P¨¤nic nuclear a Catalunya

Ni Podem ha arribat per robar el foc a les esquerres ni ve a rebentar des de fora el proc¨¦s independentista. Per¨° far¨¤ les dues coses sense haver posat gaireb¨¦ res de la seva part per aconseguir-ho. Tamb¨¦ aqu¨ª ho han dinamitat tot, malgrat que aqu¨ª tampoc no hagi passat res de veritat, encara. Per¨° la por sempre actua igual, abans que tot succeeixi.

El pr¨°leg va tenir forma d'abra?ada robada la nit del 9-N. Tant Artur Mas com David Fern¨¢ndez ignoren que els estan filmant: sens dubte, Artur Mas no l'hagu¨¦s abra?at d'aquella manera amb c¨¤meres al davant, ni tampoc David Fern¨¢ndez, que estava d'esquena al m¨°bil, hagu¨¦s accedit a aquella efusi¨® amb el l¨ªder del neoliberalisme catal¨¤ i responsable pol¨ªtic de la desesperaci¨® de bona part de la poblaci¨®. Era impossible no entendre despr¨¦s d'aquest v¨ªdeo tremol¨®s que la CUP ha posat per davant la seva pota de pa¨ªs abans que les seves altres dues potes pol¨ªtiques, la defensa dels drets socials i la igualtat efectiva i no ret¨°rica d'homes i dones. La CUP est¨¤ molt inquieta, per tant; Iniciativa viu sota el terror dels canvis que els imposen els altres (una vegada m¨¦s); Converg¨¨ncia veu perillar l'embull sencer; ERC es presta al que calgui i el PSC posa cara de p¨°quer i ironia.

A d'altres els falta la ironia, com a Josep Rull, que es va transparentar folkl¨°ricament fa uns dies en una barreja d'Els Pastorets i La Caputxeta: com m¨¦s plebiscit¨¤ries siguin les eleccions, menys llops de Podem; com menys plebiscit¨¤ries, m¨¦s diab¨°lic Podem. El llop t¨¦ una cua bonica, i el dimoni de tota la vida no l'ha perduda mai. Avui el llop i el dimoni s'han fet cristianament humans, i el terror apocal¨ªptic ha entrat a Catalunya. Podem desmunta sense fer res, argumentaci¨® autista, sect¨¤ria i parcial que els partits sobiranistes havien dif¨®s i que diverses esquerres van assumir amb el president de la Generalitat al capdavant, sense valorar fins on el seu electorat acceptava aquesta claudicaci¨® o creien en el valor legitimador i sense costos de les megamanifestacions.

L'enfonsament del nivell de vida ha arribat a capes socials que s'havien cregut a resguard per a tota la vida, i amb Podem l'esquerra social i ideol¨°gica ha recuperat molt visiblement els batecs

Per¨° hi havia costos, i avui tenen forma de munici¨® abandonada en el descampat catal¨¤. Nom¨¦s pel fet de ser-hi, Podem ha dinamitat per l'esquerra la falsa unanimitat congregada entorn del dret a decidir i ha sabut escapar a l'amarga pin?a que la dreta nacionalista i l'esquerra ret¨°rica de Catalunya han armat contra el programa social i civil de l'esquerra socialdem¨°crata en una situaci¨® d'emerg¨¨ncia social. Veuen el que veiem els altres, per¨°, a m¨¦s, ho diuen sense hipoteques de pa¨ªs, fins i tot sense por d'imaginar solucions inimaginables. L'enfonsament del nivell de vida ha arribat a capes socials que s'havien cregut a resguard per a tota la vida, i amb Podem l'esquerra social i ideol¨°gica ha recuperat molt visiblement els batecs. Amb ra¨®, l'esquerra engolida pel proc¨¦s ha entrat en p¨¤nic sense que ning¨² no li hagi robat res: ho ha cedit ella sola.

Per¨° el p¨¤nic ¨¦s contagi¨®s i ja s'han desfermat totes les alarmes, tamb¨¦ a la resta de les forces sobiranistes, Converg¨¨ncia i ERC, i amb elles molts mitjans. Per aix¨°, avui, en un desolador esfor?, alguns columnistes reivindiquen fant¨¤sticament Artur Mas com a l¨ªder antisistema i far de la veritable revoluci¨® a Catalunya. El seu argument ¨¦s autoreferencial, i creuen de bona fe que Podem no s'assabenta del que passa a Catalunya. Els diuen cl¨¤ssics, lligats a una pantalla antiga, per¨° aquesta met¨¤fora nom¨¦s d¨®na per a una ocurr¨¨ncia televisiva. Tot ¨¦s al rev¨¦s: Podem ha detectat molt b¨¦ la deserci¨® de la causa social i distributiva en qu¨¨ ha incorregut l'esquerra catalanista des que fa dos anys, almenys, es va enfilar en un tren que no era seu.

Molts mitjans continuen ridiculitzant les propostes de Podem, per¨° Podem ¨¦s un producte genu?nament sist¨¨mic. El mot¨ª antisistema es va forjar en un altre lloc: l'Estat i la Generalitat, i contra l'Estat i contra la Generalitat. El mot¨ª no l'han armat ells, sin¨® l'adulteraci¨® estructural, la permissivitat amb la corrupci¨®, l'exaltaci¨® de l'irracionalisme sentimental com a missatge redemptor i fins i tot la toler¨¤ncia dels intel¡¤lectuals davant la demag¨°gia dels l¨ªders del sobiranisme.

La il¡¤lusi¨® que avui desperta Podem no ¨¦s robada, com ho va ser l'abra?ada de Mas i David Fern¨¢ndez, ni encarna el dimoni d'Els?Pastorets de Rull. Significa la restituci¨® desacomplexada del valor de l'esquerra a Catalunya (i al primer que citi Lerroux li creixer¨¤ el nas). Cosa diferent ¨¦s que la seva irrupci¨® pugui significar, tamb¨¦, l'inici d'una nova fase per al catalanisme que va calcular malament el seu salt a l'independentisme, o el va calcular amb sobredosi d'oportunisme. Podem no t¨¦ cua, ni tan sols t¨¦ cua, per¨° s¨ª que t¨¦ caps nuclears, com els dolents de les pelis americanes, en les quals al final perden, cert, per¨° no nom¨¦s les pelis acaben quan s'encenen els llums i es fa recompte de baixes.

Jordi Gr¨¤cia ¨¦s professor i assagista