Grans coalicions
A Catalunya t¨¦ molt m¨¦s sentit un govern d'unitat nacional que una hipot¨¨tica alian?a bipartita PP-PSOE
L'any 2014 alguns l¨ªders pol¨ªtics espanyols i catalans es van mostrar partidaris de formar futures grans coalicions de govern a Espanya i a Catalunya, en previsi¨® del que pogu¨¦s passar el 2015 i atenent objectius molt diferents. Aix¨ª, Felipe Gonz¨¢lez al maig, i Rajoy en el balan? que va fer a finals de l'any passat, van deixar entreveure un possible govern de coalici¨® entre el PP i el PSOE per contrarestar la hipot¨¨tica irrupci¨® de Podem en les properes eleccions generals. Per la seva banda, Oriol Junqueras i Alicia S¨¢nchez Camacho s'han mostrat partidaris d'un govern de concentraci¨® per impulsar i per impedir, respectivament, un proc¨¦s constituent postelectoral que culmini amb la independ¨¨ncia de Catalunya.
Els governs de gran coalici¨® (o coalicions d'uni¨® nacional) s¨®n aquells executius formats per gaireb¨¦ totes les forces pol¨ªtiques amb representaci¨® parlament¨¤ria o pels principals partits de l'arc parlamentari, i es creen per aconseguir grans objectius pol¨ªtics concrets i acordats pels seus membres. Aix¨° implica un pacte entre partits pol¨ªtics ideol¨°gicament heterogenis (fins i tot tradicionalment oposats) i, per tant, es tracta d'una resposta excepcional davant de situacions de forta crisi institucional, social o econ¨°mica, davant d'un per¨ªode de manifesta inestabilitat pol¨ªtica o davant de reptes pol¨ªtics?ins¨°lits.
Les grans coalicions van proliferar despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial per donar resposta a les greus conseq¨¹¨¨ncies socials provocades pel conflicte b¨¨l¡¤lic, com van ser per exemple els governs multipartits francesos de Paul Ramadier de 1947, els governs de sis partits italians del per¨ªode 1945-1947 o el govern tripartit de concentraci¨® austr¨ªac d'octubre de 1945. Posteriorment, en moments de profundes crisis econ¨°miques o pol¨ªtiques, o davant de la necessitat de reformes institucionals o constitucionals, tamb¨¦ s'han format governs compartits pels principals partits, com ha ocorregut, per exemple, a B¨¨lgica o a Alemanya.
Les grans coalicions acostumen a ser molt estables perqu¨¨ concentren l'acci¨® de govern a aconseguir la finalitat per la qual van ser creades i solen tenir una oposici¨® feble
Malgrat la dist¨¤ncia ideol¨°gica dels seus membres, les grans coalicions acostumen a ser molt estables perqu¨¨ concentren l'acci¨® de govern a aconseguir la finalitat per la qual van ser creades i solen tenir una oposici¨® feble. Les dificultats apareixen en el moment de fixar els terminis per aconseguir l'objectiu central de la coalici¨® i en l'impuls de pol¨ªtiques alienes a aquest objectiu. La distribuci¨® del sottogoverno i d'altres parcel¡¤les de poder tamb¨¦ pot generar conflictes.
Sembla raonable que quan en una comunitat es plantegen grans reptes pol¨ªtics sigui indispensable un gran consens social i el m¨¤xim suport pol¨ªtic i institucional. Per aix¨°, les grans coalicions de govern, que despr¨¦s d'unes eleccions transcendentals pretenen sumar suports parlamentaris amb diferents sensibilitats ideol¨°giques i aconseguir objectius de gran import¨¤ncia, s¨®n un bon instrument per formalitzar el consens i blindar aix¨ª una acci¨® conjunta dels partits. No sembla un argument molt s¨°lid for?ar una gran coalici¨® de govern PP-PSOE per neutralitzar la voluntat popular o electoral d'acabar amb el bipartidisme d'aquestes dues formacions. Les grans coalicions van m¨¦s enll¨¤ de la mera consecuci¨® d'una majoria absoluta electoral i no es creen per ignorar el pluralisme parlamentari sin¨®, precisament, per recon¨¨ixer-lo i convertir-lo en pluralisme governamental. Aix¨ª, hagu¨¦s estat m¨¦s l¨°gic, en el seu moment, formar una gran coalici¨® i sumar amplis consensos per lluitar contra els efectes nefasts de la crisi econ¨°mica, per¨° ho va impedir la majoria absoluta del PP i l'egoisme pol¨ªtic.
Mentre a Espanya se suggereix sotto voce una gran coalici¨® bipartita per preservar el poder del PP i PSOE, a Catalunya es proposa expl¨ªcitament una gran coalici¨® multipartita per accelerar (ERC) o frenar (PP) la conversi¨® de Catalunya en un Estat independent. L'objectiu pol¨ªtic t¨¦ m¨¦s subst¨¤ncia i tots dos partits parteixen de la necessitat d'unir forces pol¨ªtiques d'ideologies dispars per aconseguir determinades finalitats. Per aix¨°, com ocorre als governs de concentraci¨®, no es tracta de convertir amplis pactes electorals en coalicions de govern, sin¨® que les formacions pol¨ªtiques concorrin per separat a les eleccions, intentin maximitzar els resultats i transformin el pluralisme electoral i parlamentari en un govern d'unitat?s¨°lid.
Si tenim en compte la situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya i com s'estan plantejant les properes eleccions auton¨°miques, la formaci¨® d'un govern d'unitat nacional t¨¦ molt m¨¦s sentit que una hipot¨¨tica coalici¨® bipartita PP-PSOE per perpetuar-se en el poder. D'altra banda, la cultura pol¨ªtica pactista catalana acceptaria millor una gran coalici¨® que una cultura pol¨ªtica espanyola influ?da pel maniqueisme pol¨ªtic que han alimentat PP i PSOE durant d¨¨cades.
Jordi Matas Dalmases ¨¦s Catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UB.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
