L¡¯¨²ltim ¡®Charlie Hebdo¡¯, a subhasta a trav¨¦s d¡¯Internet

Michelle de V¨¦rout, jubilada de 68 anys, s'ha acostat el dissabte al mat¨ª a la seu de Charlie Hebdo a retre el seu tribut al setmanari sat¨ªric i a les 12 v¨ªctimes de la matan?a terrorista de dimecres. "Mai no cr¨¨iem que l'estupidesa pogu¨¦s arribar tan lluny", assegura. De V¨¦rout explica que Charlie ha format part de la seva vida i que guarda a casa seva la col¡¤lecci¨® completa de tots els n¨²meros, "fins i tot el del ball tr¨¤gic de Colombey". Es tracta de l'edici¨® del 16 de novembre de 1970 de la revista Hebdo Hara-Kiri, censurada perqu¨¨ ironitzava sobre la mort del general De Gaulle. D'aquella prohibici¨® va sorgir com a resposta Charlie Hebdo. Malgrat aix¨°, nom¨¦s li falta un exemplar a la seva col¡¤lecci¨®, l'¨²ltim, el 1177, que acabava de sortir al carrer quan els germans Kouachi van assassinar els principals dibuixants de la publicaci¨®.

"El venen a 350 euros per eBay, per¨° no penso pagar aquesta quantitat. No ¨¦s pel diners: ¨¦s per principis, aix¨° no ¨¦s Charlie Hebdo", assenyala. Un cop d'ull a la p¨¤gina de licitacions per Internet revela que es queda curta. Aquest exemplar marcat per la trag¨¨dia, amb una caricatura de l'escriptor Michel Houellebecq a la portada, s'est¨¤ subhastant per preus de sortida que van dels 800 als 2.200 euros. "No ens hem afanyat a baixar al quiosc, perqu¨¨ no s'esgota mai. I ens hem quedat sense", continua. Charlie Hebdo passava per un moment de dificultats econ¨°miques, ja que no accepta publicitat ni subvencions, i les vendes estaven baixant. La seva tirada habitual era de 50.000 exemplars.

Com moltes altres persones que s'han acostat a deixar flors o missatges davant la seu de Charlie, al centre de Par¨ªs, nom¨¦s t¨¦ paraules de reconeixement per a una revista que creu que ha estat fonamental en la defensa de la llibertat a Fran?a. "Ells van simbolitzar la resist¨¨ncia davant l'estupidesa, cal dir-ho aix¨ª de clar, i s¨®n insubstitu?bles", afirma.

Treballadora de l'educaci¨® nacional jubilada, va passar molts anys en una de les institucions acad¨¨miques m¨¦s grans d'aquest pa¨ªs (i d'Europa), el College de France, que es remunta al segle XVI i per la qual han passat els grans savis francesos, des de Georges Duby fins a Raymond Aron, Jacqueline de Romilly o Jean-Pierre Vernant. "Sap vost¨¨ quina premsa es llegia al College? Le Monde, Charlie Hebdo i Le Canard Encha?n¨¦, que ¨¦s la seva revista germana. ?s una publicaci¨® filos¨°fica, capa? de resumir-ho tot en un dibuix. Sempre van ser uns defensors de la Fran?a laica, van lluitar pel dret a la blasf¨¨mia. I ara no em puc creure que hagin estat assassinats. Perqu¨¨ no s¨®n irreempla?ables".

?