Els preus cauen a la zona euro per primera vegada en cinc anys

Europa flirteja amb la deflaci¨®. Els preus de la zona euro van patir en el tancament del 2014 la primera caiguda interanual en cinc anys, segons les dades publicades avui dimecres per l'ag¨¨ncia estad¨ªstica europea, l'Eurostat. La inflaci¨® va tancar l'any amb una taxa negativa (-0,2%) a causa de la debilitat de l'economia de l'eurozona i del brusc descens dels preus del petroli. La caiguda ¨¦s m¨¦s pronunciada fins i tot del que esperaven els analistes.

L'Eurostat explica que la taxa negativa es deu sobretot a la caiguda del 6,3% dels preus energ¨¨tics (respecte al -2,6% del novembre). La variaci¨® dels preus de menjar, alcohol i tabac ¨¦s del 0,0% (respecte al 0,5% al novembre) i nom¨¦s pugen els serveis (un 1,2%, la mateixa taxa que al novembre). La taxa d'inflaci¨®, excloent-hi l'energia, ¨¦s del 0,6%, la m¨¦s baixa des del 0,5% del juliol del 2014. El fet que la inflaci¨® subjacent estigui en positiu i que nom¨¦s hagi passat un mes amb taxa negativa impedeix parlar de deflaci¨®, que es defineix en termes econ¨°mics com una caiguda perllongada i generalitzada dels preus.

La taxa ¨¦s la m¨¦s baixa des del setembre del 2009. Aquell any, com a conseq¨¹¨¨ncia de l'esclat de la gran recessi¨® i de la caiguda dels preus del petroli, la taxa d'inflaci¨® interanual va ser negativa durant cinc mesos, de juny a octubre, i al juliol es va marca un m¨ªnim del -0,6%.

Malgrat que una caiguda dels preus a causa de l'abaratiment dels costos de l'energia no ¨¦s, en principi, negativa per a Europa, importador net de petroli, el fet que la variaci¨® de preus hagi entrat en terreny negatiu posa m¨¦s pressi¨® al Banc Central Europeu (BCE) perqu¨¨ actu? intentant reanimar els preus. L'objectiu del BCE ¨¦s que la inflaci¨® se situ? a prop, per¨° per sota, del 2% a llarg termini. La inflaci¨® fa molt temps que ¨¦s lluny d'aquesta zona i encara que l'entrada en negatiu es pot atribuir al petroli, el llarg per¨ªode de baixa inflaci¨® t¨¦ m¨¦s a veure amb la debilitat de la zona euro.

Aquesta debilitat, no obstant aix¨°, va per pa?sos. Mentre que a Alemanya la taxa d'atur ha marcat un m¨ªnim del 6,5%, a It¨¤lia bat r¨¨cords per sobre del 13% i a Espanya i Gr¨¨cia se situa per sobre del 20%. El creixement tamb¨¦ va a diferents velocitats, cosa que complica la resposta del BCE. A aix¨° s'uneix la incertesa pol¨ªtica a Gr¨¨cia i el soroll sobre el risc que el pa¨ªs surti de l'euro.

El Consell del BCE es reuneix el 22 de gener (aquest any les reunions de pol¨ªtica monet¨¤ria s¨®n cada sis setmanes i no el primer dijous de cada mes, com fins ara). S'espera que el BCE faci un pas cap a la compra massiva de deute p¨²blic, cosa que es coneix com a expansi¨® quantitativa (QE, per les sigles en angl¨¨s de quantitative easing), la mesura que els bancs centrals dels Estats Units i el Jap¨® han fet servir per combatre la crisi.

A Espanya, la inflaci¨® ja es troba en terreny negatiu. Segons l'avan? que va publicar la setmana passada l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica (INE), l'IPC va accelerar la seva caiguda en el tram final de l'exercici amb una retallada de l'1,1% en taxa interanual. Aquest descens no t¨¦ precedents per a un mes de desembre en l'¨²ltim mig segle.