Visita tur¨ªstica

Al llarg del segle XX, la novel¡¤la hist¨°rica va patir una mutaci¨® i, de presentar els conflictes i els dubtes d¡¯un personatge significant que havien d¡¯il¡¤luminar els del lector, com si fos un mirall rescatat del passat per reflectir el seu present, va passar a convertir-se en un territori propici perqu¨¨ l¡¯escriptor esc¨¨ptic i fart de l¡¯esgotament de la modernitat s¡¯hi divert¨ªs mesclant aventura, eclecticisme est¨¨tic i curiositat cultural. Per¨° aix¨° no vol dir que no hi hagi encara escriptors enyoradissos de la manera primig¨¨nia d¡¯encarar-se a la novel¡¤la hist¨°rica, no ja com si habitessin al XX sin¨® abans, molt m¨¦s abans, en el moment que al romanticisme se li va acudir que podia ser un g¨¨nere feli? per esdevenir una met¨¤fora i denunciar aix¨ª, per exemple, la persecuci¨® intolerable que destrueix la vida d¡¯uns amants perqu¨¨ les circumst¨¤ncies no toleren el pensament liberal, o per vehicular l¡¯automitificaci¨® de comunitats oprimides, de pobles sense identitat reconeguda o nost¨¤lgics d¡¯un passat que sempre sol ser una absurda fantasia. No deixa de sorprendre que un dels ¨¨xits editorials del Pa¨ªs Basc sigui Amaya y los vascos del siglo VII, fullet¨® del 1877 on es narra la lluita dels bascos primitius contra el domini visigot, escrita per un carl¨ª furibund, Navarro Villoslada, molt apreciada pels pistolers d¡¯ETA, i adaptada recentment en forma de c¨°mic perqu¨¨ incl¨²s els alumnes que no llegeixen hi puguin accedir. No seria gens estrany que Mariona, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Pilar Rahola (Barcelona, 1958), li segu¨ªs els passos, essent com ¨¦s ja el m¨¦s venut en ficci¨® catal¨¤ les darreres setmanes.

M¨¦s enll¨¤ de la perplexitat sociol¨°gica que pugui suscitar la repercussi¨® medi¨¤tica d¡¯un llibre ambientat a la vila de Gr¨¤cia entre els anys 1820 i 1870, a la Barcelona de la revoluci¨® industrial i de les revoltes populars, m¨¦s enll¨¤ de la facilitat que t¨¦ la seva protagonista, Mariona, per estar sempre en el lloc exacte on s¡¯esdev¨¦ el que posteriorment els estudiosos qualificaran com a ¡°hist¨°ric¡±, m¨¦s enll¨¤ de la tend¨¨ncia irrefrenable de la veu narradora per localitzar massa semblances entre les an¨¨cdotes del passat i les del present, el primer que se li acut al lector d¡¯aquesta novel¡¤la de Rahola ¨¦s l¡¯observaci¨® feta per Julio Cort¨¢zar despr¨¦s de llegir un relat d¡¯Alejo Carpentier: que tot el que s¡¯hi narrava ja se sabia perqu¨¨ es podia saber igualment ¡ªi encara amb m¨¦s justesa i precisi¨®¡ª consultant els llibres d¡¯hist¨°ria que els historiadors m¨¦s competents havien escrit sobre la mat¨¨ria. En un principi, el que es narra a Mariona s¨®n les vicissituds que fan que una noia que ¡°se sentia tan feli? que res no la podia ferir¡±, i que s¡¯imagina que el seu marit ¡°era un heroi que pujava pels murs d¡¯una fortalesa i feia caure les defenses i aix¨ª els catalans entraven victoriosos, i ella l¡¯esperava com si fos una princesa de l¡¯antigor¡±, es transformi en una activista dels al?aments populars contra les lleves. Per¨° a la pr¨¤ctica el que importa ¨¦s que Rahola es posi l¡¯uniforme de guia tur¨ªstic i condueixi el lector per les avingudes, els carrers i els carrerons de la hist¨°ria de Barcelona i Catalunya i les seves relacions amb Madrid i Espanya, ¡°que no els interessa mai res del que fem els catalans¡±.

Mariona, de sobte, mentre mira per la finestra, recorda que Barcelona est¨¤ emmurallada i, de sobte tamb¨¦, el lector s¡¯informa que els higienistes consideraven perilloses les muralles perqu¨¨ no deixaven respirar la ciutat; el pare no ¨¦s gaire xerraire, per¨° un dia remuga que hi ha un edicte reial que obliga que les cases estiguin constru?des m¨¦s enll¨¤ de mil cinc-centes vares de la muralla ¡°perqu¨¨ ¨¦s la dist¨¤ncia de les peces d¡¯artilleria¡±; l¡¯¨¤via Merceneta s¡¯emociona sempre que sent tocar la campana Honorata perqu¨¨ va ser la que marcava el toc de sometent durant el setge de 1714; la tieta J¨²lia ¨¦s una beata que sap que Berenguer II va fer clergues els mercedaris i que ¡°el nostre rei En Jaume els va convertir en cavallers¡±... I aix¨ª va avan?ant Mariona, irremeiablement, entre curiositats hist¨°riques i molta sensibleria, amb un ritme narratiu fl¨¤ccid i desinflat i sense ordre, sense que enlloc es detecti ni un sol dels recursos de qu¨¨ es valen els novel¡¤listes per atrapar el lector, com si s¡¯enorgull¨ªs de ser una de les lectures m¨¦s feixugues i dificultoses dels ¨²ltims temps.