Sopar amb els herois de Telemark

Havia de caminar amb molt de compte. Si em detenien em seria dif¨ªcil explicar per qu¨¨ portava l'uniforme alemany sota la jaqueta caqui. Per menys d'aix¨° havien lligat a una estaca i afusellat diversos dels homes del comando d'Otto Skorzeny capturats a la batalla de les Ardenes. Em vaig consolar pensant en la cara que posarien els agents de la Gu¨¤rdia Urbana en descobrir que havien enxampat un tinent de la Wehrmacht que no havia passat la ITV. Efectivament, em despla?ava carrer de Marina cap a baix amb la meva motocicleta ¡ªuna vella Scoopy i no la Z¨¹ndapp KS 750 artillada que demanava a crits la circumst¨¤ncia¡ª preguntant-me com se m'havia acudit posar-me la guerrera d'oficial de l'ex¨¨rcit del III Reich per anar a un sopar. La cosa, com veuran, tenia la seva l¨°gica explicaci¨®.

El soroll de la moto, que havia decidit parar-se, va interrompre les meves divagacions. M'havia quedat sense gasolina. La vaig emp¨¨nyer heroicament carrer amunt fins a la gasolinera Galp d'Almog¨¤vers on vaig arribar suant la cansalada. Vaig cometre l'error d'obrir-me la jaqueta en anar a pagar i vaig observar com la mirada alarmada del dependent es desviava cap a les ins¨ªgnies de l'uniforme. Vaig deplorar haver-me autoimposat, en un atac de sup¨¨rbia, les condecoracions, pintoresc regal de Nadal del meu cunyat (unes boniques imitacions de la botiga Veteran Militaria). Jo hauria volgut una s¨°bria Creu de Ferro, per¨° Rogelio, m¨¦s imaginatiu, havia optat per la ins¨ªgnia d'or del partit ¡ªdigna d'Albert Speer i fora de l'abast en realitat d'un simple tinent¡ª i l'encara m¨¦s extravagant Creu del 5¨¨ Regiment de Cosacs (voluntaris a la Wehrmacht), tota esv¨¤stica i sabres. L'empleat de la gasolinera no em va deixar pagar amb targeta.

Vaig arribar tard a la meva cita a la Vila Ol¨ªmpica, i encara m¨¦s perqu¨¨ em vaig perdre i em resistia a preguntar, per si m'enviaven al front de l'Est. Vaig arribar per fi a casa del Bjarne i la Teresa just a temps per a la cita amb els herois de Telemark.

El Bjarne i la Teresa m'havien convidat a sopar per assistir a la premi¨¨re, l'estrena a la televisi¨® noruega NRK, que tenen connectada a casa seva, del primer cap¨ªtol dels sis de la s¨¨rie (titulada Kampen om tungtvannet, La guerra de l'aigua pesant), una passada que havia provocat la natural expectaci¨® no nom¨¦s meva sin¨® a tot el Nord (es calcula que 1.250.000 escandinaus van veure l'episodi). Els meus amfitrions es van mostrar molt comprensius amb la meva pelegrina idea de posar-me la guerrera feldgrau per a l'ocasi¨®. El Bjarne fins i tot va somriure, pensant segurament dintre seu en el desastre dels destructors alemanys a Narvik. Vaig aprofitar per demanar-li que em lleg¨ªs la nota en noruec que hi havia enganxada amb un imperdible a l'uniforme: no era un missatge d'Enigma sin¨® una indicaci¨® per escur?ar les m¨¤nigues.

Vam continuar expectants al que mostrava la pantalla mentre sop¨¤vem op¨ªparament i el Bjarne anava traduint el di¨¤leg del noruec a l'angl¨¨s, cosa gens senzilla si a m¨¦s mastegues. La Teresa havia disposat uns simp¨¤tics tovallons amb el mapa de Telemark impr¨¨s. Una vetllada sensacional!

La s¨¨rie, que s'emetr¨¤ a Espanya, ¨¦s molt m¨¦s realista i fidel als fets que la inoblidable pel¡¤l¨ªcula de Hollywood Els herois de Telemark (1965) amb Kirk Douglas i Richard Harris, i es contagia de la vocaci¨® documental (i en alguns plans de neu de l'est¨¨tica) de l'altra pel¡¤l¨ªcula sobre els fets, del 1948, amb el mateix t¨ªtol que ara rep la s¨¨rie i interpretada en alguns papers pels mateixos valents que van protagonitzar els fets. La nova s¨¨rie arrenca ja per anar fent boca amb unes escenes del fam¨®s atac dels comandos a la f¨¤brica en qu¨¨ es veu com tallen el coll a un radioperador alemany (una petita llic¨¨ncia ¡ªb¨¦, potser no tant pel radioperador¡ª, ja que en realitat l'acci¨® no va produir v¨ªctimes mortals). Em vaig fixar molt si algun oficial nazi anava sense guerrera, el pobre. A continuaci¨® hi ha un llarg salt enrere?que ens transporta a Estocolm el 1932, amb Werner Heisenberg recollint el Premi Nobel de F¨ªsica. El primer cap¨ªtol segueix a fons, com un dels seus fils argumentals, la perip¨¨cia de l'ambigu cient¨ªfic, fonamental en els plans nazis per crear una bomba at¨°mica. Heisenberg va arribar a ser perseguit pels nazis com a ¡°jueu blanc¡± (ari que actuava com a jueu, segons la Gestapo). A la s¨¨rie l'acusen d'homosexualitat amb boy scouts, segons em va semblar entendre (port¨¤vem ja una ampolla de vi) a la traducci¨® del Bjarne. Tot i aix¨° despr¨¦s el van recuperar, per intercessi¨® de Himmler (les mares de tots dos eren amigues), per al projecte d'energia nuclear que ¨¦s descrit amb molt afany did¨¤ctic (el 1944 els EUA van enviar un agent de la OSS a matar Heisenberg; havia de fer-ho durant una confer¨¨ncia si sentia que els nazis havien assolit molts progressos amb la fissi¨® nuclear, per¨° l'agent no va disparar: segurament perqu¨¨ no va entendre res).

Paral¡¤lelament, el cap¨ªtol mostra els successos a Vemork, on els directius i enginyers noruecs de Norsk Hydro es veuen obligats pels ocupants alemanys a incrementar la producci¨® d'aigua pesant. Aix¨° desperta recels als serveis secrets brit¨¤nics que, alertats pel cient¨ªfic i resistent noruec Leif Tronstad decideixen llan?ar una operaci¨® per posar fi a l'amena?a.

Em va emocionar veure les preses de la f¨¤brica noruega i aquells paratges agrestos, vertiginosos i nevats, el pont, els barrancs, pels quals jo hi havia deambulat embriac d'emoci¨® creuant-me amb actors i figurants disfressats als quals, per a la seva estupefacci¨®, disparava amb una metralleta imagin¨¤ria. El Bjarne tamb¨¦ semblava commogut. M¨¢s que res perqu¨¨ el seu avi era el director de la f¨¤brica en aquells temps (el seu pare era tamb¨¦ un dels enginyers) i no cada dia veus el teu avi convertit en personatge d'una s¨¨rie de 75 milions de corones sobre la Segona Guerra Mundial. ¡°Mira, el teu avi, que maco!¡±, va saltar la Teresa. ¡°Part d'ell¡±, va resoldre el Bjarne, que ens va explicar que la s¨¨rie ha fos tres personatges reals en el paper del director. Pitjor ¨¦s el del fill de Tronstad, el pare del qual a la s¨¨rie (l'atractiu actor Espen Klouman) mant¨¦ un affaire inventat amb una anglesa amb car¨¤cter. Aix¨° ser¨¤ en un altre cap¨ªtol perqu¨¨ aquest, com va anotar fredament el Bjarne, va curt de sexe. Una altra de les l¨ªnies argumentals del primer episodi va ser l'entrenament dels comandos a Esc¨°cia. All¨¤ hi havia els valents Haugland, Poulsson i els altres, interpretats per joven¨ªssims actors amb els quals el Bjarne i jo hav¨ªem intimat al rodatge amb la neu fins a la cintura. Jo fins i tot vaig aguantar la metralleta Thompson a Poulsson una estona mentre prenia caf¨¨, per¨° dubto que hagin aprofitat l'escena.

Va resultar curi¨®s estar halant salm¨® davant la tele durant la seq¨¹¨¨ncia en qu¨¨ els sabotejadors llan?ats en paracaigudes a la salvatge plan¨ªcia blanca de Hardangervidda passen una gana de mil dimonis. Que dura que ¨¦s la guerra!

En acabar el programa vam convenir que havia estat molt b¨¦. I que el sopar calia repetir-lo. Vaig deixar el Bjarne atenent trucades de parents que comentaven el tractament donat a la fam¨ªlia i vaig marxar molt animat pensant que encara queden cinc cap¨ªtols de la s¨¨rie i propagant en la nit la bona nova que els herois de Telemark han tornat i a veure si aix¨° ens d¨®na ¨¤nims per a la pujada de gener!