Les veritats de Messi

Va sortir Messi diumenge a parlar per dir que tot ¨¦s mentida, que no se¡¯n vol anar del Bar?a, que no t¨¦ cap problema amb Luis Enrique, com tampoc en va tenir amb Guardiola, Ibrahimovic o Bojan, ni ha demanat el cap de ning¨², que no ¨¦s l¡¯amo del club, i no ¨¦s veritat que el seu pare hagi parlat per anar-se¡¯n al Chelsea o al Manchester City. I encara en va deixar anar una de m¨¦s grossa: el que m¨¦s greu que li sap ¨¦s que aquesta vegada la merda no vingui de Madrid sin¨® que surti de Barcelona. L¡¯endem¨¤, a Zuric, ja no va ser tan expl¨ªcit i es va corregir una mica, sense acabar de desdir-se del tot: no sap on ser¨¤ l¡¯any que ve.

No ¨¦s f¨¤cil interpretar Messi quan no t¨¦ la pilota, tant hi fa que estigui en silenci o a la sala de premsa. Nom¨¦s se sap que no suporta perdre i que la seva continu?tat dep¨¨n sobretot que el Bar?a torni a conquerir t¨ªtols, cosa que passa per tenir un bon equip, un entrenador que el porti a la vict¨°ria i, naturalment, per la millor versi¨® de Messi. No pot fer veure, en qualsevol cas, que no ha passat res des de la derrota d¡¯Anoeta ni culpar la premsa d¡¯inventar-se hist¨°ries per m¨¦s que es digui que el periodisme esportiu crea cada dia una realitat per desmentir-la l¡¯endem¨¤ i generar-ne una de nova (paraula d¡¯Andreu Merc¨¨ Varela).

No es tracta pas de fer una defensa corporativa, i menys quan se sap que de periodistes n¡¯hi ha de tota mena, tamb¨¦ dels que les diuen de l¡¯al?ada d¡¯un campanar, per¨° ¨¦s evident que el president ha convocat eleccions anticipades per rebaixar la tensi¨® i que s¡¯ha destitu?t el director esportiu, Zubizarreta; no nom¨¦s aix¨°, sin¨® que se¡¯n busca un de nou que pugui fer tamb¨¦ d¡¯entrenador si escau, despr¨¦s que Puyol hagi tocat el dos i s¡¯hagi sabut que les relacions de Luis Enrique i Messi s¨®n dolentes. I aqu¨ª hi ha el problema: no se sap com arreglar-ho.

Messi n¡¯ha tingut prou amb al¡¤legar una gastroenteritis per evidenciar la seva for?a i la debilitat del club

Messi n¡¯ha tingut prou amb al¡¤legar una gastroenteritis per evidenciar la seva for?a i la debilitat del club, les estructures del qual s¨®n ara m¨¦s prec¨¤ries que mai, alguna fins i tot ¨¦s inexistent, destru?da. No hi ha entrenador ni secretari t¨¨cnic ni ning¨² que pugui fer de mitjancer amb el jugador que no sigui Bartomeu, i sovint la seva figura corre el risc de ser m¨¦s propera a la d¡¯un candidat a les eleccions que no pas a la d¡¯un president. La situaci¨® no ¨¦s la id¨°nia per a un club modern i professional, per m¨¦s que sigui una pr¨¤ctica habitual en entitats presidencialistes, com ¨¦s el cas del Madrid de Florentino P¨¦rez.

Messi, de totes maneres, queda redimit no nom¨¦s per ser el millor jugador del m¨®n, sin¨® pel bon ¨²s que va fer del seu poder en el partit contra l¡¯Atl¨¨tic. Ning¨² el pot acusar de conspirar, ni de fer el llit a l¡¯entrenador, o de portar els seus companys a l¡¯equ¨ªvoc; ben al contrari: el 10 i tot l¡¯equip van protagonitzar una actuaci¨® plet¨°rica, presidida per les seves ganes de guanyar. Tothom va ser conscient que es jugava m¨¦s que un partit: l¡¯afici¨®, entregada com mai; l¡¯entrenador, que va cantar una alineaci¨® sensata, i els jugadors, excel¡¤lents a nivell col¡¤lectiu i tamb¨¦ individual.

El Bar?a va ser superior fins i tot en aquelles coses que han fet de l¡¯Atl¨¨tic un equip admirable, com ara la intensitat, l¡¯agressivitat, l¡¯energia, la competitivitat i la defensa de la seva porteria. I, a m¨¦s a m¨¦s, va mostrar algunes de les caracter¨ªstiques que se li suposaven des que va arribar Luis Enrique. Va ser directe, va actuar amb vertigen, va mostrar-se rebel, va prendre la iniciativa en lloc d¡¯estar pendent de l¡¯adversari i va recordar que el millor Bar?a ¨¦s el que ataca b¨¦. Tot va anar rodat i els jugadors van sortir per passar comptes amb la premsa a partir de la vict¨°ria, quan havien estat muts en la derrota d¡¯Anoeta.

La seva actitud a la zona mixta va ser tan reprovable com elogiable fou el seu comportament al camp. Els futbolistes tamb¨¦ haurien de fer autocr¨ªtica i no esperar els resultats finals per despr¨¦s desmentir-se si conv¨¦, com es va veure la temporada passada amb Martino, elogiat a l¡¯inici, criticat al final, incapa? de redre?ar un grup acomodat, m¨¦s espectador que protagonista, que ¨¦s el que ara intenta fer el nou t¨¨cnic, sigui millor o pitjor al camp d¡¯entrenament. Luis Enrique pret¨¦n collar els cargols que s¡¯han anat afluixant amb el temps i que tamb¨¦ afecten Messi, el rei del mambo pel que diu, pel que calla i pel que juga.

Al cap i a la fi, es tractaria de tornar a comen?ar, com quan Messi jugava d¡¯extrem dret amb Rijkaard i ara ho fa amb Luis Enrique. Tal vegada conv¨¦ desaprendre per aprendre de nou, ja que al capdavall es tracta de guanyar. L¡¯inconvenient ¨¦s que tothom ha perdut la ingenu?tat i la innoc¨¨ncia, i Messi ja no ¨¦s un nen que nom¨¦s es diverteix amb la pilota, sin¨® que es fa valer com l¡¯amo del club pel seu futbol. I, la veritat, despr¨¦s del que es va veure diumenge, tant hi fa el que digui, sempre, esclar, que guanyi el Bar?a, cosa que no quedar¨¤ pas per Messi. El 10 necessita creure en l¡¯equip i en l¡¯entrenador per guanyar la Pilota d¡¯Or, i al Bar?a i a Luis Enrique els cal tenir fe en Messi per ser campions de Lliga i de la Champions.