El p¨²blic ovaciona un ¡®Rei Lear¡¯ vibrant i commovedor

Una ovaci¨® merescud¨ªssima amb el p¨²blic dempeus va agrair ahir a la nit l'esfor?ad¨ªssim i commovedor Rei Lear del Teatre Lliure encap?alat per N¨²ria Espert. Els 25 int¨¨rprets, entre actors i m¨²sics, van sortir a saludar diverses vegades, tots junts, reis, ducs, cavallers, missatgers i soldats, units en una cadena, a la qual es va sumar el director, Llu¨ªs Pasqual. I ¨¦s que, com ja havia assenyalat abans de l'estrena N¨²ria Espert, un luxe al capdavant del repartiment, aquest Rei Lear ¨¦s, com en realitat ho ¨¦s l'obra, un muntatge molt coral, en qu¨¨ tothom ¡ªi el conjunt ¨¦s espl¨¨ndid, de categoria¡ª s'hi deixa la pell escena rere escena. Per descomptat, al centre hi ha Lear, el gran Lear, i el seu error de pare amb les seves tres filles, detonant de la trag¨¨dia, per¨° no s¨®n menors les hist¨°ries del comte de Gloster, errat tamb¨¦ amb els seus dos fills, del bastard ambici¨®s Edmund i la seva galanteria c¨ªnica de les dues filles grans de Lear, o la del fidel Kent. Tota l'obra ¨¦s com un gran collage sobre l'amor, l'amor paterno-filial especialment, per¨° tamb¨¦ el que senten el buf¨® i Kent pel rei, i el vici¨®s de Goneril i Regan per Edmund.

Per aquest intens¨ªssim Rei Lear de Pasqual s'hi transita com per sobre de carbons encesos, d'escena dolorosa en escena dolorosa, alleujat l'espectador amb fragments d'humor (va haver-hi riures), i reconfortat an¨ªmicament a estones per la immensa humanitat que destil¡¤len els personatges.

Fragments d'humor alleugen la intensitat dolorosa de l'obra

?s dif¨ªcil no sentir-se al caire del defalliment emocional en escenes com en la que Gloster (Jordi Bosch), al qual han arrencat els ulls, plora davant la bogeria del rei, pare errat al costat de pare errat, i aquest li diu: ¡°Si voleu plorar per la meva sort preneu els meus ulls¡±, o quan Lear-Espert entra en cadira de rodes, amb sabatilles, com si hagu¨¦s sofert un ictus i Cord¨¨lia (Andrea Ros) es llan?a als seus peus i el besa, i el rei recupera la consci¨¨ncia i li diu: ¡°S¨®c un vell insensat, tinc 80 anys, et demano que oblidis i perdonis¡±. O quan ¡ªi N¨²ria Espert reconeix que ¨¦s una de les seves r¨¨pliques preferides¡ª diu a la seva filla petita aquella frase tan bonica (poc abans de morir tots dos): ¡°Riurem contemplant les daurades papallones i prendrem sobre nosaltres el misteri de les coses com si f¨®ssim espies dels d¨¦us¡±.

Pasqual, en una intel¡¤ligent¨ªssima lectura de Shakespeare, ha dosificat els moments de dolor gaireb¨¦ insuportable (el Rei Lear ¨¦s una de les obres m¨¦s doloroses que s'han escrit mai, i tot el que pot sortir malament surt malament: amb prou feines queda ning¨² viu i, els pocs que s¨ª, en surten terriblement tocats), potenciant els jocs esc¨¨nics que permet la pe?a: les lluites d'espases, l'entrada del rei vestit de militar amb els seus sorollosos cavallers armats d'escopetes que recorda el retorn d'una cacera de Juan Carlos I o les r¨¨pliques c¨ªniques de Regan (estupenda Laura Conejero). Cal destacar sobretot en aquest sentit la magn¨ªfica feina de Teresa Lozano com a buf¨®, aquesta criatura misteriosa (desapareix de sobte sense explicaci¨®; N¨²ria Espert creu que Shakespeare el va eliminar a la babal¨¤, perqu¨¨ s'estava menjant l'obra), c¨ªnica, grollera i alhora tendra, innocent i entranyable que acompanya Lear. El duo Lozano-Espert proporciona alguns dels millors moments de l'espectacle, amb el rei deixant que el buf¨® li digui el que ning¨² s'atreveix a dir-li i els dos indefensos davant els elements. Lozano est¨¤ incre?ble amb la seva disfressa de clown i la bossa de pl¨¤stic al cap per protegir-se de la pluja com un clochard becketti¨¤. I Pasqual li regala un moment genial convertint-li en rap la seva famosa i enigm¨¤tica can?¨® de comiat. El p¨²blic la va premiar amb un aplaudiment en acabar la seva intervenci¨®.

?s impossible a rajaploma assenyalar totes les coses molt destacables de l'espectacle, que deixa en evid¨¨ncia el bo de Harold Bloom en all¨° que el Rei Lear ¨¦s millor llegir-lo. Quina escena m¨¦s commovedora la de la tempesta! I com n'¨¦s, d'impressionant, la de la tortura de Gloster, d'un isabelinisme passat per Abu Ghraib. Ramon Madaula com a Kent ¨¦s un suport de luxe per a Espert en la seva maratoniana, exemplar, travessia de Lear, Julio Manrique es lliura a fons en la bogeria fingida d'Edgard-Tom i David Selvas condueix molt b¨¦ aquesta altra obra paral¡¤lela que ¨¦s la intriga del brivall Edmund, escapat d'una pe?a de Marlowe (¡°Els homes s¨®n all¨° que els temps dicten¡±).

I Shakespeare, esclar, brilla sota l'aigua clara de la posada en escena, en cada perla del text. ¡°Hi ha alguna llei a la naturalesa que pugui explicar el cor?¡±.

?s dif¨ªcil no sentir-se moltes vegades a la vora del defalliment emocional