Els EUA aconsegueixen la major generaci¨® d¡¯ocupaci¨® en quinze anys

L'economia dels Estats Units, la primera del m¨®n, s'entesta a edulcorar els dos ¨²ltims anys de Barack Obama a la Casa Blanca i a premiar les pol¨ªtiques d'est¨ªmul que el president i la Reserva Federal van mantenir davant de l'escepticisme de molts, entre els quals Europa. Aliens a les turbul¨¨ncies que castiguen el Vell Continent, l'?sia o els pa?sos emergents, les dades d'ocupaci¨® conegudes aquest divendres confirmen un creixement robust. Obama, que va assumir un pa¨ªs enfonsat i en ple col¡¤lapse financer, ha trobat en l'economia un?aliat inesperat per marcar algunes fites en l'¨²ltim tram del seu mandat i fer front a l'onada republicana, que acaba de prendre el control del Congr¨¦s.

Al llarg del 2014 es van crear als Estats Units uns 2,95 milions d'ocupacions,? 252.000 de les quals corresponen al mes de desembre. Es tracta de la major generaci¨® de llocs de feina en 15 anys (el 1999 se'n van crear 3,1 milions) i el cinqu¨¨ any consecutiu en qu¨¨ els Estats Units ¨¦s capa? de crear treball net, els ¨²ltims quatre a un ritme de m¨¦s de dos milions d'ocupacions. Aquest increment mantingut de la contractaci¨® ha perm¨¨s que la taxa d'atur tanqui l'any al 5,6%.

Al desembre, el nombre de persones aturades va ser de 8,7 milions. Al llarg de l'any, els aturats van descendir un 1,1% (1,7 milions). Entre els principals grups de poblaci¨®, destaca un atur del 16,8% entre els joves. Els aturats de llarga durada (almenys sis mesos) s¨®n 2,8 milions i suposen el 31,9% del total d'inactius. Durant l'any, el nombre d'aturats de llarga durada s'ha redu?t en 1,1 milions. Els serveis, el comer?, la construcci¨®, la salut i la ind¨²stria van ser els sectors que es van comportar millor l'¨²ltim mes de l'any.

La poblaci¨® activa es mant¨¦ en el 62,7%, la m¨¦s baixa en 30 anys. Amb prou feines ha experimentat canvis durant l'any, encara que descendeix dues desenes respecte del novembre. El nombre d'empleats for?ats a treballar a temps parcial es mant¨¦ en 6,9 milions. Al desembre, el nombre de persones que no buscaven feina de forma activa (les ¨²ltimes quatre setmanes) era de 2,3 milions.

L'economia dels EUA ha estat capa? de crear una mitjana de 250.000 llocs de feina al mes, un somni vist des de la vella Europa. ?s un dels avals d'Obama en aquests dos ¨²ltims anys del seu mandat, que s'anuncien turmentosos. I un ¨¨xit de la Reserva Federal, que entre les seves comeses t¨¦ estimular el mercat laboral. Per aix¨° no va dubtar a regar l'economia amb un programa de compra massiva d'actius financers i pr¨¦stecs hipotecaris que es va perllongar durant 37 mesos i que va acabar l'octubre del 2014. La taxa d'atur, no obstant aix¨°, es recupera a un ritme m¨¦s lent.

El repte d¡¯Obama

Obama va arribar a la Casa Blanca el gener del 2009 amb l'economia dels Estats Units estimbada. Despr¨¦s d'anys de plena ocupaci¨®, les dades van comen?ar a tor?ar-se el 2008, l'any de la fallida de Lehman Brothers i del col¡¤lapse financer. En nom¨¦s dos anys, entre el gener del 2008 i el febrer del 2010, es van perdre 8,7 milions de llocs de feina, moment en qu¨¨ es va tocar fons amb nom¨¦s 129,6 milions d'assalariats.

No era la fi del desastre. Vuit mesos despr¨¦s, i malgrat els est¨ªmuls monetaris i fiscals, l'atur va aconseguir el m¨¤xim del 10% i es va mantenir per sobre del 9% un any m¨¦s. Van ser necessaris quatre anys i quatre mesos, fins al maig de l'any passat, per recuperar tota l'ocupaci¨® destru?da durant l'¨²ltima Gran Recessi¨®. La taxa de desocupaci¨® est¨¤ encara a un any, segons les previsions de la Reserva Federal, de la plena ocupaci¨®.

Alguns n¨²vols continuen entenebrint el mercat laboral, ra¨® per la qual els nord-americans no participen de l'entusiasme de les dades: la poblaci¨® activa s'ha redu?t pels individus que han deixat de buscar feina, la desocupaci¨® entre els joves es mant¨¦ alta (m¨¦s del doble de la taxa general), les feines a temps parcial continuen perjudicant molts ciutadans i els salaris segueixen estancats quan es creuen amb l'al?a de preus.

La bonan?a en l'ocupaci¨® ¨¦s continuaci¨® de les excel¡¤lents dades de creixement en el tercer trimestre, conegudes recentment. El PIB va reflectir un inesperat 5%, una millora d'1,1 punts sobre l'estimaci¨® pr¨¨via. Tots els analistes consideren que ¨¦s un ritme molt dif¨ªcil de mantenir. La previsi¨® per al quart trimestre ¨¦s molt m¨¦s conservadora. L'habitatge s'ha desaccelerat i les compres nadalenques van ser pitjors del que s'esperava. La idea ¨¦s que l'any es tanqui amb una taxa anual de creixement del 2,4% (3% el 2015).

La Reserva Federal no t¨¦ previst apujar els tipus d'inter¨¨s fins a mitjan 2015. La baixa taxa d'inflaci¨® (1,3%) continua donant marge perqu¨¨ el preu del diner continu? en el 0% durant un ¡°temps considerable¡±. La caiguda del preu del petroli, que coincideix amb l'apreciaci¨® del d¨°lar, est¨¤ tenint un efecte determinant. L'acta de l'¨²ltima reuni¨®, publicada aquesta setmana, descarta una pujada abans de l'abril i expressa la seva preocupaci¨® per la marxa de l'economia a la resta del m¨®n.

La Fed tem que el preocupant panorama mundial afecti el creixement dels EUA. La recaiguda del Jap¨®, la desacceleraci¨® dels emergents, la tempesta financera a R¨²ssia i l'estancament, quan no reculada, a Europa, agreujat per la nova crisi grega, amenacen amb noves turbul¨¨ncies mundials. Dimecres passat es va saber que la taxa d'inflaci¨® interanual a l'eurozona es va situar en el -0,2%, ¨¦s a dir, va entrar en terreny negatiu per primera vegada en cinc anys, una dada terrible per al consum i per als pa?sos endeutats. El Banc Central Europeu haur¨¤ de suportar noves pressions. Amb una desocupaci¨® pertina?ment alta i l'euro feble, la inestabilitat torna a castigar els 19 pa?sos de la moneda comuna.