Prohibit eludir Carl Schmitt

Fa unes quantes setmanes Enrique Gil Calvo assenyalava en un article publicat en aquest mateix diari, "Plebiscits", l'error que havia com¨¨s el nou ministre de Just¨ªcia en una intervenci¨® recent en comparar la disjuntiva entre legalitat i legitimitat que planteja el president Mas amb el debat entre Kelsen, el fil¨°sof de l'Estat de dret, i Schmitt, el jurista del nazisme. Encara que a Rafael Catal¨¢ l'assist¨ªs en teoria la ra¨®, argumentava el nostre analista, l'hauria perdut en incomplir la c¨¨lebre llei de Godwin que resa: "Una discussi¨® caduca quan un dels participants esmenta Hitler o els nazis".

Si s'interpreta de manera restrictiva la suposada llei ¡ªcosa que no feia Gil Calvo per¨° que s¨ª que fan molts des de fa un cert temps a Catalunya¡ª ens podr¨ªem trobar amb la situaci¨®, tan paradoxal com poc desitjable, que cap participant en una discussi¨® pol¨ªtica esment¨¦s ni Hitler, ni els nazis ni, per extensi¨®, cap te¨°ric del nazisme per no c¨®rrer el risc que el debat en q¨¹esti¨® acab¨¦s de mala manera. Examinada amb una mica d'atenci¨®, l'ocurr¨¨ncia (parlar de "llei" sona una mica excessiu) de Godwin t¨¦ una aroma a conversa enginyosa i relaxada entre arist¨°crates brit¨¤nics a l'hora del te. En cert sentit, es diria el revers de la frase pronunciada per Stephen Daedalus a l'Ulises, de Joyce: "Ja que no podem canviar el pa¨ªs, canviem de conversa".

Per¨° val la pena preguntar-se si el valor suprem de la discussi¨® te¨°rica ha de ser mantenir les formes en el sentit que cap participant pugui sentir-se inc¨°mode o, en canvi, es considera molt m¨¦s important aconseguir objectius com la clarificaci¨® dels arguments o fins i tot una correcta descripci¨® dels fets. Facilitar¨¤ la resposta imaginar-se qu¨¨ podrien pensar en un futur aquells que reconstru?ssin els debats actuals i constatessin que va haver-hi qui en el seu moment va percebre perills tan greus com el de la deterioraci¨® de la democr¨¤cia o la relliscada cap a actituds poc respectuoses amb l'Estat de dret, per¨° es va abstenir de denunciar-ne la gravetat amb l'argument que... no volia que la discussi¨® acab¨¦s abruptament.

M¨¦s raonable sembla, en lloc d'utilitzar aquestes etiquetes com a armes llanc¨ªvoles, mostrar de manera argumentada i clara en quina mesura determinades propostes, actituds, iniciatives o valors tenen alguna connexi¨® amb aquelles nefastes ideologies i, per aix¨°, han de ser criticats a la pla?a p¨²blica precisament per advertir la ciutadania del seri¨®s perill que en constituiria la tornada, per maquillada que fos.

En aquest sentit, t¨¦ molt de farisaica l'actitud escandalitzada amb qu¨¨ reaccionen molts sobiranistes quan se'ls assenyala la proximitat d'alguns dels seus plantejaments als de Carl Schmitt. Si el seu gen¨¨ric decisionisme sempre va semblar inspirat en aquest autor, el comportament concret d'Artur Mas en determinats moments es diria que l'ha pres com a model en algun aspecte que val la pena destacar. Aix¨ª, per Schmitt el sobir¨¤ ¨¦s aquell que imposa l'estat d'excepci¨®, qui deixa en suspens les lleis, perqu¨¨, en el fons, no hi est¨¤ subjecte. Artur Mas, a qui no suposo lector de Schmitt (ni de cap pensador, posats a dir-ho tot), sembla estar duent a terme el que b¨¦ podr¨ªem anomenar una lectura postmoderna de les tesis del te¨°ric del nazisme.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona