Corrupci¨® amb rostre hum¨¤

Ha comen?at el 2015 com va acabar el 2014, amb un nou veto a la compareixen?a del president Artur Mas en la comissi¨® d'investigaci¨® sobre el frau i l'evasi¨® fiscals i les pr¨¤ctiques de corrupci¨® pol¨ªtica gr¨¤cies als vots d'ERC. Se celebrava ja la sisena sessi¨® de la comissi¨® i per quarta vegada Mas quedava lliure de donar explicacions als parlamentaris. No hi ha dubte que els republicans vulguin con¨¨ixer tota la veritat, i res m¨¦s que la veritat, sobre els casos de corrupci¨® que afecten la pol¨ªtica catalana; per¨° sembla que, per a aix¨°, tampoc no estan disposats a preguntar tothom. ¡°La comissi¨® no ¨¦s un lloc adequat perqu¨¨ vingui un president¡±, amb aquestes paraules va defensar la seva posici¨® el diputat d'ERC Oriol Amor¨®s. A aix¨°, els ecosocialistes (ecosocialisme no ¨¦s cridar Marx i sentir com la veu rebota en el buit) van precisar que a Mas (no a Marx) no se'l requeria com a president, sin¨® com a conseller i com a delf¨ª de Pujol. La diputada de la CUP, Isabel Vallet, va afegir que resistint-se al fet que el president comparegui se ¡°li fa un flac favor, ja que es projecten m¨¦s ombres que llums¡±. Aquesta comissi¨® ja t¨¦ cert recorregut, certa vida, i comen?a a prendre consci¨¨ncia de si mateixa, de manera que divendres es va plantejar si podr¨¤ complir tot el programa previst abans de la dissoluci¨® del Parlament per a les eleccions del setembre. El cas ¨¦s que van decidir reunir-se al final de la sessi¨® per reelaborar el calendari.

S¨ª, la comissi¨® ja t¨¦ forma i tamb¨¦ t¨¦ ¨¤nima, i l'¨¤nima vol endinsar-se, en blanc, en t¨¨rbol, al m¨®n de les ombres del pujolisme. La desfilada d'experts de tota mena, la suma de les preguntes i les declaracions que s'han sentit fins avui, estan revelant un m¨®n paral¡¤lel a la societat honesta i satisfeta de si mateixa que venia Converg¨¨ncia des del seu poder absolut fet de majories absolutes. Sessi¨® rere sessi¨®, la comissi¨® est¨¤ traient a la llum una manera invariable de tramar, unes pr¨¤ctiques concretes que es van forjar amb el saqueig de Banca Catalana, que despr¨¦s s'han repetit entre l'entramat familiar Pujol-Ferrusola, fills i afins, i que han contaminat successius governs de la Generalitat i ajuntaments despr¨¦s de tants anys, d¨¨cades, de contacte. La corrupci¨®, sota la llum d'aquesta comissi¨®, deixa de ser una informe massa devoradora per mostrar el seu veritable i sinistre rostre hum¨¤. Sobre tot aix¨°, dels mecanismes, de la psicologia dels corruptes, dels coneixements exactes de cada cas citat, se li pregunta a cada jurista, a cada t¨¨cnic d'Hisenda, a cada periodista d'investigaci¨®, a cada fiscal que concorre davant la comissi¨®.

Aquest divendres va ser el torn de l'exfiscal anticorrupci¨® Carlos Jim¨¦nez Villarejo i de dues parelles de periodistes: Siscu Baiges i Jaume Reixach (autors dels llibres Banca Catalana, m¨¦s que una banca, m¨¦s que una crisi i Jordi Pujol, hist¨°ria d'una obsessi¨®), i F¨¦lix Mart¨ªnez i Jordi Oliveres (autors del llibre Jordi Pujol, en nom de Catalunya, reescrit i publicat ara amb el t¨ªtol de Qui ¨¦s Jordi Pujol?).

L'exfiscal Jim¨¦nez Villarejo, juntament amb l'exfiscal Jos¨¦ Mar¨ªa Mena (que va intervenir en la sessi¨® anterior), va elaborar la querella contra Jordi Pujol en el cas Banca Catalana. Igual que el de Mena, l'historial de Villarejo ¨¦s el d'un jurista pertanyent a una vella saga familiar de juristes. Tamb¨¦ comparteixen tots dos una consci¨¨ncia democr¨¤tica que es van atrevir a manifestar durant el franquisme i per aix¨° tots dos van ser castigats amb despla?aments for?osos. I tots dos van acabar recalant a Barcelona, on els dos van ser militants del PSUC en la clandestinitat fins que l'aprovaci¨® de la Constituci¨® va fer incompatible la milit¨¤ncia amb els seus c¨¤rrecs de fiscals. Els dos fa temps que estan jubilats. Mena acaba de fer 78 anys i Villarejo far¨¤ aviat els 80. I els dos es mostren indignats de veure com la democr¨¤cia s'enfonsa. Per¨° si Mena era un fiscal hel¡¤l¨¨nic, ¨¤tic d'Atenes, amb una pros¨°dia plena de biografia, en Villarejo hi ha un fiscal rom¨¤ (de la B¨¨tica), de sintaxi sustentada en noms, dates i dades. El que en Mena ¨¦s retir i passeig en solitari, en Villarejo ¨¦s novament milit¨¤ncia (ha anat a les llistes de Podem, i amb ells va ser eurodiputat 15 dies). Significa aix¨° que Villarejo sigui m¨¦s modern que Mena? Al contrari, els romans van n¨¦ixer per fer de cl¨¤ssics en la hist¨°ria!

Villarejo, nas aquil¨ª, pentinat amb la clenxa al costat de l'home prudent, va portar uns folis escrits a m¨¤ i abans de prestar-se a les preguntes va dir que subscrivia tot el que havia dit en la sessi¨® anterior el seu company l'exfiscal Mena, i, a continuaci¨®, es va encomanar al f¨°rum de Porto Alegre. Va explicar molt, va acusar molt sense objeccions i va assegurar que ¡°Jordi Pujol va contribuir a la fallida de Banca Catalana i que es va envoltar de gent que no era un exemple de neteja¡±, i aqu¨ª va assenyalar el cas Pret¨°ria amb les condemnes a Alavedra i Prenafeta, i va continuar amb S¨¢nchez Carret¨¦, Piqu¨¦ Vidal, Javier de la Rosa, Pascual Estevill... Va concloure que ¨¦s clar que hi havia hagut aprofitament dels c¨¤rrecs per poder defraudar i que ¡°no hi ha parang¨® europeu de tota aquesta corrupci¨® en cap sistema democr¨¤tic, ni tan sols a l'Est quan hi havia Est¡±.

Tamb¨¦ va detallar el clima pol¨ªtic i social en qu¨¨ va desenvolupar la seva feina com a fiscal en el cas Banca Catalana?i, sense entrar en l'aspecte autoreferencial, va posar com a exemples Sol¨¦ Tura i V¨¢zquez Montalb¨¢n, va explicar que ¡°es va crear un clima irrespirable per als qui eren partidaris d'investigar Jordi Pujol¡±. (Encara sort que sempre hi ha, com deia Bertolt Brecht, els qui ¡°plens d'ira i esperan?a es van asseure a terra per escriure¡±). Respecte a aquells mateixos dies i els posteriors, la diputada de Ciutadans Carina Mej¨ªas li va preguntar si a m¨¦s hi havia pactes de silenci de PP i PSOE amb CiU. ¡°S¨ª, evidentment¡±, va ser la resposta de Villarejo.

Cada grup parlamentari t¨¦ la seva particular manera de preguntar. ERC, ¨¦s a dir el diputat Oriol Amor¨®s, va ser sistem¨¤tic i buscava assenyalar les contradiccions dels compareixents. Els socialistes, ¨¦s a dir el diputat Jordi Terrades, ho feia sempre amb peus de plom, mirant de no acabar preguntant-se sobre ells mateixos. El grup popular, a trav¨¦s del diputat Sergio Santamar¨ªa, preguntava sempre intencionadament, volent evidenciar els rivals. Els d'Iniciativa preguntaven sempre pol¨ªticament, per¨° des de la cultura pol¨ªtica, no des de la pol¨ªtica legislativa, com ¨¦s l'estil del diputat Marc Vidal. A Ciutadans, tots els diputats que fins ara han pres la paraula han coincidit a preguntar antinacional¨ªsticament. El car¨¤cter de les preguntes formulades (formulades, no llan?ades) per la diputada de la CUP Isabel Vallet desbordava un sentit profund de la forma i de l'equitat. I finalment (en totes les sessions la participaci¨® se succeeix amb aquest ordre) van irrompre les preguntes de la diputada de CiU Meritxell Borr¨¤s, que van comen?ar entre interrogants ret¨°rics i que sempre acabaven sense ells en forma d'acusacions expl¨ªcites. Com que els convergents no han trobat una dama de ferro, han hagut de conformar-se amb una mestressa implacable. Aquesta vegada, a l'exfiscal Villarejo la diputada de CiU va comen?ar preguntant-li si en la seva querella contra Pujol va ser protagonista d'un desistiment de funcions en no denunciar llavors als tribunals el que ara explica a la comissi¨®, despr¨¦s va passar de preguntar-ho a afirmar-ho per, tot seguit, dir-li que hauria d'haver dimitit del seu c¨¤rrec de fiscal si no podia enfrontar-se amb tot el que es posava en contra seva, i va acabar lligant tot aix¨° amb el ¡°rebuig al dret a decidir¡± del fiscal (aix¨ª ho va dir, ni tan sols ¡°proc¨¦s¡± o ¡°independ¨¨ncia¡±). Com a punt i final, la diputada va rematar desacreditant-li la seva carrera fiscal.

De les set hores que va durar aquesta maratoniana sessi¨® de la comissi¨®, m¨¦s de tres les va posar Jim¨¦nez Villarejo. La comissi¨® t¨¦ temps fins a estiu per arribar a les seves conclusions, quan es dissolgui el Parlament, i el seu president, el socialindependentista David Fern¨¤ndez, est¨¤ decidit a sortir-se'n. Seria formidable que se'n sort¨ªs, ja que a mesura que la comissi¨® avan?a en la seva recerca conjunta va demostrant que protagonitza un dels m¨¦s nobles esfor?os democr¨¤tics de la pol¨ªtica actual.