Houellebecq contra la Fran?a de l¡¯islam

Michel Houellebecq ho ha tornat a fer. Hores abans de la publicaci¨® del seu nou llibre, que arribar¨¤ dem¨¤ a les llibreries franceses, l'escriptor ja es pot felicitar d'haver provocat un gran esc¨¤ndol. El motiu ¨¦s l'argument de la seva nova novel¡¤la, Soumission (Submissi¨®), relat futurista que retrata una Fran?a convertida en r¨¨gim isl¨¤mic despr¨¦s de la vict¨°ria d'un nou partit, Fraternitat Musulmana, en les presidencials del 2022.

El seu candidat, Mohammed Ben Abbes, ha superat Marine Le Pen en la segona volta de les eleccions, gr¨¤cies al suport de la resta de forces pol¨ªtiques, decidides a impedir la vict¨°ria inevitable de la ultradreta. El pa¨ªs dibuixat per Houellebecq, una imatge deformada de la Fran?a d'avui, esquiva ¡°els ¨²ltims residus d'una socialdemocr¨¤cia agonitzant¡± i est¨¤ poblada per ciutadans desencantats per la pol¨ªtica, nom¨¦s ¡°galvanitzats per la seva adoraci¨® a esportistes, modistes, actors i models¡±, que es limiten a veure "reality shows sobre l'obesitat¡± a la televisi¨® mentre mengen ¡°plats precuinats fiables per la seva insipidesa¡±.

En aquest paisatge, Houellebecq situa un narrador anomenat Fran?ois, professor universitari que voreja la quarantena i especialista en Huysmans, gran figura del decadentisme vuitcentista i autor de A contrap¨¨l,?que es va convertir del protestantisme al catolicisme al final de la seva vida. En el llibre, Fran?ois preveu un altre tipus de metamorfosi religiosa: la necessitat de convertir-se a l'islamisme davant les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques. Davant les turbul¨¨ncies que s'anuncien, el narrador deprimit (i clar¨ªssim alter ego de l'autor) es refugia a la Fran?a profunda, on visita ciutats medievals i degusta grans banquets regats amb armanyac. Quan torna a Par¨ªs, dies despr¨¦s del desenlla? electoral, es troba cara a cara amb un pa¨ªs que ja no reconeix.

La Sorbona ¨¦s ara una universitat isl¨¤mica finan?ada per emirs riqu¨ªssims, amb les parets decorades amb versos del Cor¨¤ i un rector casat amb tres dones, una d'elles adolescent. Com Fran?ois, els professors que no s'han convertit a l'islam a temps els han fet jubilar, per¨° monarquies petrolieres han posat pensions astron¨°miques a la seva disposici¨®. La xaria no s'ha aplicat, per¨° l'escot i la minifaldilla han estat prohibits. I les dones, instades a retirar-se del mercat laboral a canvi de quantioses ajudes p¨²bliques. Els trens ofereixen men¨² halal. Turquia, Arg¨¨lia i el Marroc han passat a ser membres de la Uni¨® Europea, en el marc de la ¡°reconstrucci¨® de l'Imperi Rom¨¤¡± a qu¨¨ aspira el nou president.

Houellebecq assegura que no ha escrit el llibre amb ¨¤nim provocador. ¡°No prenc partit, no defenso cap r¨¨gim. Denego tota responsabilitat¡±, ha declarat l'escriptor a la revista liter¨¤ria The Paris Review. ¡°He fet una acceleraci¨® de la hist¨°ria, per¨° no puc dir que sigui una provocaci¨®, perqu¨¨ no dic coses que consideri falses nom¨¦s per posar nerviosos els altres. Condenso una evoluci¨® que, al meu entendre, ¨¦s versemblant¡±.

No ¨¦s estrany que la pol¨¨mica adquireixi dimensions d'assumpte d'estat. En el seu nou llibre, Houellebecq contraposa les arrels de la cristiandat medieval ¨Cel protagonista es refugia en un poble anomenat Martel, com l'home que va aturar als ¨¤rabs a Poitiers l'any 732¨C i una invasi¨® musulmana de trets gaireb¨¦ burlescos, adobada amb teories abjectes que ressonen en el clima pol¨ªtic actual. El llibre sembla beure de la Gran Substituci¨® formulada pel fil¨°sof Renaud Camus, acusat d'incitaci¨® a l'odi racial, que apareix a la novel¡¤la com a autor (fictici) dels discursos de Marine Le Pen. Segons Camus, la poblaci¨® europea acabar¨¤ sent substitu?da per pobles immigrants que provocaran un canvi de civilitzaci¨®.

El llibre ja ha generat tantes opinions entusiastes com escandalitzades, pronunciades per un reguitzell habitual de comentaristes medi¨¤tics, des del fil¨°sof Alain Finkielkraut ¡ªque va assegurar que Houellebecq parla d'¡°un futur que no ¨¦s segur, per¨° plausible¡±¡ª fins al presentador Ali Baddou, que va manifestar ahir que el llibre li havia fet venir ¡°ganes de vomitar¡± per la seva ¡°islamof¨°bia¡±. El director del diari Lib¨¦ration, Laurent Joffrin, va escriure que el novel¡¤lista no fa res m¨¦s que ¡°escalfar el seient de Marine Le Pen al Caf¨¦ de Flore¡±, refugi de la intel¡¤lectualitat parisenca, fent entrar les tesis ultradretanes sobre la suposada invasi¨® musulmana al quadril¨¤ter de la literatura. I el mateix Fran?ois Hollande, presentat a la novel¡¤la com un pol¨ªtic acabat, va afirmar ahir en una entrevista que llegir¨¤ la novel¡¤la ¡°perqu¨¨ provoca un debat¡±, per¨° va instar els seus conciutadans a no deixar-se ¡°devorar per la por i l'angoixa¡± que el llibre reflecteix.

Ja en 2001, Houellebecq va afirmar: ¡°L'islam ¨¦s la m¨¦s ximple de les religions¡±. Fa quatre anys, en la televisi¨® israeliana, va afegir: ¡°La tend¨¨ncia a col¡¤laborar amb un poder perill¨®s, en aquest cas el fonamentalisme isl¨¤mic, ¨¦s dominant a Fran?a¡±. A Soumission, descriu un islam que presenta com a ¡°moderat¡±, encara que en realitat respongui a trets reaccionaris. El fil¨°sof Abdennour Bidar ha denunciat la seva ¡°imatge err¨°nia¡± de l'islam, que dibuixa com fonamentat en ¡°la submissi¨® a D¨¦u, les dones a casa, el vel i la polig¨¤mia¡±. Houellebecq jura que hi ha reexaminat les seves opinions passades. ¡°En el fons, el Cor¨¤ ¨¦s millor del que pensava, despr¨¦s de rellegir-lo¡­ o m¨¦s aviat de llegir-lo. La conclusi¨® ¨¦s que els gihadistes s¨®n musulmans dolents¡±, ha matisat aquesta setmana.

Soumission ¨¦s la nova novel¡¤la de Michel Houellebecq (La Reuni¨®, 1956), exinform¨¤tic del Parlament franc¨¨s que va saltar a la fama amb Ampliaci¨® del camp de batalla,?el 1994. Aquest dandi reaccionari, que ha dit "que sent aut¨¨ntic afecte per Sarkozy", ¨¦s conegut per les seves declaracions contra el feminisme o l'her¨¨ncia del Maig del 68 o a favor del turisme sexual. Omnipresent en la vida cultural del seu pa¨ªs, en els ¨²ltims mesos ha publicat una antologia po¨¨tica, ha protagonitzat dues pel¡¤l¨ªcules, ha exposat les seves fotografies a Par¨ªs i ha creat una adaptaci¨® teatral de Les part¨ªcules elementals.

Amb la seva novel¡¤la anterior, El mapa i el territori, va aconseguir el Premi Goncourt. Es creia que l'enfant terrible?s'havia reformat fins que ha arribat el seu nou llibre.