S¨ªmptomes de decad¨¨ncia

No citar¨¦ noms en negatiu, perqu¨¨ ning¨² s'ofengui, per¨° reflexionar sobre la decad¨¨ncia d'alguns dels arquitectes contemporanis ¨¦s un repte per visibilitzar per quines raons es produeix. Encara que siguin processos comuns a diverses ¨¨poques i arts, ¨¦s possible que certa tend¨¨ncia actual a la marca, a la mercantilitzaci¨® i al malbaratament potenci? aquesta p¨¨rdua de qualitat en arquitectes que l'havien aconseguit en algun moment, per¨° que, posteriorment, es repeteixen i es parodien.

El primer factor ¨¦s l'excessiva depend¨¨ncia del mercat, amb les conseq¨¹¨¨ncies que comporta entrar en una l¨°gica de marca que es pret¨¦n que sigui estable i que, per tant, ha d'oferir una arquitectura tan previsible com els productes de les empreses comercials. Aix¨° sintonitza amb el fenomen actual que alguns estudis internacionals s'han convertit en empreses amb capital for¨¤, que tenen contractats els arquitectes, que donen el nom a la firma, per¨° que no gestionen la seva pr¨°pia empresa.

En relaci¨® amb aix¨°, podem establir que la decad¨¨ncia es produeix per la repetici¨® dels ¨¨xits arquitect¨°nics, reproduint formes i llenguatges, cosa que es d¨®na en grans firmes que tenen seus i projectes en diverses ciutats. ?s llavors quan s'ensinistra cada un dels diversos equips perqu¨¨ dugui a terme els projectes seguint estrictament un vocabulari ja definit en obres pr¨¨vies.

Una tercera caracter¨ªstica, relacionada amb les primeres i que hist¨°ricament ha definit la p¨¨rdua de creativitat, ¨¦s la incapacitat d'evolucionar. Mentre que artistes com Pablo Picasso, Virginia Woolf, Julio Cort¨¢zar, Frank Lloyd Wright, Le Corbusier, Lina Bo Bardi o Rem Koolhaas es van renovar i s'han reinventat cont¨ªnuament per desafiar la seva gran facilitat per a la creaci¨®, d'altres repeteixen un llenguatge establert ja al principi; s¨®n personalitats herm¨¨tiques a les possibilitats d'un aprenentatge que hauria de ser continu.

No es poden repetir formes arbitr¨¤ries com grans cubs, gratacels singulars o cobertes sinuoses, menyspreant l¡¯entorn urb¨¤

Un altre factor d'error i obsolesc¨¨ncia s¨®n els excessos en el canvi d'escala. Hi ha arquitectes capacitats per a l'escala del disseny, l'interiorisme o edificis d'una certa grand¨¤ria, per¨° que dif¨ªcilment pot portar-se a una escala major i m¨¦s complexa. Un gran conjunt no es pot resoldre com un edifici engegantit o com una suma d'objectes, negant les aportacions a l'espai p¨²blic; o un projecte de gran complexitat urbana no es pot afrontar amb la l¨°gica del disseny d'una pla?a.

En relaci¨® amb aix¨°, un altre element de decad¨¨ncia, especialment en aquells estudis amb seus en diversos llocs del m¨®n, ¨¦s la tend¨¨ncia a projectar el mateix en qualsevol lloc. Projectar igual a It¨¤lia que a l'Argentina, els Estats Units o el Jap¨® ha demostrat els l¨ªmits dels que en el seu moment van ser grans mestres i refer¨¨ncies imprescindibles.

No es poden repetir les mateixes formes, siguin extraordin¨¤ries o estiguin relacionades amb la tradici¨® tipol¨°gica d'un lloc, en qualsevol context i per a qualsevol programa; ni es poden repetir formes arbitr¨¤ries com grans cubs, gratacels singulars o cobertes sinuoses, menyspreant l'entorn urb¨¤. Aix¨° t¨¦ a veure amb l'esgotament neoliberal dels repertoris formalistes i arbitraris, amb la incapacitat o el desinter¨¨s per entendre i inspirar-se en cada realitat, en els paisatges, les cultures i els costums de les persones.

En la segona meitat del segle XX es va donar una altra ra¨® en la dificultat d'alguns arquitectes, l'obra dels quals era molt dependent de certes tecnologies i sistemes constructius espec¨ªfics d'un moment industrial, per adaptar-se als canvis.

Aquesta decad¨¨ncia de l'arquitectura convertida en la marca repetitiva de certes firmes t¨¦ relaci¨® amb l'abs¨¨ncia de valors ¨¨tics quan s'accepten enc¨¤rrecs inadequats, sense fer-se responsables de les conseq¨¹¨¨ncies ni tenir en compte la insostenibilitat de certs projectes i tipologies. Podem constatar-ho en obres monumentals als Emirats ?rabs, la Xina i altres pa?sos emergents, fetes per arquitectes coneguts sense el menor escr¨²pol en relaci¨® amb el context i al que s'elimina; al sistema pol¨ªtic, les condicions de feina i els drets humans, o al malbaratament de recursos.

Tenir en compte aquests factors de decad¨¨ncia podria ser positiu per potenciar-ne els ant¨ªdots i enriquir aquelles maneres de fer que superen aquestes limitacions i que estan relacionats amb el fet de tenir valors ¨¨tics, projectar atenent a la qualitat i al temps necessari, des de la cultura del lloc, fent arquitectura sostenible socialment, i aprenent de cada enc¨¤rrec i context social per poder experimentar i no repetir-se. Aquests criteris per evitar abusos i repeticions haurien de ser un referent dins de l'ensenyament de l'arquitectura, en els principis dels jurats per atorgar premis i en les normatives i els criteris que cal seguir en els enc¨¤rrecs p¨²blics.

Josep Maria Montaner ¨¦s arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC