Els nostres terroristes

En vista dels atemptats terroristes de Par¨ªs, hem tingut la sensaci¨® que els seus autors s¨®n gent d'un altre m¨®n, d'una altra civilitzaci¨®, molt diferent de la nostra. Per uns, profundament equivocats, els terroristes s¨®n, simplement, seguidors de Mahoma i per aix¨° maten. Per uns altres, amb m¨¦s encert, aquests terroristes s¨®n seguidors d'una branca radicalitzada de l'islam, producte d'una interpretaci¨® parcial i literal de l'Alcor¨¤. En tot cas, l'opini¨® dominant aquests dies ¨¦s que el terrorisme ¨¦s avui gaireb¨¦ un monopoli dels musulmans.

Amb aix¨° oblidem els nostres terroristes, els terroristes europeus dels ¨²ltims anys, especialment els espanyols. Dic especialment perqu¨¨ no tot el terrorisme en la civilitzada Europa dels nostres dies ha tingut lloc a Espanya. Recordem les Brigades Roges a It¨¤lia o la banda Baader-Meinhof a Alemanya, terrorisme de caire esquerr¨¤. No oblidem tampoc el terrorisme de l'IRA irland¨¨s, les arrels ideol¨°giques del qual eren nacionalistes i cat¨°liques. Tots mataven, robaven, segrestaven i extorquien en nom d'idees, en principi, respectables.

Amb tot aix¨° vull dir que no jutgem els terroristes que duen a terme atemptats en nom de la religi¨® musulmana, de Mahoma i de l'Alcor¨¤ com una cosa tan estranya a la manera de pensar i de viure occidental: nosaltres tamb¨¦ hem tingut els nostres terroristes, que han actuat en nom del comunisme, del nacionalisme i de la religi¨®. Per¨° Espanya ha estat especial perqu¨¨ ¨¦s on m¨¦s ha durat el terrorisme, de fet, fins als nostres dies: ETA encara no s'ha dissolt. Potser molts dels que demanen duresa contra els terroristes isl¨¤mics en nom de la llibertat d'expressi¨® i de la democr¨¤cia han estat complaents amb ETA perqu¨¨ tenien conniv¨¨ncia amb les seves idees encara que diferissin dels seus m¨¨todes. Ara, com que es tracta de musulmans, la seva condemna ¨¦s absoluta; abans, com que es tractava de nacionalistes, es mirava cap a un altra banda i s'evitava la condemna.

Recordo un cas que em va impressionar. A principis dels anys noranta jo formava part de la junta directiva d'una antiga ONG arrelada a Barcelona. Cada any es lliurava un premi a persones o entitats que es distingien per la defensa dels drets humans reconeguts per l'ONU. El jurat estava compost pels membres de la directiva i era costum que el premi s'atorgu¨¦s per unanimitat. Cada any, tots els membres del jurat, menys un, vol¨ªem premiar Gest per la Pau, potser la primera organitzaci¨® basca que s'atrevia a condemnar el terrorisme. Un any rere l'altre, aquest solitari company de junta hi posava el veto. Fins que va morir no se la va poder premiar. No era home violent, era cordial en el tracte, raonable en tot menys en una cosa: considerava que per defensar la p¨¤tria (el que ell anomenava p¨¤tria, esclar) tot estava justificat, fins i tot matar. Ho deia aix¨ª de clar i no creia que Gest per la Pau defens¨¦s els drets humans perqu¨¨ anteposava la seva idea de naci¨® a la idea de llibertat. I precisament aqu¨ª hi ha la clau per comprendre la naturalesa del terrorisme en les societats lliures.

El terrorisme ¨¦s, per naturalesa, totalitari, i els terroristes, siguin de la ideologia que siguin, s¨®n antidem¨°crates

En efecte, el terrorisme causa v¨ªctimes directes, les m¨¦s visibles s¨®n els morts i els ferits, i tamb¨¦ la desolaci¨® que aix¨° causa en familiars i amics. Per¨° la finalitat dels terroristes, amb excepcions, no ¨¦s la desaparici¨® de les persones objecte d'un atemptat, sin¨® infondre por a la resta de la poblaci¨® perqu¨¨ aquesta no sigui lliure, tant d'expressar-se com d'exercir qualsevol altra de les llibertats civils i pol¨ªtiques: votar, associar-se, reunir-se, fins i tot pensar. Indirectament, la societat sencera ¨¦s v¨ªctima del terrorisme perqu¨¨ se li impedeix exercir all¨° que ¨¦s normal en una democr¨¤cia.

El terrorisme ¨¦s, per naturalesa, totalitari, i els terroristes, siguin de la ideologia que siguin, s¨®n antidem¨°crates: el que pretenen ¨¦s imposar les seves idees per la for?a mitjan?ant la por. Aix¨° ¨¦s el que ha passat, i encara passa, al Pa¨ªs Basc: por de dir el que es pensa, por d'expressar en p¨²blic el que es diu en privat i ni tan sols, moltes vegades, s'atreveixen a dir-ho en privat, en el cercle m¨¦s ¨ªntim de familiars i amics. Aix¨° ¨¦s el que es pret¨¦n amb el terrorisme. En els anys de plom del Pa¨ªs Basc, quan des de Catalunya comparaves ETA amb el feixisme m¨¦s dur, sempre hi havia alg¨² que et deia exagerat o coses pitjors, fins i tot et deia que el feixista eres tu. No era aix¨ª, ni molt menys, al contrari, qui no comprenia l'aut¨¨ntica naturalesa del terrorisme, els seus veritables objectius, era ell, c¨°mplice sense saber-ho d'un sistema totalitari. Aquest era el cas, entre molts altres, de l'amic que vetava el premi a Gest per la Pau.

El terrorisme isl¨¤mic actual ¨¦s un m¨¦s en la hist¨°ria, diferent dels altres pel seu car¨¤cter global, fruit de l'emigraci¨®. Per¨° la seva causa principal, com la dels altres, ¨¦s donar primacia al fanatisme sobre la toler¨¤ncia, a l'absolutisme d'una ¨²nica veritat sobre el dubte sistem¨¤tic.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional