Relats? No, gr¨¤cies

Un dels arguments m¨¦s repetits ¨²ltimament a Catalunya per explicar l'auge de l'independentisme consisteix en la idea que els independentistes han sabut construir un relat il¡¤lusionant sobre les bondats de la secessi¨®, mentre que els constitucionalistes hem estat incapa?os d'elaborar un relat suggestiu en pro de la unitat d'Espanya. Sorpr¨¨n la naturalitat amb la qual alguns, impl¨ªcitament, reconeixen satisfets que la secessi¨® es basa en un relat inventat, una rondalla, un conte per no dormir basat en una esp¨²ria reconstrucci¨® del passat, una obscena interpretaci¨® del present i una ut¨°pica projecci¨® del futur posterior a l'imminent adveniment de la independ¨¨ncia, quan per fi els catalans tornarem a ser lliures despr¨¦s de tres-cents anys d'opressi¨® espanyola.

Passat, present i futur configuren en l'imaginari nacionalista un relat coherent basat en la persecuci¨® sistem¨¤tica del poble catal¨¤ per l'Estat espanyol ¡ªcuriosa persecuci¨® que, en la pr¨¤ctica, ha desembocat en una eclosi¨® independentista radicada en la regi¨® m¨¦s rica i avan?ada d'Espanya, quina fustigaci¨®!¡ª. La persecuci¨® s'est¨¦n, almenys, des del 1714 fins als nostres dies, en un continu que va des de Felip V fins a Felip VI i de Rafael Casanova a Artur Mas. Tot quadra, la narraci¨® hist¨°rica ¨¦s rodona. No hi falta ni hi sobra res.

La hist¨°ria que narren els nacionalistes ¨¦s teleol¨°gica, ¨¦s a dir, t¨¦ un prop¨°sit que en tot moment ¨¦s al darrere i que no ¨¦s un altre que la independ¨¨ncia de Catalunya. Aix¨ª, els catalans invariablement han aspirat a deslliurar-se de la resta d'Espanya, sempre han estat independentistes ¡ªdigui el que digui la historiografia m¨¦s solvent, Rafael Casanova, Antoni de Capmany, el general Prim o Francesc Pi i Margall eren independentistes d'all¨° m¨¦s¡ª, per la qual cosa els catalans d'avui no tenim m¨¦s remei que actuar d'acord amb el gui¨® escrit i exercir cadasc¨² el seu paper en aquesta tragicom¨¨dia. Els que sempre han viscut conforme al relat dominant nom¨¦s han de continuar fent-ho al seu gust, mentre que els que ni tan sols no hem llegit el llibret subjacent nom¨¦s hem d'acceptar a les palpentes el nostre paper de comparsa i plegar-nos a aquesta et¨¨ria voluntat del poble que sacsejava el president Mas en les eleccions del 2012.

Artur Mas: ¡°L'Estat ens vol dividits perqu¨¨ sap que aix¨ª som m¨¦s vulnerables¡±

L'independentisme ¨¦s un exemple paradigm¨¤tic del que el pensador brit¨¤nic John Gray denomina ¡°religions pol¨ªtiques¡± contempor¨¤nies, basades en ¡°mites laics¡± que ¡°reprodueixen la forma narrativa del g¨¨nere apocal¨ªptic cristi¨¤¡± i que no s¨®n m¨¦s que ¡°maneres d'acceptar all¨° que ¨¦s impossible saber¡±. Aix¨ª, en la mesura en qu¨¨ renuncia a un coneixement m¨ªnimament equ¨¤nime de la realitat, l'independentisme nom¨¦s pot ser un acte de fe en una comunitat imaginada com a blanc d'una conspiraci¨® planet¨¤ria, que el seu objectiu ¨¦s posar fi a aquesta comunitat. ¡°L'¨²nica cosa que ens podria i ens podr¨¤ salvar ¡ªde l'intent d'Espanya de residualitzar (sic) els catalans¡ª seria i ser¨¤ el pensament i l'actitud independentistes¡±, deia el mar? del 2012 un dels pares de la criatura, Jordi Pujol. I aquesta ¨¦s precisament la base apocal¨ªptica del relat independentista que el seu successor, Artur Mas, propala als quatre vents, com en el seu ¨²ltim missatge de Cap d'Any: ¡°L'Estat ens vol dividits perqu¨¨ sap que aix¨ª som m¨¦s vulnerables¡±.

Assenyala Gray que ¡°els miratges col¡¤lectius de persecuci¨® serveixen per enfortir una fr¨¤gil sensaci¨® d'acci¨® pr¨°pia¡±, observaci¨® que em sembla aplicable al cas que ens ocupa, ja que l'acci¨® del Govern de la Generalitat aquests ¨²ltims dos anys ha estat marcada pel victimisme i l'abstracci¨®. Per¨° la veritat ¨¦s que aquesta pretesa autoafirmaci¨® reactiva comporta necess¨¤riament l'allunyament entre els catalans que creuen experimentar-la i els que no vivim la nostra catalanitat d'acord amb aquest relat divisiu que, desgraciadament, presideix la vida p¨²blica com una mena de fe revelada.

D'aqu¨ª la import¨¤ncia de continuar posant en q¨¹esti¨® els dogmes d'aquest ¡°credo secular¡± que ¨¦s l'independentisme, fins i tot a risc de passar a engrossir la ja de per si mateixa abundant demonologia del nacionalisme, la qual cosa, ben mirat, no deixaria de ser un honor per tal com aquesta demonologia inclou en una sola llista negra pensadors forans de la talla de John H. Elliott, Henry Kamen o J¨¹rgen Habermas, que s'uneixen a dimonis patris com F¨¦lix de Az¨²a, Fernando Savater, Mario Vargas Llosa o qualsevol que q¨¹estioni el relat. Gray conclou que aquests credos seculars ¡°s¨®n m¨¦s irracionals que cap fe tradicional, encara que nom¨¦s sigui perqu¨¨ s'esforcen molt m¨¦s per donar mostres de racionalitat¡±.

La hist¨°ria no est¨¤ escrita, sin¨® que som nosaltres com a individus, i no com a mers espectadors d'un relat summament reduccionista que tot ho explica, els responsables d'aquesta hist¨°ria. Espanya ¡ªCatalunya inclosa¡ª ¨¦s com ¨¦s: essencialment imperfecta, amb les seves grandeses i les seves mis¨¨ries. ?s clar que ¨¦s perfectible, per¨° nom¨¦s des del realisme reformista i no a partir de relats basats en somnis d'alliberament col¡¤lectiu que parlen de pa?sos nous, que per alguna impenetrable ra¨® no tindran res a veure amb els vells; somnis que, en despertar, nom¨¦s poden generar frustraci¨®.

Nacho Mart¨ªn Blanco ¨¦s periodista i polit¨°leg