La neuroci¨¨ncia ja pot predir el comportament. Per¨° ha de fer-ho?

Llegir la ment ¨¦s potser l'aplicaci¨® m¨¦s futurista, i m¨¦s estremidora, de les t¨¨cniques de neuroimatge que estan ara mateix en r¨¤pid desenvolupament. Per¨° n'hi ha una altra que pot ser m¨¦s ¨²til a curt termini: la predicci¨® del comportament. Els neurocient¨ªfics ja estan en condicions d'utilitzar una s¨¨rie de mesures de la funcionalitat cerebral (neuromarcadors) per vaticinar el futur rendiment educatiu d'un nen o d'un adult, les seves aptituds d'aprenentatge i les seves activitats preferides. Tamb¨¦ les seves tend¨¨ncies addictives o delictives, els seus h¨¤bits insalubres i la seva resposta al tractament psicol¨°gic o farmacol¨°gic. L'objectiu dels cient¨ªfics no ¨¦s arribar a la societat policial caricaturitzada a Minority Report, sin¨® personalitzar les pr¨¤ctiques pedag¨°giques i cl¨ªniques per fer-les molt m¨¦s eficaces i servicials per a la gent.

¡°Durant m¨¦s d'un segle¡±, escriuen a Neuron el neurocient¨ªfic John Gabrieli i els seus col¡¤legues del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts, a Boston), ¡°comprendre el cervell hum¨¤ ha dep¨¨s de danys neurol¨°gics produ?ts de manera natural, o de les conseq¨¹¨¨ncies imprevistes de la neurocirurgia¡±. Gr¨¤cies a aquesta mena de casos, alguns de molt famosos entre els neur¨°legs, es va poder determinar el paper essencial per al llenguatge que t¨¦ el c¨°rtex prefrontal esquerre (la c¨¨lebre ¨¤rea de Broca), per exemple, o les ¨¤rees implicades en el comportament social, la presa de decisions o la construcci¨® de noves mem¨°ries.

Pot constituir una contribuci¨® humanit¨¤ria i pragm¨¤tica per a la societat, per¨° aix¨° requerir¨¤ una ci¨¨ncia rigorosa i una s¨¨rie de consideracions ¨¨tiques¡±, diu un expert

Per¨° aquesta cartografia de les funcions mentals ha experimentat una explosi¨® en temps recents amb l'adveniment de les t¨¨cniques no invasives de neuroimatge, que han descobert en milers d'experiments les ¨¤rees ¨Ci associacions entre ¨¤rees¨C implicades en la percepci¨®, el coneixement, el pensament moral, el comportament social o la presa de decisions econ¨°miques. Tamb¨¦ les peculiaritats de l'estructura i la funci¨® cerebral subjacents als trastorns psiqui¨¤trics m¨¦s comuns, i a la mera diversitat humana que es distribueix dins de la forqueta ¡°normal¡± i dep¨¨n de l'edat, el sexe, la personalitat i la cultura. I tamb¨¦ de la gen¨¨tica.

El que proposen Gabrieli i els seus col¡¤legues del MIT ¨¦s utilitzar aquest patrimoni tecnol¨°gic capa? de mesurar la neurodiversitat humana per predir el comportament futur de les persones. ¡°Aquesta predicci¨®¡±, diu Gabrieli, ¡°pot constituir una contribuci¨® humanit¨¤ria i pragm¨¤tica per a la societat, per¨° aix¨° requerir¨¤ una ci¨¨ncia rigorosa i una s¨¨rie de consideracions ¨¨tiques¡±.

Per exemple, un tipus de mesura amb un simple casc d'el¨¨ctrodes (completament no invasiva i anomenada ERP, o potencials relacionats amb un succ¨¦s), feta 36 hores despr¨¦s del naixement del nad¨® i que determina la seva resposta cerebral als sons de la parla, ¨¦s capa? de predir amb un 81% d'encert quins nens desenvoluparan disl¨¨xia als vuit anys. I per tant permetrien aplicar programes educatius especials a aquests nens durant els primers vuit anys de vida, un per¨ªode crucial per a l'aprenentatge del llenguatge i la comprensi¨® de la lectura. Estrat¨¨gies similars poden aplicar-se a l'aprenentatge de les matem¨¤tiques i la m¨²sica, on tamb¨¦ les difer¨¨ncies entre nens s¨®n notables.

Amb un simple casc d¡¯el¨¨ctrodes, 36 hores despr¨¦s del naixement d¡¯un nad¨® es podr¨¤ predir amb un 81% d¡¯encert si desenvolupar¨¤ disl¨¨xia als vuit anys

Un altre exemple important ¨¦s la predicci¨® de les tend¨¨ncies delictives. Aix¨° ¨¦s qualsevol cosa menys una novetat. ¡°El sistema judicial¡±, explica Gabrieli, ¡°ja est¨¤ farcit de sol¡¤licituds (per part dels jutges, del fiscal o dels advocats d'una de les parts) de predicci¨® del comportament futur del processament, que s'utilitzen per elaborar dict¨¤mens sobre quina fian?a cal imposar, quina sent¨¨ncia cal dictar, o quin r¨¨gim de llibertat condicional cal imposar¡±.

Tot aix¨° ja existeix, per¨° es basa en dict¨¤mens d'experts que, actualment, resulten tremendament i demostradament imprecisos. Les an¨¤lisis de neuroimatge que mesuren el grau d'impulsivitat del subjecte, el seu control cognitiu i la seva capacitat de resoluci¨® de conflictes cognitius, entre d'altres, tenen el potencial d'informar la decisi¨® del jutge amb molta m¨¦s precisi¨® que els actuals dict¨¤mens d'experts. S¨®n nom¨¦s alguns exemples de les possibilitats d'aquesta t¨¨cnica.

En la resoluci¨® de delictes, les an¨¤lisis de neuroimatge tenen el potencial d¡¯informar la decisi¨® del jutge amb molta m¨¦s precisi¨® que els actuals dict¨¤mens d¡¯experts

I que serveixen tamb¨¦ per revelar els profunds i delicats problemes ¨¨tics que suscita aquesta proposta dels cient¨ªfics de Boston. La q¨¹esti¨® principal ¨¦s trobar formes legals per garantir que tota aquesta informaci¨® predictiva s'utilitzi per ajudar els ciutadans, i no perqu¨¨ les empreses o les institucions seleccionin la gent que t¨¦ m¨¦s probabilitats d'¨¨xit. Aquest, de fet, ¨¦s un problema tan dif¨ªcil que cal preguntar-se si la neuroimatge causar¨¤ m¨¦s mal que benefici social.

Per¨° Gabrieli i els seus col¡¤legues no ho creuen aix¨ª, per la senzilla ra¨® que les pr¨¤ctiques actuals ja s¨®n molt q¨¹estionables. ¡°S'ha demostrat¡±, arg¨¹eixen els cient¨ªfics, ¡°que les decisions sobre llibertat condicional que prenen fins i tot els jutges m¨¦s experimentats v¨¦nen afectades per factors com l'hora del dia i la proximitat de l'hora de menjar¡±. Un criteri objectiu de neuroimatge sempre ser¨¤ millor que aquesta ruleta, opinen els investigadors del MIT.

Tota nova t¨¨cnica planteja en el fons el mateix dilema ¨¨tic: que es pot fer servir b¨¦ o malament. Si l'experi¨¨ncia serveix d'alguna cosa, cal predir que al final passaran les dues coses. Aqu¨ª hi ha material per a guionistes intel¡¤ligents.