nivells del sistema, tac, tac, tac, com una piconadora. El test ¨¦s ara una pedra llen?ada des del carrer (perqu¨¨ els detinguts no eren al terrat), els nois de la bici v¨¦nen directes des del cacau. Tots: gu¨¤rdies, regidors, alcalde Clos, jutge, testimonis, tots excepte els forenses s¡¯apunten a la versi¨® oficial i al cap i a la fi es condemna els encausats a tres o quatre anys de pres¨®. El documental ho va explicant mentre introdueix escenes de la Barcelona id¨ªl¡¤lica, suau, encisadora.

La noia de la bici ¨¦s Patricia Heras. Madrilenya, fil¨°loga, poeta, hipersensible. Va de g¨°tica tamb¨¦, duu el crani a quadres, dibuixats amb el tall de cabell. Acaba d¡¯arribar, est¨¤ encantada descobrint Barcelona, ¨¦s el que feia aquella nit de la bici. La tanquen a Wad Ras. Organitza la biblioteca de la pres¨®, col¡¤labora, per¨° es posa fren¨¨tica quan la psic¨°loga vol que reconegui ¡°el delicte¡± perqu¨¨, diu, la voluntat de penediment li donaria el tercer grau. Finalment li concedeixen el perm¨ªs i Patricia torna al seu pis del Raval. No passa res, per¨° ¨¦s obvi que la pres¨® la desequilibra. Se sent fora del m¨®n: ¡°em sento ven?uda¡±, escriu. De cop, es llen?a per la finestra d¡¯un quart pis. Era una poeta extraordin¨¤ria, d¡¯una for?a visceral, unes imatges enlluernadores i alhora fosques. Una dona obsessionada amb la mort, que viu el xoc entre una certa joventut i la ciutat. Els escrits ¨Cdietaris i poemes¡ªestan en vies de publicaci¨® a trav¨¦s d¡¯un verkami, per¨° alguna editorial intel¡¤ligent hauria de fer-se amb aquests textos i donar-los al mercat.

El documental est¨¤ firmat per Xavier Artigas i Xapo Ortega: es coneixen de les acampades del 15-M, per¨° tots dos s¨®n universitaris titulats, res de marginalitat. Tenen una gran sensibilitat per retratar un m¨®n coherent, un m¨®n que els de fora podem entreveure passejant pel Raval per¨° no m¨¦s enll¨¤. Una joventut rebel que, m¨¦s que plantar cara, s¡¯ho munta al seu aire. No els agrada el que hi ha i creen una alternativa nom¨¦s per ells. ¡°Ja no vull just¨ªcia, ara vull venjan?a¡±, diu un dels empresonats, un noi xil¨¨. Quan aquesta ciutat autocontinguda topa amb la ciutat convencional surten guspires i ¨¦s llavors quan el sistema els tritura. El noi diu: no ¨¦s necessari que la venjan?a sigui violenta. S¨®n gent que t¨¦ els seus valors, els seus codis, una enorme solidaritat per qualsevol que entri a formar part d¡¯aquest univers. Tenen els seu circuits, els seus bars ¨Cun dels quals surt a la pel¡¤li i ¨¦s impactant: se sent la suor a m¨¦s a m¨¦s del soroll--, tenen la seva ciutat. Tenen dret a la seva ciutat.

La profunditat de la democr¨¤cia rau en quantes coses caben en la seva toler¨¤ncia. Aquesta ciutat existeix, discorre, creix, s¡¯expressa, fa els seus poemes, t¨¦ els seus herois i, m¨¦s que herois, amics. No sempre els tractes s¨®n justos entre la meva ciutat i la de Patricia Heras. Fallen les dues parts. Hi ha una estrat¨¨gia informativa que dicta invectives sobre aquest m¨®n que, com una fera adormida, si no el molestes no mossega. Per¨° diumenge el barri de Gr¨¤cia, on acaba la mani, es desperta de cap per avall. A la tele, una dona es queixa que li han trencat els vidres de la botiga, just ara per les festes, quan m¨¦s vendes hi ha, i t¨¦ tota la ra¨®. I un grup de presumptes anarquistes han anat a parar a una pres¨® espanyola, els cauran anys.