¡°L¡¯autor pateix vigil¨¤ncia digital dels governs, tamb¨¦ en democr¨¤cies¡±

El cap del poeta Carles Torner (Barcelona, 1963) remet, ben mirat (front ample, cabells atrinxerats amb simetria a les bandes, cara rodona), al de qui fou tamb¨¦ bard i conseller de Cultura de la Generalitat (1932 -1936), Ventura Gassol. I per extensi¨®, a aquells rostres patricis de Pompeu Fabra, Mari¨¤ Manent i Carles Riba, amb qui l¡¯uneix el fet d¡¯haver estat figures cabdals del PEN Club Catal¨¤. Torner, hereu d¡¯aquesta particular tradici¨®, ha anat des de fa cent dies molt m¨¦s lluny que ells: a l¡¯octubre va ser nomenat director executiu del PEN (Poets, Essayists and Novelists) Internacional, amb seu a Londres. La lluita d¡¯aquesta associaci¨® internacional d¡¯escriptors, amb 152 clubs membres arreu del m¨®n i creada el febrer de 1922 a partir de l¡¯entitat anglesa (octubre de 1921), ¨¦s vella ¡ªdefensa de la llibertat d¡¯expressi¨® i dels drets ling¨¹¨ªstics arreu del m¨®n¡ª, per¨° eternament nova, com demostra l¡¯¨²ltim episodi: la censura i l¡¯espionatge digital que exerceixen ara els mateixos governs.

Pregunta. Sis mesos despr¨¦s d¡¯haver-se instaurat el PEN angl¨¨s, es va crear el catal¨¤, sempre amb una gran pres¨¨ncia internacional, per exemple amb vost¨¨, o amb Josep Maria Terricabras i ara Simona Skrabec, tamb¨¦ del PEN Catal¨¤, presidint per exemple el comit¨¨ de Traducci¨® i Drets Ling¨¹¨ªstics. Ara vost¨¨ n¡¯¨¦s el director executiu. Qu¨¨ busquen els catalans al PEN?

Resposta. Busquem el que som: ser reconeguts tranquil¡¤lament, ser un m¨¦s, sense filtres, a nivell internacional; som una mena d¡¯ambaixadors de la literatura catalana arreu. I ho podem ser perqu¨¨ al PEN no es copien estructures estatals. Aix¨° ja ho vei¨¦ Fabra, que el 1923 va assistir a Londres al primer congr¨¦s internacional amb Josep Mill¨¤s-Raurell.

¡°La ¡®llei mordassa¡¯ del PP portar¨¤ problemes. Quan es denunc?in casos, actuarem¡±

P. El 2000 el PEN comptabilitzava 201 casos d¡¯escriptors o periodistes perseguits o empresonats; el 2014 s¡¯ha tancat amb 900. La llibertat d¡¯expressi¨® i la circulaci¨® lliure d¡¯idees va enrere al m¨®n?

R. En part s¨ª, per¨° el que passa ¨¦s que en aquest temps s¡¯ha eixamplat el concepte d¡¯escriptor gr¨¤cies a les noves tecnologies i a les xarxes socials, i han aparegut noves plataformes d¡¯escriptura, com els blogs, que s¨®n una clara activitat social. ?s un nou discurs p¨²blic que et pot fer ser perseguit.

P. O sigui: les noves tecnologies s¨®n una arma de doble tall...

R. Promouen la llibertat com mai abans, per¨° tamb¨¦ la repressi¨®. La intromissi¨® dels governs ¨¦s fort¨ªssima. Els EUA i Anglaterra venen tecnologia punta per intervenir les comunicacions electr¨°niques. A R¨²ssia, la Xina, l¡¯Iran o Turquia ja han detingut o perseguit judicialment escriptors pel que han dit en blogs o correus electr¨°nics. ?s un fenomen nou i dif¨ªcil de copsar, fins i tot en les seves conseq¨¹¨¨ncies, com l¡¯autocensura. El PEN nord-americ¨¤ va fer un informe fa un any sobre el tema, i el PEN Internacional ja va aprovar la Declaraci¨® de la Llibertat Digital abans de l¡¯afer Snowden.

P. Tan preocupant ¨¦s?

R. I tant. Hi ha escriptors que canvien la seva conducta per por de ser espiats: no consulten segons quines fonts, no envien segons quin missatge a segons qui, no fan p¨²blic que participen en actes (o no hi participen directament), no escriuen sobre temes espinosos... Aquest mateix dilluns vam fer p¨²blic un segon informe; amb les dades, podem afirmar que la vigil¨¤ncia digital massiva ja afecta directament la llibertat d¡¯expressi¨® i la circulaci¨® d¡¯informaci¨® arreu del m¨®n. S¡¯ha trencat la confian?a de molts escriptors en els seus governs, i aix¨° tamb¨¦ en democr¨¤cies com els Estats Units o el Regne Unit, considerades abans segures per a la llibertat d¡¯expressi¨®. S¡¯ha creuat una frontera: els escriptors pateixen per la vigil¨¤ncia governamental a Internet tant en r¨¨gims democr¨¤tics com en r¨¨gims repressors. El sol fet que confessin aquestes formes d¡¯autocensura implica un retroc¨¦s m¨¦s gran en les llibertats p¨²bliques.

P. ?s quantificable?

R. S¨ª. Un 63% dels enquestats en pa?sos sense llibertat han evitat parlat d¡¯un tema per tel¨¨fon o per email, o s¡¯ho han plantejat seriosament per por de la vigil¨¤ncia del govern. Per¨° ¨¦s que, en pa?sos lliures, el percentatge ¨¦s d¡¯un de cada tres, un 34%. I els que han evitat buscar informaci¨® a Internet o visitar webs sobre temes conflictius ¨¦s d¡¯un 26% en pa?sos lliures, el mateix percentatge que en els que no tenen cap llibertat.

P. O sigui, que les societats lliures capitalistes s¨®n tamb¨¦ de molt poc fiar.

R. El capitalisme sense control ja ¨¦s clar que ¨¦s perill¨®s. El PEN no defensa cap forma d¡¯organitzaci¨® pol¨ªtica, per¨° posa per davant els drets humans i una reglamentaci¨® de la llibertat d¡¯expressi¨® m¨¦s ¨¤mplia possible. I per aqu¨ª, cada cop tenim m¨¦s clar que el creixement d¡¯una societat lliure va molt lligat a l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una societat civil forta i activa, que ¨¦s la que frena abusos i corrupcions; d¡¯alguna manera el PEN promou aquestes societats civils arreu, fem que els escriptors siguin vistos com persones rellevants, amb pes, que en el futur podran articular el seu pa¨ªs. I aix¨°, en segons quins llocs, s¨®n fant¨¤stiques petites revolucions.

P. I aix¨° no ho haurien de promoure l¡¯ONU o la Unesco?

R. Aquests organismes s¨®n teatres on es poden representar els drames, i nosaltres hi fem d¡¯advocats de les v¨ªctimes, amb un paper de vigil¨¤ncia perqu¨¨ aquella societat civil pugui parlar cara a cara a nivell internacional amb els governants dels seus pa?sos, llocs on el di¨¤leg amb el govern est¨¤ totalment trencat.

P. La situaci¨® d¡¯un escriptor en un pa¨ªs X, ¨¦s term¨°metre de qu¨¨?

R. Del r¨¨gim de llibertat d¡¯aquell pa¨ªs, de com est¨¤ la veritat, de fins a quin punt una societat t¨¦ capacitat per resistir la propaganda i la mentida. I aix¨° ja passa arreu. Fins i tot a Espanya comen?a a fer por.

P. El qu¨¨, d¡¯Espanya?

R. La llei de seguretat ciutadana, la llei mordassa aprovada pel PP. Quan un ministre de l¡¯Interior parla dels perills de Twitter i la necessitat de controlar-ho i arxivar-ho mitjan?ant els serveis secrets, al PEN ja sabem com acaba aix¨°, perqu¨¨ ho hem vist en pa?sos com R¨²ssia i Turquia.

P. Actuar¨¤ el PEN en el tema?

R. Esperarem que es denunci?n casos. N¡¯hi haur¨¤...

P. Quines l¨ªnies li han marcat o s¡¯ha marcat per al c¨¤rrec?

R. El meu pla estrat¨¨gic, tenint present el nostre pressupost anual de nom¨¦s 1.200.000 lliures esterlines, ¨¦s el de consolidar i engegar centres PEN a pa?sos d¡¯?sia i ?frica, seguir batallant pels drets ling¨¹¨ªstics, perqu¨¨ la llengua ajuda a estructurar les societats civils, i vigilar la llibertat digital. Hem d¡¯estar alerta, nosaltres els primers: el primer que vaig fer en arribar al PEN va ser un curs de protocols de protecci¨® digital: estem aprenent a encriptar missatges: sabem que les transmissions s¨®n transparents per als Estats, i no seria responsable per part nostra no fer-ho, que treballem amb autors perseguits o empresonats.

P. Barcelona ja ha acollit, el 1935 i el 1992, dos congressos internacionals del PEN. Facilitar¨¤ que n¡¯hi hagi un tercer aviat?

R. Organitzar un congr¨¦s aix¨ª s¨®n molts diners, i ¨¦s important que vingui en un bon moment per a Catalunya. El proper es far¨¤ a l¡¯octubre al Quebec i el 2016 ens agradaria en un pa¨ªs dif¨ªcil.

P. Sobre el proc¨¦s sobiranista de Catalunya, el PEN Internacional hi t¨¦ alguna cosa a dir?

R. Mai s¡¯interv¨¦ en temes pol¨ªtics i menys quan s¨®n tan clars com aquest. En canvi, s¨ª que es va enviar des del PEN Internacional una carta a l¡¯ambaixador espanyol a Londres arran dels problemes que Albert S¨¢nchez Pinyol va tenir a Holanda per parlar de la novel¡¤la Victus a l¡¯Institut Cervantes. ?s que va ser un cas flagrant...

?