La consci¨¨ncia art¨ªstica

Hollywood ¨¦s el millor guardi¨¤ de les seves ess¨¨ncies. M¨¦s enll¨¤ de les cr¨ªtiques externes, quan es tracta de fer-se un tall veritable al bra? per, a partir d'aqu¨ª, examinar la gangrena de les seves venes, ning¨² ho ha fet millor que els seus propis habitants. Segurament igual que els Estats Units com a pa¨ªs, aquesta paradoxa queda reflectida a Birdman (o la inesperada virtut de la ignor¨¤ncia), pel¡¤l¨ªcula inabastable, immensa, farcida de capes narratives, subtextos i radicalismes formals que, encara que obra d'un mexic¨¤, Alejandro Gonz¨¢lez I?¨¢rritu, es configura com a pur Hollywood examinant-se a si mateix per, per continuar amb la paradoxa, continuar traient partit dels seus budells en forma de diners i prestigi, encara que sigui a for?a de cr¨ªtica interna.

El director de 21 gramos i Babel fa un gir espectacular a la seva carrera, potser estancada en un cert tremendisme, amb una obra en la qual s'acumulen els estrats: el teatre i els seus egos (i el cinema, i l'art); la ind¨²stria com a maquin¨¤ria de productes banals i la dicotomia entre el cinema adult i el blockbuster juvenil; les possibilitats i les imposicions de les xarxes socials; la paternitat absent; la veritat de les interpretacions i el seu m¨¨tode; els dubtes del creador; les mis¨¨ries dels cr¨ªtics de teatre (i de cinema) i, en fi, la consci¨¨ncia art¨ªstica en tota la seva extensi¨®. En la paranoia de l'antiga estrella de pel¡¤l¨ªcules de superherois, lliurada ara a la seva redempci¨® per mitj¨¤ de la producci¨® d'una obra teatral a Broadway que adapta ni m¨¦s ni menys que De qu¨¦ hablamos cuando hablamos de amor, de Raymond Carver, hi ha molt de Pirandello, de Fellini i el seu Ocho y medio, de Scorsese, i el seu Toro salvatge, i, sobretot, de Bob Fosse i All that jazz, de les seves converses amb el seu mortal alter ego, i del Cassavetes de Nit d'estrena, amb el seu descarnat retrat del teatre, dels seus triomfs i dels seus dubtes, fins a aconseguir, literalment, la dem¨¨ncia. Per¨°, al mateix temps, Birdman ¨¦s profundament aut¨¨ntica en la seva modernitat, amb abundants missatges metaficcionals: no nom¨¦s pel magn¨ªfic Michael Keaton, antic Batman, que d¨®na vida al protagonista; tamb¨¦ per Edward Norton, tan fam¨®s per les seves actuacions com per convertir-se per als seus directors en un avorriment del m¨¨tode interpretatiu.

Meravellosa en la seva (il¡¤)l¨°gica, en la seva desmesura, en el seu humor negre i en la seva fugida del realisme, Birdman no es conforma a ser extraordin¨¤ria en la narrativa; tamb¨¦ ho ¨¦s en l'aspecte musical (solos de bateria en forma d'improvisacions de jazz!) i en el formal: rodada en un ¨²nic (i falsejat) pla seq¨¹¨¨ncia, cosa que l'acosta a l'experi¨¨ncia temporal i l'allunya de la simple sup¨¨rbia de la qual se la podria acusar conforme transcorre, obrint el panorama a un cinema allunyat de les normes cl¨¤ssiques de cal¡¤ligrafia cinematogr¨¤fica de posada en escena i muntatge.

Del primer a l'¨²ltim pla, que ¨¦s el mateix, I?¨¢rritu ha elaborat una obra d'art emocionant, lliure i oberta a tantes interpretacions com el seu majestu¨®s ep¨ªleg.