El guardi¨¤ del 1714

Quim Torra est¨¤ d¡¯acord amb Ferran Soldevila quan diu: ¡°cada poble crea el seu dest¨ª¡±. Ell hi afegeix: ¡°si, per¨° pr¨¨viament cal crear el passat. No es tracta de sentir-nos poble avui, sin¨® de recon¨¨ixer-nos poble al llarg del temps¡±. Aquest advocat de vocaci¨® noucentista dirigeix el Born Centre Cultural des la seva inauguraci¨®, l¡¯any 2013. Ha definit aquest espai arqueol¨°gic de la Barcelona de 1714 como la ¡°zona zero dels catalans¡±: el monument que recorda la derrota de la vella Espanya, que tant havia complagut els nostres avantpassats, i la vict¨°ria de Castella, amb el nou estat de tall borb¨°nic i centralitzat.

El Born ¨¦s la f¨¤brica dels somnis del sobiranisme popular, all¨¤ es forja un relat fonamental pel moviment independentista, a partir de la interpretaci¨® l¡¯11 de setembre de fa tres cents anys com l¡¯antecedent de tot plegat. Ell resumeix les funestes conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques i institucionals amb una frase lapid¨¤ria: ¡°la desaparici¨® oficial de Catalunya¡±. Les pedres hist¨°riques del barri de la Ribera, preservades durant segles sota les estructures de ferro de l¡¯antic mercat, s¨®n la clau de volta del discurs de la resist¨¨ncia secular a tal pretensi¨® dels borbons.

?s un ¡°independentista emocional, des de sempre¡±, tanmateix, la seva arribada al Born ¨¦s gaireb¨¦ una casualitat. Fill d¡¯una fam¨ªlia acomodada, amb un avi de la Lliga, va cr¨¦ixer gaudint de bona biblioteca; de ben petit, abans d¡¯anar als jesu?tes de Sarri¨¤, ja sabia qu¨¨ eren l¡¯?mnium, Cavall Fort i els discos d¡¯Adigsa -¡°tot el m¨®n perm¨¨s del catal¨¤ arribava a casa¡±-; de m¨¦s gran, va heretar dels pares el sentiment nacionalista i tamb¨¦ la prevenci¨® a no posar-se en pol¨ªtica. Sortint de la universitat va entrar a treballar a Winterthur, com a directiu d¡¯aquesta asseguradora va ser destinat a la casa mare a Su?ssa, on se suposava havia de fer la corresponent carrera professional. D¡¯all¨¤ estant va viure, a l¡¯any 2007, la compra de la companyia per part d¡¯Axa; de resultats de la qual va ser acomiadat amb una generosa indemnitzaci¨®.

Des de l¡¯exili su?s havia seguit amb passi¨® el proc¨¦s convuls de reforma de l¡¯Estatut; en aquest context, en la llunyania del pa¨ªs, aquell juvenil sentiment patri¨°tic es materialitz¨¤, s¡¯explicit¨¤ com a independentisme. ¡°Quan ets lluny ¨¦s quan ho veus clar¡±, diu, malgrat accepta ara haver somiat pel seu retorn un pa¨ªs pol¨ªticament inexistent. Cr¨ªtic amb els governs tripartits, especialment en la reedici¨® de 2007, --¡°ERC volent nacionalitzar el PSC va aconseguir sobiranitzar CDC¡±--, va viure fins i tot un breu episodi de milit¨¤ncia pol¨ªtica amb el Reagrupament de Joan Carretero, gaireb¨¦ per cooptaci¨® familiar. Definitivament, es va instal¡¤lar en l¡¯equidist¨¤ncia entre Converg¨¨ncia i Esquerra. S¡¯alluny¨¤ dels primers per culpa del pacte del Majestic i dels segons, pel pacte amb el PSC.

De Su?ssa, torna amb les possibilitats econ¨°miques de repensar el seu futur professional i amb l¡¯esborrany d¡¯una biografia de Xammar a la maleta: Periodisme? Permetin! La vida i els articles d¡¯Eugeni Xammar. La immersi¨® en l¡¯univers del periodista republic¨¤, liberal i conservador el porta a concloure que catalanisme i cosmopolitisme han anat sempre del bracet. ¡°Jo no s¨¦ si Xammar i la seva generaci¨® eren catalanistes per ser moderns o moderns per ser catalanistes¡±, es pregunta en veu alta; en tot cas, fascinat pel personatge, es converteix en el principal divulgador d¡¯una figura mig oblidada en l¡¯univers dels prohoms de la p¨¤tria. El reconeix com el seu referent personal per haver estat ¡°un catalanista irredempt, qui mai no cedeix ni un mil¡¤l¨ªmetre de la seva independ¨¨ncia personal i pol¨ªtica¡±.

ERC volent nacionalitzar el PSC va aconseguir sobiranitzar CDC

Aposentat de nou a Barcelona, debuta com editor en fundar A Contravent, projecte que li reporta certa rellev¨¤ncia en els ambients sobiranistes, fins convertir-lo en un dels seus articulistes m¨¦s celebrats. A ben segur pel seu estil Xammar, qui creia que ¡°els catalans pels quals la llibertat de Catalunya no ¨¦s la passi¨® dominant s¨®n uns senyors que m¡¯acaben la paci¨¨ncia¡±. El periodista que m¨¦s coses havia ensenyat a Josep Pla, segons va recon¨¨ixer el mateix geni empordan¨¨s, tamb¨¦ sembla expressar-se per boca de Torra quan precisa, de forma contundent, el seu precepte b¨¤sic: ¡°fora de l¡¯eix nacional no hi ha vida¡±.

En els seus articles period¨ªstics sol ironitzar sobre el glamour de l¡¯autonomisme, per¨° ho fa per martiritzar aquells que encara hi creuen; confessant una prefer¨¨ncia per l¡¯Estat de les Autonomies respecte d¡¯un projecte federal: ¡°l¡¯autonomia permetia originalment una asimetria que dif¨ªcilment ens donaria el federalisme¡±. En realitat, aquesta concessi¨® ¨¦s nom¨¦s un exercici dial¨¨ctic, atesa la seva creen?a que la Generalitat, fins a dia d¡¯avui, no ha estat altra cosa que ¡°una gran gestoria¡± per manca de les compet¨¨ncies m¨¦s substancials a un aut¨¨ntic govern. ¡°Per aix¨° vull ser independent, per poder-nos oblidar de l¡¯eix nacional i fer pol¨ªtica social, per deixar de gestionar-nos i poder-nos governar realment¡±.

L¡¯etapa d¡¯advocat tal vegada retard¨¦s una mica la seva incorporaci¨® full time a la causa, per¨° quan ho va fer va ser per anar directament a la factoria del discurs, des la seva responsabilitat de guardi¨¤ del mausoleu de la p¨¤tria. Les circumst¨¤ncies li varen ser favorables. Havia entrat a treballar a l¡¯empresa municipal Foment de Ciutat Vella, encarregada de l¡¯operaci¨® del Born, essent nomenat director del centre quan Albert Garcia Espuche, impulsor cient¨ªfic del projecte muse¨ªstic, va dimitir, un any abans de la inauguraci¨®, per difer¨¨ncies amb l¡¯ajuntament mai explicades del tot.

El projecte independentista ¨Cl¡¯¨²nic capa? de fer saltar la banca de la provincialitzaci¨® i la residualitat¨C ha preferit, fins ara, concentrar-se en la den¨²ncia del desequilibri econ¨°mic

Durant cert temps, el relat independentista havia estat dominat per ¡°l¡¯Espanya ens roba¡±, d¡¯una efic¨¤cia innegable com esl¨°gan per¨° d¡¯una consist¨¨ncia relativa i un regust de reivindicaci¨® fiscal insolid¨¤ria, a l¡¯estil de la Pad¨¤nia i la Lliga Nord, poc recomanable, considerat entre les mateixes files sobiranistes com a insuficient i un p¨¨l perill¨®s. ¡°Poc adequat per presentar-nos al m¨®n¡±, resumeix diplom¨¤ticament Torra. Tan aviat com estrena el seu c¨¤rrec, escriu en format de presagi: ¡°El projecte independentista ¨Cl¡¯¨²nic capa? de fer saltar la banca de la provincialitzaci¨® i la residualitat¨C ha preferit, fins ara, concentrar-se en la den¨²ncia del desequilibri econ¨°mic, del d¨¨ficit fiscal i de l¡¯espoli. Molt b¨¦, temes absolutament vitals. Per¨° tant com la desaparici¨® del catal¨¤ o la desmem¨°ria hist¨°rica¡±. Un canvi argumental que no considera buscat ni premeditat, sin¨® m¨¦s aviat inevitable, com una manifestaci¨® espont¨¤nia de la sola pres¨¨ncia f¨ªsica dels carrers i les cases dels herois del 1714. ¡°Molta gent havia estudiat el d¨¨ficit fiscal, la solidaritat i els seus marges, aportant arguments matem¨¤tics apreciables, per¨° sotmesos a la controv¨¨rsia¡±, reconeix; era urgent, doncs, en la seva opini¨®, retornar al discurs de l¡¯acad¨¨mia, a Soldevila i a la seva Hist¨°ria de Catalunya de 1934, a aquell primer intent de trobar una expressi¨® de la consci¨¨ncia com a poble.

El director del Born ¨¦s persona de ploma i paraula abrandada. De tal manera explica la urg¨¨ncia de facilitar els ciutadans la seva voluntat de retrobar-se amb la seva hist¨°ria: ¡°?s un tema de sentit com¨²: com podem aspirar a la normalitat sense una hist¨°ria normal, coneguda i compartida? No cal recuperar el passat, ent¨¨s com el principal senyal d¡¯una identitat nacional, per veure-hi reflectida l¡¯¨¤nima d¡¯un pa¨ªs? No ¨¦s la cultura, i sobretot la cultura hist¨°rica, l¡¯element formador m¨¦s important del projecte de p¨¤tria que anhelem? I, doncs, per qu¨¨ aquest desconeixement c¨°smic, total, aterridor, de la nostra hist¨°ria? A pesar dels esfor?os individuals de tanta gent, la realitat ¨¦s que a Catalunya la hist¨°ria pr¨°pia ¨¦s desconeguda. Ja no diguem les generacions adultes; el que ¨¦s m¨¦s greu ¨¦s que tampoc no hem aconseguit que les joves generacions surtin d¡¯escoles i instituts amb uns m¨ªnims acceptables. La massa neutra ¨¦s impenetrable a la hist¨°ria de les pedres que trepitja. I sense saber qui hem estat ¨¦s impossible que sapiguem qui podem arribar a ser¡±.

¡°No ¨¦s que la hist¨°ria hagi anat a trucar a la porta de la gent, m¨¦s aviat ha passat tot el contrari, ells han anat a buscar la hist¨°ria gr¨¤cies al Proc¨¦s¡±. I han trobat el Born, ¡°s¨ª, i es retroalimenten¡±. Vist aix¨ª, no ¨¦s d¡¯estranyar que quan escolta els visitants exclamar molt sovint en sortir del recinte ¡°i no en sab¨ªem ben be res de tot aix¨°¡±, s¡¯entendreixi per haver col¡¤laborat en haver fet possible aquesta comuni¨®. ¡°No ha calgut imposar un argumentari hist¨°ric, som un poble emocional i aix¨° emociona¡±, explica abra?ant figuradament tota la Barcelona ensorrada per les bombes de Felip V. ¡°Potser som, com deia Amadeu Hurtado, massa emotius i tot¡±, acaba per admetre, compartint amb el conseller de Maci¨¤ i Companys els perills de tanta emotivitat col¡¤lectiva: ¡°potser no ¨¦s el poble ideal, per¨° ¨¦s que el tenim¡±.

Per suposat, es troba m¨¦s c¨°mode en el discurs de la naci¨®-hist¨°ria, naci¨®-llengua, naci¨®-cultura, ¡°m¡¯agraden les coses endre?ades, com els noucentistes¡±. Va anar a caure al lloc perfecte. ¡°S¨ª, hi havia una exig¨¨ncia d¡¯argumentar la reivindicaci¨®, de donar rigor i gruix intel¡¤lectual al Proc¨¦s. Hi ha participat molta gent, comen?ant pel Consell Assessor de la Transici¨® Nacional o el col¡¤lectiu Wilson, sense oblidar la magn¨ªfica visi¨® de Carod-Rovira quan va intuir l¡¯efic¨¤cia de commemorar el Tricentenari¡±.

El significat profund de les conseq¨¹¨¨ncies catalanes d¡¯una guerra de successi¨® din¨¤stica d¡¯abast europeu el descriu de la seg¨¹ent manera: ¡°All¨° que fa diferent la derrota del 1714 d¡¯altres derrotes ¨¦s justament el 12 de setembre, l¡¯endem¨¤ de la caiguda de Barcelona. Fins aquell dia, amb formes i tradicions diferents, Catalunya sempre havia mantingut el seu autogovern, fins i tot despr¨¦s de la guerra del Segadors, una aut¨¨ntica guerra per la independ¨¨ncia; per¨° a partit d¡¯aquell dia som governats, vigilats i controlats per una visi¨® castellana del govern i de la vida¡±.

El director del Born ha interioritzat de forma ¡°intensa i trasbalsadora¡±, com ha descrit en alguna ocasi¨®, la transcend¨¨ncia pol¨ªtica d¡¯all¨° que, di¨¤riament, se li fa present en el jaciment de la vida quotidiana dels barcelonins del segle XVIII. Podria fer l¡¯efecte que coneix les pedres una a una, a la fam¨ªlia propiet¨¤ria de cada casa, per quin carrer va emprendre Villarroel el seu darrer i in¨²til contraatac. Potser ho sap tot aix¨°, del que s¨ª t¨¦ consci¨¨ncia ¨¦s de la insufici¨¨ncia pol¨ªtica del relat de la gesta, de l¡¯¨¨pica dels defensors, tal com es venia fent, malgrat sigui un factor irrenunciable en la composici¨® d¡¯una hist¨°ria heroica.

La lectura pol¨ªtica i institucional de la derrota ¨¦s all¨° que l¡¯interessa subratllar: ¡°Som naci¨® des del imperi medieval, el primer estat naci¨® segons historiadors com Fontana, encara que aquest per¨ªode reial hagi desaparegut de l¡¯imaginari actual, per¨° l¡¯estat el perdem el 1714; aquella va ser una guerra per la llibertat, la que els nostres avantpassats creien que els atorgava la concepci¨® d¡¯Espanya vigent fins aquell moment, en la que els nostres avis, pel que es veu, hi estaven c¨°modes. Va ser l¡¯esfondrament del m¨®n dels catalans de tal intensitat i contund¨¨ncia que durant dos segles, fins la creaci¨® de la Mancomunitat, varem deixar d¡¯existir jur¨ªdicament, oficialment; tres segles despr¨¦s, la voluntat ¨¦s la de recuperar l¡¯esperit de 1714 com una for?a absorbent i arrossegadora, per mirar de fer-la entendre i saber-la interpretar en la conjuntura que vivim¡±. Del seu discurs queda clar que no comparteix les retic¨¨ncies del qui creuen que tot plegat no ¨¦s sin¨® un exercici de nost¨¤lgia est¨¨ril, una celebraci¨® permanent, un dribling al context hist¨°ric: ¡°de cap manera, tot el contrari, ¨¦s un motiu per sentir-nos interpel¡¤lats, personalment i col¡¤lectivament¡±.

Al seu entendre, recordar ¨¦s nom¨¦s el primer pas, imprescindible, per¨° insuficient sin¨® se¡¯n treu cap lli?¨® pels catalans del segle XXI. En un text publicat a la Revista del Centre d¡¯Estudis Jordi Pujol, desenvolupa aquesta idea al detall: ¡°No serviria de res recordar el darrer contraatac del general Villarroel, despr¨¦s d¡¯haver presentat la seva dimissi¨®, si no aconsegu¨ªs interpel¡¤lar-nos per entendre com un home acaba lligant la sort del seu pa¨ªs a la seva pr¨°pia sort; no serviria de res recordar l¡¯honorable capteniment del conseller en cap, Rafael Casanova, partidari de la capitulaci¨® per¨° conseq¨¹ent amb la voluntat del poble, si no fos capa? de fer-nos adonar que la fidelitat a la terra supera les pr¨°pies conviccions¡±.

Som naci¨® des del imperi medieval, el primer estat naci¨® segons historiadors com Fontana

Accepta amb matisos la possible sobredosis historicista subministrada en els darrers mesos al pa¨ªs, coincidint amb la clausura de la commemoraci¨® oficial dels tres segles passat des dels esdeveniments glossats. El Tricentenari celebrat amb profusi¨® i exaltaci¨®. ¡°Potser alguns excessos s¡¯han de limitar, potser hi ha una desmesura de 1714, per¨° despr¨¦s del Tricentenari, l¡¯11 de setembre ens seguir¨¤ interrogant. I aix¨° ¨¦s bo que sigui aix¨ª, at¨¨s que aquesta interpel¡¤laci¨® ha aconseguit la identificaci¨® social¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la consolidaci¨® d¡¯un relat argumental i emocional apropiat al moment, Torra associa les possibilitats d¡¯¨¨xit del proc¨¦s a dos factors. El primer tamb¨¦ t¨¦ a veure amb el Born, concretament amb l¡¯exposici¨® de projectils llen?ats per Berwick contra els defensors de la ciutat, m¨¦s ben dit, en la convicci¨® que aquesta vegada ning¨² no utilitzar¨¤ cap bomba per aturar la reivindicaci¨®. El segon element que considera essencial ¨¦s el m¨°bil, associat a les xarxes socials, com ant¨ªdot a les desqualificacions, els insults, com a arma de ridiculitzaci¨® de les amenaces provinents dels adversaris del moviment independentista, com a instrument de mobilitzaci¨®. Tanmateix, no s¡¯inclou entre aquells que tendeixen a subestimar la for?a i l¡¯efic¨¤cia de l¡¯estat que ell qualifica d¡¯¡°impropi¡±: ¡°riure¡¯s d¡¯un aparell estatal com el d¡¯Espanya ¨¦s un gran error, com ho ¨¦s pensar que tot seran flors i violes; hem de ser conscients que hi haur¨¤ gent que ho passar¨¤ malament en els primers moments de la independ¨¨ncia, col¡¤lectivament tot ens anir¨¤ millor, per¨° alguns sectors en pagaran un preu¡±.

?s dels qui creu ulls clucs en la unitat com a ¨²nica f¨®rmula per donar resposta pol¨ªtica a l¡¯ambici¨® de Catalunya, segurament molt influ?t per la prevenci¨® respecte de la pol¨ªtica de partit, arrossegada de sempre. ¡°Hist¨°ricament queda demostrat que no hi ha cap alternativa que doni millors resultats que la unitat de tot el catalanisme¡±, assegura, tot i ser prou cr¨ªtic amb aquesta doctrina com per afirmar: ¡°El catalanisme ha estat un artefacte que se n¡¯ha fet de m¨¦s i de menys, l¡¯hem engrandit i empetitit segons els interessos de cada moment, ha estat molt, massa, adaptable a les circumst¨¤ncies¡±. De fet, milita en una corrent d¡¯opini¨® molt estesa entre els independentistes, la dels que atribueixen la for?a del que estem vivint, i en conseq¨¹¨¨ncia a les probabilitats d¡¯¨¨xit del intent, justament a ¡°la desaparici¨® del catalanisme¡± tal com l¡¯hav¨ªem ent¨¨s fins ara.

En contraposici¨® a aquesta mena de xicle ideol¨°gic en el que s¡¯hauria convertit el catalanisme tradicional, segons aquesta versi¨® de la hist¨°ria, la reivindicaci¨® de la independ¨¨ncia representar¨¤ el final dels eufemismes en ¡°for?ar la depuraci¨® del llenguatge de la pol¨ªtica catalana: la independ¨¨ncia es fa o no es fa; tothom sap que vol dir ser un estat, ¨¦s tan simple que s¡¯ent¨¦n perfectament; trigarem el que trigarem, per¨° l¡¯explosi¨® plena de la voluntat col¡¤lectiva de ser i construir un futur on quedi preservada la dignitat pa¨ªs, arribar¨¤¡±.

Quan va n¨¦ixer l¡¯Assemblea Nacional Catalana va fer una crida entusiasta a la participaci¨® per considerar que l¡¯entitat reunia els dos grans vectors de la seva posici¨® personal: unitat i transversalitat, per aconseguir una ¨²nica prioritat: ¡°Quan la p¨¤tria viu un moment d¡¯urg¨¨ncia nacional, quan es corre el risc que la naci¨® es desfaci com un sucret en un vas de llet, quan estan sonant totes les alarmes alhora per la nostra superviv¨¨ncia com a poble, la discussi¨® ideol¨°gica no pot ser en cap cas l¡¯eix que ens separi, pel seu damunt hi ha el dest¨ª de Catalunya. Els meus adversaris pol¨ªtics s¨®n tots aquells que no volen la sobirania plena del nostre pa¨ªs, ¨¦s a dir, perqu¨¨ ens entenguem, aquells que no volen que onegi la bandera catalana, ben dreta, ben alta, ben sola a la Capitania Militar¡±. Xammar treu el nas sempre que pot en els seus articles.

Membre de la comissi¨® permanent de l¡¯ANC i vicepresident d¡¯?mnium ¨C¡°jo estic aqu¨ª per sumar¡±¡ª, no veu altra sortida que aclarir les coses d¡¯una vegada per totes, ¡°ni que sigui per salut mental, amb perd¨®¡±. ¡°En tinc prou amb la voluntat de construir l¡¯Estat catal¨¤¡±, escrivia ja fa temps en un dels seus habituals articles a El Singular; per¨° el seu objectiu de fons ¨¦s el mateix de Ferran Soldevila, avui convertit en esl¨°gan del proc¨¦s: fer de Catalunya un pa¨ªs normal. ¡°Per fi, ja no som independentistes, som catalans que volem ser independents, i aix¨° ja no ho canviar¨¤ ning¨²¡±.

Per evitar que el concepte d¡¯independ¨¨ncia es contamini, es dilueixi com li va passar al seu parer al catalanisme -¡°ser catalanista ha arribat a ser molt f¨¤cil, al punt que fins i tot hi ha veus al PP que se¡¯n reclamen¡±-, la seva recepta complementa la unitat amb la decisi¨®: ¡°?s imprescindible acabar el proc¨¦s en un temps raonable; hem de saber ja si el poble o vol ser o no ho vol ser¡±.

El catalanisme ha estat un artefacte que se n¡¯ha fet de m¨¦s i de menys

En aquest punt, el de si ser¨¤ s¨ª o no, es manifesta amb certa prud¨¨ncia, exhibint un realisme propi d¡¯advocat, poc habitual entre els seus col¡¤legues divulgadors de la determinaci¨® pel s¨ª. ¡°Ja m¡¯agradaria que tothom fos independentista, o que a la d¨¨cada del 80 n¡¯hi haguessin hagut m¨¦s, per¨° hem de ser molt conscients que durant molts d¡¯anys a la majoria li ha semblat b¨¦ la relaci¨® que ten¨ªem amb Espanya. Ho hem anat votant reiteradament; la Transici¨® i la Constituci¨® varen obtenir un alt consens a Catalunya, aix¨° ¨¦s aix¨ª i no ens hem d¡¯enganyar¡±.

L¡¯explicaci¨® a aquesta etapa de confort dels catalans dins l¡¯Estat espanyol ¨C incomparable, segons diu, amb la viscuda pels avis dels avis dels nostres besavis abans de la caiguda de l¡¯enyorada casa d¡¯?ustria- , rau en ¡°l¡¯anest¨¨sia subministrada pel pujolisme¡± durant el seu per¨ªode d¡¯esplendor, quan la pol¨ªtica patentada amb el nom de ¡°peix al cove¡± obtenia r¨¨dits dels favors a la dreta i a l¡¯esquerra espanyolista. I el final de la mateixa s¡¯explicaria, en funci¨® de la seva an¨¤lisi, en dos fets m¨¦s transcendents que la mateixa sent¨¨ncia contra l¡¯Estatut que ja estaria descomptada quan es va produir. ¡°El primer va ser el desconcert enorme creat entre la poblaci¨® pel pacte de Pujol amb Aznar, absolutament incomprensible; el segon, el rebuig dels mateixos socialistes a la reforma federal impl¨ªcita en l¡¯estatut promogut per Maragall, que hagu¨¦s garantit 20 anys m¨¦s de conviv¨¨ncia¡±. Conclusi¨®: ¡°Els que pens¨¤vem que no hi havia res a fer amb Espanya, ens varem acabar de conv¨¨ncer; i els que no s¡¯ho havien plantejat mai, ho varen comen?ar a sospitar¡±.

¡°Problemes amb Espanya?, jo no en tinc ni un, el meu problema ¨¦s l¡¯estat impropi, les elits espanyoles i la seva influ¨¨ncia en les nostre elits que s¨®n les responsables d¡¯haver-nos portat on som. L¡¯origen de les nostres dificultats no s¡¯han de buscar totes a Madrid, hi ha hagut molts catalans que han fet impossible l¡¯aven? de la independ¨¨ncia¡±. Identifica aquests catalans amb l¡¯expressi¨® ¡°els del pont aeri¡±, sense entrar en m¨¦s concrecions.

Tal vegada en record o per respecte a les ombres que recorren els carrers del Born quan els visitants abandonen el recinte entusiasmats i ell d¨®na l¡¯ordre de tancar els llums fins l¡¯endem¨¤, Torra es permet una concessi¨® fugissera, gaireb¨¦ un homenatge a les hip¨°tesis no contemplades per la Transici¨®: ¡°Potser una altra Espanya hauria estat possible, potser Espanya hagu¨¦s estat un bon invent abans de la formaci¨® de la Uni¨® Europea, per¨° ara...ja ens trobarem all¨¤¡±.

Aquest tex forma part del llibre 'El tigre sobiranista' que editar¨¤ Proa el mes de mar?