Nosaltres, els de la casta

S'ha de recon¨¨ixer, de totes les promeses, la de la revoluci¨® ¨¦s la m¨¦s bella. Nom¨¦s cal pronunciar la paraula per comprovar que al seu costat les altres veus sonen buides. Parlo, esclar, d'ara i aqu¨ª, d'un temps i d'un lloc en els quals els actes surten molt barats i les paraules, gaireb¨¦ sempre de franc.

Passa que la revoluci¨® ja no ¨¦s el que era, que el comprom¨ªs ¨¦s bastant m¨¦s dur que la indignaci¨® i que el treball transformador requereix valors i accions que en la major part dels casos tenen poc a veure amb l'¨¨pica i menys amb l'espectacle d'un plat¨®. Tenim l'optimisme de la voluntat, nom¨¦s faltaria, per¨° tamb¨¦ hem llegit una mica sobre revolucions, contrarevolucions i involucions.

Fins i tot, encara que petit¨ªssimes, n'hem viscut. Van servir de res les protestes estudiantils dels vuitanta? Segur que s¨ª, per¨° entre el meu grup d'amics encara es comenta que dels tres agitadors del nostre institut un ha acabat de sergent dels Mossos i un altre, despr¨¦s de passar per l'empresa piramidal Amway, va treballar per a un gran banc abans d'entrar en els pr¨¦stecs expr¨¦s.

Va ser de la radicalitat democr¨¤tica de les vagues universit¨¤ries que vaig viure als noranta, d'on va sortir Francisco Caja, impulsor de Conviv¨¨ncia C¨ªvica Catalana. Ja en el nou mil¡¤lenni, vaig descobrir la figura del catedr¨¤tic d'?tica i Est¨¨tica, que proclamava de la mateixa manera la revoluci¨® ¨Ctenia una est¨¤tua de Lenin a la taula del despatx¨C com espremia becaris i professors associats, la cortesia no exclou la miserabilitat.

Podem? ?s clar que podem, per¨° la revoluci¨®, si ¨¦s que existeix, segur que comen?a per no mentir. El canvi comen?a per no exigir a uns l'¨¨tica protestant de la dimissi¨® i reclamar per a ells el dret de confessi¨® sense penit¨¨ncia. El viratge de Podem ¨¦s vergony¨®s. De les promeses de salari universal, impagament del deute, sortida de l'euro, renda b¨¤sica universal, salaris m¨¤xims, nacionalitzacions diverses, refer¨¨ndums i assalts de cels s'ha passat a la socialdemocr¨¤cia de sempre. Era tan l¨°gic que alg¨² compr¨¦s aquesta mercaderia com que d'altres no la volguessin ni regalada.

Revoluci¨®? Res, res... El problema ¨¦s que tot passa tan a prop i tan de pressa que la imatge es veu borrosa

Perqu¨¨ una cosa ¨¦s evolucionar i l'altra ¨¦s mentir. Si hi sumeu que de les promeses de jubilaci¨® als seixanta ja ha passat als seixanta-cinc, ¨¦s f¨¤cil comprendre per qu¨¨ de vegades cal canviar-ho tot perqu¨¨ no canvi? res. O, si ho preferiu, en la derivada catalana, que la millor manera de no decidir sobre res ¨¦s haver de decidir-ho tot. Viure per veure, els m¨¦s cr¨ªtics amb la cultura de la Transici¨® s¨®n els que m¨¦s hi xipollegen.

Per aix¨°, no ¨¦s que costi mossegar l'ham, ¨¦s que no hi ha ni esquer. La pol¨ªtica dels ¨²ltims trenta anys ha estat tramposa per¨° el pitjor ¨¦s que fins i tot la ruptura ¨¦s la seva continuaci¨®, les promeses de regeneraci¨® estan plenes del mateix que es denuncia, aquest ¨¦s m¨¦s o menys l'estil de l'eterna Rosa D¨ªez i els su?ssos de Ciutadans. El m¨¦s nou, la casta dels departaments universitaris, no deixa de ser un altre tipus de casta: dels penenes dels setanta i vuitanta hem passat a les beques i als projectes europeus i aix¨ª, la pol¨ªtica es converteix en politologia i les promeses, en promesologia. La ironia fa que all¨° pol¨ªticament incorrecte s'hagi transformat en el m¨¦s correcte possible.

Per acabar de tancar els cercles, res millor que rec¨®rrer a les t¨¤ctiques dels partits de sempre, a la dial¨¨ctica de l'amic-enemic. ¡°El seu odi ¨¦s el nostre somriure¡±, deia un dels lemes del m¨ªting que va pronunciar Pablo Iglesias. Un ¡°el seu¡± dif¨²s que pot ser qualsevol, com la casta. El m¨¦s notable i sorprenent ¨¦s que tornem a ser culpables. Ens hav¨ªem acostumat al fet que el poder econ¨°mic ens culpabilitz¨¦s de gaireb¨¦ tot. De no ser prou competitius, de consumir a l'exc¨¦s l'Estat del benestar o de no saber consumir els b¨¦ns financers que ens oferia, per¨° el mercat de la culpa encara ens tenia reservada una sorpresa: la culpabilitzaci¨® per part dels guardians de la revoluci¨®. De la culpa, no se'n salva ni la CUP; qu¨¨ vol dir aquella abra?ada amb Mas?

Revoluci¨®? Res, res... El problema ¨¦s que tot passa tan a prop i tan de pressa que la imatge es veu borrosa. Assistim a la segona felipitzaci¨® de Pablo Iglesias, la veritable metamorfosi del PSOE s'est¨¤ fent des de fora mentre Pedro S¨¢nchez es debat entre pujar en un globus o participar en un programa de cuina. Syriza ja diu que pagar el deute reestructurat, d'entrada, s¨ª, per¨° a mi no em feu gaire cas, que s¨®c casta en un diari de la casta. La revoluci¨® no ¨¦s el que era i ja veieu que la casta, tampoc.

M'acomiado i us deixo amb m¨²sica. Hi ha un v¨ªdeo a YouTube que ¨¦s tota una premonici¨®. Pablo Iglesias i Javier Krahe canten a l'un¨ªson la can?¨® de Krahe, Cuervo ingenuo. ¡°Lo que antes ser muy mal, hoy permanecer todo igual y hoy resultar excelente¡±, diu la can?¨®. ¡°T¨² no tener nada claro, c¨®mo acabar en el paro¡±, continua m¨¦s endavant. I gaireb¨¦ tanca amb ¡°T¨² mucho partido, ?pero es socialista, es obrero o es espa?ol solamente?¡±.

No era una revoluci¨®, era un simple cercle.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor