¡°S¨®c Charlie, s¨®c jueu, s¨®c policia¡±

Va ser una marea humana inquantificable que va desfilar per carrers i avingudes sota sol d'hivern sorprenent. Davant lentitud exasperant de la marxa, va buscar dreceres en petites travessies i va quedar atrapada en atzucacs. N'hi va haver que van llan?ar la tovallola en arribar al capvespre, sense haver aconseguit fer la meitat del cam¨ª, per¨° van ser majoria els que van arribar al final. Els francesos van fer ahir aix¨° que saben fer tan b¨¦: sortir al carrer per dir prou. Els seus motius van ser m¨²ltiples. Van desfilar pels caiguts de Charlie Hebdo. Van caminar per les v¨ªctimes jueves i els musulmans estigmatitzats. Van defensar aquests valors, solemnes per¨° imprecisos, que condensen el lema republic¨¤ i la bandera tricolor, profusa per tot el recorregut. Francesos de tot tipus, forma i color van donar ahir una resposta contundent als atacs encaixats durant aquesta setmana. La trascrivien les seves pancartes: ¡°S¨®c Charlie, s¨®c jueu, s¨®c policia¡±.

Com una ciutadana m¨¦s, Martine Aubry va rec¨®rrer ahir al migdia el cam¨ª que condueix a la pla?a de la Rep¨²blica, punt d'origen de la desfilada. L'exministra socialista, responsable de la llei de les 35 hores, va voler participar en aquesta ¡°reacci¨® formidable¡± als atemptats i segrestos de la passada setmana. ¡°Aquests bojos han volgut eliminar la llibertat d'expressi¨® i els valors que formen la nostra Rep¨²blica. Han atemptat contra periodistes, policies i ciutadans que anaven a comprar. Aix¨° no ¨¦s Fran?a. No ens fan por i resistirem¡±, va afirmar.

Unes hores m¨¦s tard, una francesa antillana disfressada de Marianne dreta al costat d'una bandera amb l'arc de Sant Mart¨ª convivia, esquena amb esquena, amb una musulmana que s'autoanomenava ¡°v¨ªctima de l'11-S per la islamof¨°bia que va provocar¡± i que tenia por de tornar-ho a ser ara. No tenien res en com¨², tret de la mateixa indignaci¨®. Al bulevard Voltaire, al punt de partida, un matrimoni de septuagenaris, descendents d'anarquistes saragossans que van emigrar al 39, portaven un llapis enganxat a cada templa per recordar els dibuixants caiguts. ¡°No tenim por del rid¨ªcul. Hem donat suport a Charlie Hebdo des del principi. No hi ha hagut cap setmana que no el compr¨¦ssim. Aquesta revista ¨¦s la nostra fam¨ªlia. Les seves idees s¨®n les nostres¡±, deien a dues veus.

Un gran nombre de joves jueus es manifestaven en grup i nombroses quip¨¤s al cap. ¡°Davant l'antisemitisme ambient, cada vegada m¨¦s jueus francesos marxen a Israel. Hem vingut a dir que els jueus francesos han de seguir poder vivint a Fran?a¡±, deia Sacha Grozlan, secretari nacional de la Uni¨® d'Estudiants Jueus, que t¨¦ 15.000 afiliats. Una mica m¨¦s all¨¤, un grup de pol¨ªtics dretans de Neuilly-sur-Seine, privilegiat suburbi parisenc i antic feu sarkozista, opinaven que aquesta setmana canviar¨¤ el pa¨ªs per sempre. ¡°Hi ha hagut una presa de consci¨¨ncia. Fran?a sortir¨¤ refor?ada si aconsegueix obrir els ulls. L'enemic ¨¦s a l'interior. Caldr¨¤ inventar noves formes de desemmascarar-ho¡±, afirmava el regidor Arnaud Teull¨¦.

Uns metres davant seu, la delegaci¨® de l'Alt?Consell de Malians de Fran?a sostenia una caricatura gegant de Charlie Hebdo. ¡°Venim a protestar contra aquests b¨¤rbars que embruten el nom de l'islam. S¨®c musulm¨¤ practicant, per¨° la revista no m'ha of¨¨s mai. Aquestes s¨®n les regles de la democr¨¤cia¡±, explicava el seu vicepresident, Demba Diabira. ¡°Els extremistes pretenen que tornem a l'Edat Mitjana. Aquest ¨¦s un combat per la superviv¨¨ncia de la nostra civilitzaci¨®¡±.

En descobrir la llista de convidats, va haver-hi qui va dubtar a venir. ¡°?s una vergonya que certs l¨ªders encap?alin la manifestaci¨®, quan als seus pa?sos oprimeixen la llibertat d'expressi¨®¡±, sostenia Nathalie Pasternak, presidenta del comit¨¨ representatiu dels ucra?nesos francesos, embolicada en una bandera del pa¨ªs dels seus ancestres. Antony, jove professor d'hist¨°ria a la perif¨¨ria parisenca, tamb¨¦ va dubtar fins a l'¨²ltim minut. ¡°Aquesta era una marxa de ciutadans que els pol¨ªtics ens han intentat usurpar¡±, deia en el tram final, a pocs metres de la pla?a de la Naci¨®. ¡°En realitat, recollim els fruits de la seva pol¨ªtica: les banlieues estan abandonades i han deixat que els joves es dirigeixin a la delinq¨¹¨¨ncia i la radicalitat¡±.

La marxa va arribar a la seva fi. Els ciutadans van acabar per recuperar el protagonisme que mereixien. Va ser un dia trist i alhora festiu, que quedar¨¤ marcat en moltes mem¨°ries.