El proc¨¦s ¨¦s una gran tert¨²lia

George Steiner va escriure que l¡¯¨¤nima d¡¯Europa s¨®n els caf¨¨s. Hi anem a llegir el diari, a beure, a jugar o hi quedem amb els amics. El caf¨¨ com a pla?a p¨²blica t¨¦ m¨¦s de mediterrani que no pas de centreeuropeu. Als caf¨¨s d¡¯Alemanya s¡¯hi passen la tarda amb l¡¯ordinador, fent intercanvi d¡¯idiomes en parelles o llegint una novel¡¤la negra; al Mediterrani, al bar s¡¯hi va a fer soroll, amb el futbol, la m¨¤quina escurabutxaques o amb les columnes de plats bruts del migdia. Sembla com si no pogu¨¦ssim estar en silenci. L'horror vacui se supera amb una canya assegut a la barra, i tamb¨¦ escoltant les infinites tert¨²lies que es reprodueixen cada dia a Catalunya.

No hi ha r¨¤dio o televisi¨® al nostre pa¨ªs que no inverteixi hores de la seva programaci¨® di¨¤ria a tertuliejar. S¨®n tantes hores de tert¨²lies que sovint es confon el debat sobre la pluralitat dels mitjans amb la pluralitat d¡¯aquests programes de debat. ¡°?s que TV-3 i TVE no s¨®n plurals¡±, diuen alguns, i de seguida el focus se centra en les seves tert¨²lies. La pluralitat informativa d¡¯un mitj¨¤ va molt m¨¦s enll¨¤ d¡¯una taula rodona amb els opinadors de cap?alera sermonejant el poble.

La tert¨²lia poques vegades ¨¦s informativa, sobretot ¨¦s opini¨®, i com m¨¦s blanc o negre siguin els arguments, millor. El cambrer que mentre neteja uns vasos t¡¯assegura que han fet penal a Messi no t¡¯informa de res: exposa uns sentiments i el coneixement d¡¯haver vist un fet durant uns pocs segons. A les tert¨²lies dels principals mitjans de comunicaci¨® no s¡¯hi va a raonar com si f¨®ssim al Moral Science Club de Cambridge. A una tert¨²lia s¡¯hi va a ser vehement i a defensar les teves idees peti qui peti, siguin sobre un atemptat, una llei o un esc¨¤ndol sexual.

A les tert¨²lies no s¡¯hi va a raonar com si f¨®ssim al Moral Science Club de Cambridge. A una tert¨²lia s¡¯hi va a ser vehement

El proc¨¦s sobiranista ha disparat les audi¨¨ncies de les tert¨²lies i ha refermat la figura del tertuli¨¤ professional. Al tertuli¨¤ professional l¡¯escoltes un dia a RAC1 i l¡¯endem¨¤ als Matins de TV3 mentre llegeixes el seu article al diari. A la nit potser repeteix a 8TV, a BTV o al 3/24, i el cap de setmana el passa en un plat¨® de La Sexta. Si no en tens prou, a Internet publica tuits cada hora o penja un post provocador al blog. De tertulians n¡¯hi ha molts. En un estudi del 2013, Media.cat en tenia registrats 502, 50 dels quals formen el grup dominant, aquells que determinen el crit de guerra de la tribu. Els professionals de la mat¨¨ria no s¨®n professionals perqu¨¨ es guanyin la vida perorant, s¨®n professionals perqu¨¨ ascendeixen a icona popular com a opinadors.

Als tertulians professionals els reconeixer¨¤s no nom¨¦s perqu¨¨ te¡¯ls trobes a diversos mitjans, tamb¨¦ perqu¨¨ flirtegen amb els pol¨ªtics per mirar de marcar l¡¯agenda. Alguns llueixen aquesta presumpta influ¨¨ncia, fins i tot participen en la seva propaganda o en m¨ªtings. Si hi ha algun dia que el proc¨¦s no fa hist¨°ria, l¡¯angoixa els envaeix. Per a ells el proc¨¦s ¨¦s com una droga, mai n¡¯hi ha prou, i faran el possible perqu¨¨ la clientela hi estigui enganxada com m¨¦s temps, millor. Els partits i els mitjans hi surten guanyant, els tertulians hi surten guanyant i el p¨²blic veu satisfeta la seva necessitat d¡¯omplir el buit amb soroll.

Elpais.cat m¡¯ha sol¡¤licitat una s¨¨rie de perfils sobre els principals opinadors de Catalunya, independentistes i nous conversos a la fe, espanyolistes, unionistes i el que busquen altres vies. Els perfils s¨®n de col¡¤laboradors dels principals mitjans de comunicaci¨®, tot i que hem volgut no incloure articulistes d¡¯EL PA?S a la s¨¨rie com a gest de neutralitat, per evitar conflictes a la fam¨ªlia o caure en la lloan?a interessada. No hi poden ser tots per¨° els que hem escollit s¨®n personatges que ens trobem cada dia als mitjans i a Internet. S¨®n part de l¡¯ADN d¡¯aquest teatre que anomenen el proc¨¦s.