Campi qui pugui

El mite entre els seguidors nost¨¤lgics del Bar?a de la figura del ¡°secretari t¨¨cnic¡± prov¨¦ gaireb¨¦ de la nit dels temps. Crec que s¨¦ qui va ser el geni que un bon dia va afegir l'adjectiu cr¨ªptic t¨¨cnic a la paraula secretari, cosa que va ser un bon truc, perqu¨¨ l'adjectiu imprec¨ªs va donar pres¨¨ncia, enigma i saviesa al c¨¤rrec. O nom¨¦s es tractava d'una manera original de traduir manager?

Sospito de Pep Samitier. Nom¨¦s cal recordar que era molt llest i el 1945, despr¨¦s de guanyar com a entrenador la Lliga espanyola, va dir que la banqueta del Bar?a ¡°cremava molt¡± i va cedir el seu c¨¤rrec a Enrique Fern¨¢ndez per passar a dirigir la ¡°secretaria t¨¨cnica¡±. ?s curi¨®s constatar com, d'alguna manera, amb setanta anys d'antelaci¨®, li va mostrar a l'altre Pep ¨Ca Guardiola, que, per cert, com a entrenador tamb¨¦ va observar que la banqueta cremava¨C, una estrat¨¨gia per no enfonsar-se a la primera oportunitat en el club m¨¦s complicat del m¨®n.

Samitier va ser un t¨¨cnic partidari de la felicitat i amic a temps complet de la far¨¤ndula (entre els seus grans amics, Josephine Baker i Carlos Gardel), fet que no li va impedir tant construir una plantilla del Bar?a carregada de futur (va contactar amb Kubala) com a continuaci¨®, tamb¨¦ com a ¡°secretari t¨¨cnic¡±, com dissenyar el gran Reial Madrid de Bernab¨¦u i Di St¨¦fano.

Que Zubi estava cansat, ja no ho dubta ning¨². S'ha cansat de suportar que tots els atacs l'assenyalessin

Pel barcelonisme, Samitier va crear el mite del secretari t¨¨cnic que s'ho passa b¨¦ amb la mateixa facilitat que fitxa correctament. ?s una llegenda que inaugura una nost¨¤lgia molt arrelada al Bar?a i que castiga els que la tenen present i que, en vista del que ha passat amb Zubizarreta ¨Cque no ha resistit comparacions¨C, sembla que afecta molta gent. Per si no n'hi hagu¨¦s prou, Zubi ha estat un director esportiu arrossegat per la necessitat en molts casos d'haver-se d'ocupar m¨¦s de temes administratius que no pas futbol¨ªstics: ha hagut de mantenir reunions sobre renovacions o situacions contractuals, resoldre q¨¹estions amb els scoutings (abans ca?atalents), pagar factures¡­, nom¨¦s li faltava obrir una finestreta per a la devoluci¨® d'impresos.

Per Zubi, el futbol ¨¦s el joc de l'imprevist, ¨¦s l'esport on passa all¨° que no havia de passar. Ell mateix ha vist com es confirmava aquesta impressi¨® no fa gaire, quan ha passat alguna cosa que no havia de passar, per¨° que s'ha acabat produint mesos abans de quan havia de tenir lloc: la seva destituci¨®. Sabia que seria cessat pel president a final de temporada, per¨° no al gener. Despr¨¦s de la sortida de Zubi, se sent a tothora el silenci profund despr¨¦s de qualsevol injust¨ªcia. Perqu¨¨ hi ha una gran coresponsabilitat en els errors, per¨° no surten mai a la llum.

L'absurda, per precipitada, decisi¨® la justifica ara Bartomeu pel fet que Zubi cada dia estava m¨¦s cansat de les cr¨ªtiques que rebia¡­ I ara qu¨¨? Vindr¨¤ alg¨² que acceptar¨¤ una secretaria sense futur? Que Zubi estava cansat, ning¨² no ho dubta. ?ntegre com n'hi ha pocs, s'ha cansat de suportar que tots els atacs l'assenyalessin a ell. Des d'aqu¨ª li enviem una abra?ada afectuosa de comiat i tota la nostra admiraci¨®. No volem que persones valuoses continu?n sortint del club d'aquesta manera.

Em va impressionar veure com despr¨¦s del partit amb l'Atl¨¨tic els mitjans nom¨¦s van estar pendents de si Messi estima el seu club?o no

A qui culparan ara els assetjadors medi¨¤tics? Em va impressionar molt veure com despr¨¦s d'un partit de Lliga tan extraordinari com el del Bar?a amb l'Atl¨¨tic de diumenge passat, els mitjans no s'haguessin dedicat a comentar exhaustivament els riqu¨ªssims i m¨²ltiples detalls estrat¨¨gics que va deixar el partit, sin¨® que nom¨¦s haguessin estat pendents de si Messi estima el seu club o no, i de trobar la pregunta que pogu¨¦s treure de polleguera Luis Enrique definitivament.

Sergi P¨¤mies no ho va poder dir millor l'altre dia: si ell fos Messi, marxaria del club. No hi donaria m¨¦s voltes: se n'aniria.

Recordo que Pep Guardiola, a l'hora d'explicar a Munic per quines causes va marxar del Bar?a, va parlar de ¡°la pressi¨®, per part de la premsa i dels aficionats; cada vegada que deixava Messi a la banqueta, per exemple, s'embolicava la troca a Barcelona¡±.

?s curi¨®s, per¨° aquell embolic es va reproduir exactament l'altre dia a Sant Sebasti¨¤, quan Luis Enrique simplement va reservar Messi. I des d'aquell moment caminem acompanyats per la ind¨²stria de qui la fa m¨¦s grossa, com si ens gui¨¦s el crit d'una joguina trencada. Com deia James Joyce molt assenyadament: ¡°Passi el que passi, el m¨¦s correcte ¨¦s marxar¡±.