¡°Ara la primera prioritat europea ¨¦s facilitar la inversi¨® productiva¡±

Valdis Dombrovskis (Riga, Let¨°nia, 1971) ¨¦s el vicepresident de la Comissi¨® Europea encarregat de l'Euro i Di¨¤leg Social. I, per tant, de vigilar els pressupostos dels 28 Estados membres. F¨ªsic, format en un laboratori alemany, pertany al Partit de la Nova Era, de centredreta i nacionalista. Com a ministre d'Economia i primer ministre de Let¨°nia va ser al capdavant de la pol¨ªtica d'austeritat radical per rescatar el seu pa¨ªs d'una recessi¨® de cavall.

Amb el seu col¡¤lega finland¨¨s, de la mateixa edat, Jyrki Katainen (a la cartera de Creixement), forma un t¨¤ndem de vicepresidents econ¨°mics de la l¨ªnia dura. Ara completa les receptes pr¨°pies d'aquest enfocament amb el c¨¤ntic a la prioritat de la inversi¨®.

Pregunta. La devaluaci¨® interna va donar resultat a Let¨°nia i els altres pa?sos b¨¤ltics.

Resposta. L'ajust fiscal de 2008 i, sobretot, de 2009, va ser molt ampli. Va suposar el 17% de l'economia de Let¨°nia. Nom¨¦s Gr¨¨cia ha fet m¨¦s. Amb aquest programa sever vam aconseguir restaurar l'estabilitat financera. L'estabilitat financera ¨¦s el requisit perqu¨¨ els consumidors consumeixin, els bancs prestin, les companyies inverteixin i l'economia creixi. Ho vam fer amb els nostres propis mitjans.

P. Van tenir ajuda europea.

¡°Ens critiquen tant per ser massa estrictes com per ser massa flexibles¡±

R. S¨ª, tamb¨¦ tenim un pr¨¦stec internacional a l'equilibri macroecon¨°mic de 7.500 milions d'euros. Dels quals nom¨¦s n'utilitzem 4.000. El 2010 ja hav¨ªem restaurat el creixement econ¨°mic interanual i en els ¨²ltims anys Let¨°nia ha figurat entre els pa?sos de la UE que han crescut m¨¦s r¨¤pidament.

P. Per¨° a altres pa?sos els ajustos fiscals durs han fracassat, o han funcionat molt menys, com a Gr¨¨cia o Portugal.

R. Si un pa¨ªs afronta una inestabilitat financera, no hi ha cap altre cam¨ª que restaurar-la. Si no vol fer-ho, qui pagar¨¤ pel seu d¨¨ficit i el seu deute? Espanya ¨¦s un altre exemple d'un ajustament necessari, va fer la reforma laboral, la reforma financera i unes altres que han desembocat en l'actual creixement econ¨°mic.

P. Per¨° encara ¨¦s un creixement feble, a Espanya i sobretot al conjunt d'Europa.

R. Espanya ¨¦s el segon Estat membre en intensitat de creixement.

P. Altres pa?sos vulnerables estan pitjor.

R. Les experi¨¨ncies s¨®n diferents a cada pa¨ªs i tots encaren dificultats. Per¨° per iniciar la recuperaci¨® el m¨¦s important ¨¦s una actuaci¨® decidida, incloent-hi les necess¨¤ries reformes estructurals.

P. L'ajust fiscal s'ha mostrat m¨¦s efica? en pa?sos petits, exportadors i flexibles que en altres mitjans i grans on l'austeritat ha desembocat en gaireb¨¦ depressi¨®.

R. ?s veritat que alguns efectes d'arrossegament afegeixen dificultats a l'escenari econ¨°mic. Si l'entorn est¨¤ en crisi, resulta m¨¦s dif¨ªcil exportar. Let¨°nia nom¨¦s ho va aconseguir dos anys despr¨¦s. Per aix¨° a escala europea la primera prioritat d'aquesta Comissi¨® ¨¦s estimular les inversions productives, aix¨ª com refor?ar les reformes estructurals i mantenir la responsabilitat fiscal, en concordan?a amb l'Enquesta de Creixement per a 2015. Si no fem tot aix¨° ens arrisquem a tenir una economia molt feble o a l'estancament del conjunt de la UE.

P. Per¨° acaben d'aprovar una relectura del Pacte d'Estabilitat molt poc ambiciosa. Amb prou feines ofereix m¨¦s que no incloure les inversions dels Estats membres destinades al fons Juncker en el c¨¤lcul del d¨¨ficit pressupostari.

R. Ens critiquen des dels dos b¨¤ndols. O per massa estrictes. O per massa flexibles.

P.?Massa poc generosos! No han rescatat la ¡°cl¨¤usula d'or¡± per la qual tota inversi¨® p¨²blica productiva, no nom¨¦s la destinada al fons Juncker, s'hauria d'excloure del c¨¤lcul del d¨¨ficit p¨²blic.

¡°Gr¨¨cia restaura la seva estabilitat: conv¨¦ que mantingui aquesta evoluci¨®¡±

R. Per¨° aquesta regla no hi ¨¦s al Pacte d'Estabilitat. I estimular la inversi¨® no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de quantitat. Hem incl¨°s una ¡°cl¨¤usula d'inversi¨®¡± [en el document de relectura de la pol¨ªtica pressupost¨¤ria aprovat la setmana passada]. Gr¨¤cies a ella, els Estats membres podran endarrerir temporalment els seus ajustos per aconseguir els objectius individuals de d¨¨ficit a mitj¨¤ termini si fan inversions productives de clars efectes positius futurs [amb certes condicions]. Si es vol invertir ara ja ho poden fer i, despr¨¦s dels efectes positius d'aquestes inversions, recuperar el terreny cap a l'objectiu de d¨¨ficit. Aix¨° ¨¦s aplicable ja per als fons comunitaris que estan a la disposici¨® dels Estats membres, o per a les inversions a les xarxes transeuropees o per als projectes cofinan?ats pel Fons Europeu d'Inversions Estrat¨¨giques [el fons Juncker]. Algunes de les restriccions anteriors s'han suprimit. Per exemple, hi havia una restricci¨® segons la qual l'excepci¨® d'una circumst¨¤ncia econ¨°mica dif¨ªcil nom¨¦s podia activar-se si afectava el conjunt de l'eurozona. Ara ens circumscrivim m¨¦s a cada pa¨ªs. No en modifiquem les regles, les reinterpretem per facilitar les inversions i les reformes estructurals.

P. Quin escenari preveu per Gr¨¨cia despr¨¦s de les eleccions?

R. La Comissi¨® no interferir¨¤ en la lliure decisi¨® dels ciutadans grecs. No ho far¨¤. El que ha passat ¨¦s que hem susp¨¨s les negociacions sobre l'evoluci¨® del rescat amb el Govern sortint i esperarem que hi hagi un nou Govern per reprendre-les. Amb el principi que a Europa els compromisos que s'adquireixen, es compleixen.

P.?Gr¨¨cia pot crear un altre risc sist¨¨mic a l'eurozona?

R.?No comentar¨¦ aquesta q¨¹esti¨®. El que ¨¦s indubtable ¨¦s que Gr¨¨cia ha tornat al creixement econ¨°mic, que l'atur s'ha redu?t lleument, que exhibeix un super¨¤vit primari [sense comptar-hi interessos]. Est¨¤ restaurant la seva estabilitat financera i el que conv¨¦ ara ¨¦s que mantingui aquesta evoluci¨®.